Reflexions sobre la mort (2): ni extinció ni eternalisme
La doble dimensió d'allò real, suposa que els realitats són a la vegada espai-temporals i no espai-temporals. Els humans tenim notícia de la dimensió absoluta (DA) sempre en el pla accessible als nostres sentits, perquè la DA és qualitat pura i la qualitat només és accessible a la sensibilitat. Tots els éssers com a formes de la DA, sense res afegit, estan fora de la dimensió espai-temporal. Així les formes, els éssers de la dimensió relativa a les nostres necessitats, en el seu ésser propi, la DA, estan assentats en la dimensió no espai-temporal.