Petita selecció de textos del llibre de Cheng (Reus, L’art de la Memòria, 2015). Un text que va néixer a partir de diàlegs amb els seus amics, i que convida al lector a involucrar-s’hi. Es fa escoltar el poeta en la nit de la seva vida, per parlar sobre un tema que molts prefereixen evitar. Cheng ens convida a mirar la vida a la llum de la nostra pròpia mort. -S'inclou també algun fragment del pròleg de Jordi Llavina-.
¿Cuál es la finalidad de los proyectos axiológicos colectivos de las sociedades de conocimiento? No una más eficaz explotación del medio y de los grupos humanos, sino la calidad de la vida humana, la felicidad de los individuos y colectivos y la salud de las especies vivientes y del medio. ¿Qué entenderíamos como felicidad? Entenderíamos la libertad; el desarrollo de la profesión libre y autónoma en comunicación; la cohesión de grupos por adhesión voluntaria; el cultivo de la cualidad humana y de la cualidad humana profunda como indagación libre, sin sometimientos de ningún tipo; el cuidado del medio como un jardín; la paz en las familias, en los colectivos, entre las naciones; el desarrollo sin exclusiones del amor; la libertad de proyectos y opciones axiológicos desde el acuerdo; la responsabilidad de todos en la creación de proyectos axiológicos colectivos a todos los niveles; la equidad y la justicia entre los hombres; el acceso adecuado a la educación y a la formación continua; el acceso conveniente a la sanid
La dimensió absoluta dels mons, dels centenars de milions de galàxies, dels milions de milions d'estrelles, d'exoplanetes, de fenòmens còsmics, no és un ésser amb transcendència ontològica, no és un ésser "altre" d'aquesta immensitat que les nostres ciències i tecnologies detecten i representen, ni tota aquesta immensitat és "altra" pel que fa a la dimensió absoluta de la realitat...
Què és la dimensió absoluta? El text planteja la base biològica del doble accés a la realitat: “El nostre accés a la dimensió absoluta no és l'accés a l'àmbit diví, ni a una regió diferent d'aquest món" (...) "la llengua bifurca el nostre accés a la realitat: ens dóna un accés a la realitat com a relativa a les nostres necessitats com a vivents (DR), i un segon accés a això mateix...”
Presentació del llibre Enseñanzas del Silencio de Moratiel. Amb la participació de Teresa Guardans (professora), Alicia Martínez (autora del llibre) i Javier Melloni (antropòleg i teòleg). El dilluns 6 de Març a les 19:30h a CETR Rocafort, 234 bajos (dins…
Es tracta del segon volum de la col·lecció “Mística u religiones” que dirigeix Francisco Javier Sancho Fermín, director del CITeS - Universitat de la Mística, que té la seva seu a Àvila. El llibre combina un present summament energètic (la seva primera part) amb la tradició i el recés que permeten l'anàlisi dels textos clàssics permanents (la seva segona part) que són referents estables per a centenars de milions d'éssers humans que conreen el camí i la saviesa espiritual.
Una selecció de poemes del llibre de José Corredor-Matheos: "El don de la ignorancia" (Tusquets, 2004). Poemes que conviden a ser testimonis de la vida, de tot el que ens envolta i som, des d'un silenci que es deixa sorprendre. Poemes d'interrogants oberts i d'agraïment.
Article publicat a: Perspectiva Escolar, nº 388, estiu 2016. Conversa entre M. Fradera i Teresa Dalmau, Núria Monteis i Carme Puigderrajols. Parlem de les religions a l’aula: hi ha escoles en què el treball pel coneixement de la diversitat religiosa és una realitat en marxa. Un dissabte al matí, ens reunim quatre mestres per parlar-ne, i per parlar-vos-en: com van ser els inicis, què és el que ens va dur a fer aquesta opció, com ho vivim, reptes, fruits, mancances, necessitats...
El text és un extracte del capítol “Per acabar: nosaltres”, del llibre de Carlo Rovelli "Set lliçons breus de física" (Anagrama, 2016. pgs. 71-86). Un llibre ple de bellesa en el que el científic convida els lectors a recórrer els últims cent anys d’aportacions de la física en l’esforç d’interpretació de la realitat; i, des del “contacte amb l’oceà de tot el que no sabem”, ofereix una reflexió final sobre el lloc de la humanitat en aquesta trama infinita.
Anem a reflexionar sobre la necessitat ineludible de la qualitat humana (CH) i la qualitat humana profunda (CHP) a les societats de coneixement. El que es digui d'elles val també per a totes les societats en trànsits ràpids d'uns modes de vida a altres: trànsits de societats pre-industrials a industrials, d'industrials a societats de coneixement. Totes les societats de la terra estan en aquests trànsits ràpids, perquè l'arribada i globalització de les societats de coneixement, innovació i canvi continu són com un destí inevitable per a tots els humans de la terra. Ningú no pot lliurar-se d'elles perquè uns vivents necessitats i fràgils com nosaltres no poden ignorar les enormes avantatges que les societats de coneixement aporten a la nostra supervivència i fragilitat. Suposada aquesta situació, totes les societats hauran de passar des d'on estiguin a les societats de coneixement. No cal ni aconsellable recórrer tots els estadis intermedis. Es poden evitar; ja hi ha hagut pobles que han passat de societats pre-industrials, fins i tot primitives, a societats de coneixement, i altres ho estan fent a Àsia.