cetr05 – Pàgina 38

La dimensión absoluta de la realidad desde la sociedad de conocimiento (SC)

En aquest treball em proposo abordar el que en terminologia corbiana s'anomena la dimensió absoluta de la realitat, DA, amb l'objectiu de desemmascarar-la sense haver de recórrer a creences. Si l'objectiu s'aconseguís, s'aplanaria el reconeixement col·lectiu de DA per a les societats de coneixement SC, i des d'aquí el cultiu de l'accés a ella amb els beneficis que té per a individus, col·lectius i el planeta. Pretenc assolir aquest objectiu utilitzant únicament l'aparell conceptual perquè en la SC s'interpreta la realitat no simbòlicament sinó amb conceptualitzacions, per això vaig a haver de allunyar-me estratègicament del llenguatge simbòlic.

Llegir més

Análisis de la crítica a la Religión de Bertrand Russell desde la Epistemología Axiológica

La pretensió del treball és una reflexió sobre l'epistemologia axiològica. A partir d'un cas pràctic, intentarem posar de manifest, els criteris i les opinions, basats en una epistemologia mítica que encara estan operant; mostrarem els arguments en què es recolza el text que analitzem, al mateix temps que explicarem alguns conceptes respecte a la nova antropologia en la qual es fonamenta l'epistemologia axiològica. Per a això hem partit d'una breu publicació que reuneix alguns assajos i conferències de Bertrand Russell, un conjunt de textos que mostren el seu pensament respecte al fet de ser cristià, al paper que han jugat les religions, la moral, el que ell diu que creu .... És, en definitiva, una crítica a les religions. Encara Bertrand Russell va ser reconegut per les seves contribucions a temes tan purament abstractes com la lògica i la teoria del coneixement, també se li va reconèixer socialment com un dels grans ateus en moral i religió fins al punt que se li va vetar a la universitat de la ciutat de Nova York després d'haver estat convidat per cobrir una vacant.

Llegir més

Indagación sensitiva en la creación de los proyectos axiológicos.

El que anomenem la societat de coneixement que comporta unes noves condicions culturals està ja present o assentant-se sòlidament en la majoria de països tant en els que anomenem desenvolupats com en vies de desenvolupament. La globalització condiciona les interrelacions i dibuixa nous límits, el motor del desenvolupament econòmic és el de la innovació i creació contínua de tota mena de serveis. Les tecnologies i les ciències evolucionen i interactuen entre si accelerant els processos. Però la facilitat i velocitat de transmetre i compartir contínuament informació no necessàriament porta amb si una millora en la comunicació. Aquesta és la realitat en la qual ens trobem, la que ens assegura la supervivència. Aquesta realitat determina la nostra manera de pensar, sentir i actuar tant individual com col•lectivament. Aquesta nova forma de viure permet desenvolupar noves possibilitats i capacitats de la creativitat individual i col•lectiva però al mateix temps genera greus mancances en molts altres àmbits. En el camí hem perdut les formes de vida estables, les velles maneres d'organitzar-nos, d'actuar, de valorar, en una paraula la cohesió està en perill. Aquesta és la premissa de la qual partim, la qual cal reconèixer.

Llegir més

El budismo chan de Bodhidharma, un acercamiento a la dimensión absoluta liberado de epistemología mítica.

El vivent que parla té un doble accés a la realitat, un accés interessat, en funció de les seves necessitats, i un altre accés gratuït, perquè la realitat hi és, perquè si. Aquest doble accés és la seva qualitat específica i és el que el caracteritza entre els vivents donant-li flexibilitat per adaptar-se als canvis de vida més ràpidament que qualsevol altre animal. En les ponències que han precedit, s'ha mostrat amb claredat que la pretensió dels mites i símbols no és descriure la realitat com és, sinó que el que pretenen és interpretar i valorar la realitat, tant en la dimensió que té a veure amb les necessitats dels vivents humans (necessitats per a la supervivència), com en la que té a veure amb la realitat absoluta (ús espiritual) i pretenen fer-ho de tal manera que els grups humans puguin viure en el medi. La pretensió primària dels mites i símbols és, doncs, la programació de la col•lectivitat. Resulta evident que els mites i narracions sagrades només són sistemes de figuració de la realitat, de modelació, d'acord amb unes necessitats; són sistemes de representació i objectivació que orienten i donen eficàcia a l'acció, de manera que els grups puguin sobreviure en unes condicions determinades. Per tant la seva funcionalitat és essencialment pràctica per a l'espècie humana; encara que en el seu ús espiritual, s'expressen en paraules per conduir més enllà de les paraules. Les metàfores centrals dels sistemes mítics funcionen com a patrons, models d'interpretació, valoració i acció.

Llegir més

Sociedad informacional y sociedad del conocimiento. Coincidencias y divergencias.

En aquest treball intentarem comparar els trets de la nova societat emergent a la qual alguns denominen societat tècnic-científica o de la informació en la qual ja estem immersos, amb la qual altres anomenen societat del coneixement per a referir-se a la mateixa societat. ¿Nosaltres estem parlant de la mateixa societat quan l'anomenem d'informació o quan l'anomenem de coneixement? Intentarem aclarir-ho. Els dos termes estan esmentats en moltes publicacions per referir-se al mateix, però de vegades és difícil poder clarificar i comprendre quins són els fets centrals i més significatius en cadascuna d'elles, què les defineixen, quins canvis s'han produït i la lògica i coherència de les conseqüències que es generen amb aquests canvis. L'anomenada societat de la informació està caracteritzada per una revolució tecnològica centrada al voltant de les tecnologies de la informació i juntament amb l'avanç de les ciències i la tècnica alimentant mútuament, ha modificat profundament tots els aspectes de la vida col•lectiva i de l'activitat humana.

Llegir més

La estructura profunda de los procedimientos de iniciación espiritual a partir del estudio del Mahaprajnaparamitasastra, Tratado de la Gran Virtud de la Sabiduría (Nagarjuna)

El Prajnaparamita és un dels grans textos fundacionals del budisme Mahayana (o del Gran Vehicle). Literalment es tradueix com "Versos a la Perfecció de la Saviesa que és el dipòsit de les Virtuts Precioses (o també Mare de tots els Budes)". Es tracta d'una obra que com tots els grans textos espirituals de totes les tradicions de saviesa de la humanitat és d'una profunditat tal, que encara avui és capaç de conduir-nos al que en la seva terminologia es diu alliberament o il•luminació, tot i trobar-nos més de 2000 anys separats dels autors originals així com per disparitats enormes tant intel•lectuals com culturals. El text original del Prajnaparamitra s'ha perdut, es creu que estava escrit en sànscrit i el que ha arribat fins als nostres dies són quatre traduccions xineses, (d'al voltant de l'any 400 de la nostra era), una tibetana, una recessió sànscrita i una tibetana d'aquesta recessió.

Llegir més

Análisis de la propuesta kichwa del Buen Vivir, Sumak Kawsay, como proyecto axiológico para una sociedad de conocimiento.

El president equatorià Rafael Correa està treballant en un projecte l'objectiu és convertir el país en societat de coneixement lliure, obert i social -FLOK-, mantenint els principis ancestrals de la cultura indígena andina recollits com el Bon Viure o Sumak Kawsay. És a dir el seu desig és aconseguir el trànsit, per a gran part dels equatorians, de societat preindustrial a societat de coneixement. Un gran repte. El treball que presentem pretén aportar des de l'epistemologia axiològica (EA), elements teòrics perquè el trànsit d'una cultura a una altra completament diferent no impliqui una pèrdua de la qualitat humana i de la qualitat humana profunda present en la saviesa de la cultura que es ha d'abandonar. Aquest és un greu problema que s'ha d'estudiar, perquè segons la hipòtesi de la qual partim, totes les cultures pre-industrials han de transformar-se en industrials, i les industrials en societats de coneixement.

Llegir més

La Epistemología Mítica en la Espiritualidad de Empresa

L'objectiu d'aquest article és analitzar si l'epistemologia mítica segueix present a la disciplina de l'espiritualitat en l'empresa. Aquesta disciplina en el món de la investigació d'empresa és bastant recent, es poden traçar els seus orígens a la meitat dels anys noranta als Estats Units. Amb aquest article volem donar una visió epistemològica de com es presenta l'espiritualitat en l'empresa, com es pretén avaluar i com es justifica la seva adopció a l'empresa. Així, pretenem aclarir les hipòtesis i les creences subjacents en els articles més llegits de l'Espiritualitat a l'empresa i que defineixen per tant el cor de les argumentacions de la disciplina. Per tal de que aquest article fos rellevant en la seva generalització a la disciplina, ja que hi ha molts articles i llibres, vam decidir centrar-nos en estudiar els articles més citats.

Llegir més

La función de los relatos para la creación y desarrollo del proyecto axiológico de las organizaciones

L'estudi de la funció dels relats en la construcció i desenvolupament del projecte axiològic de l'organització és una investigació recent, de finals dels anys 90. En aquest escrit pretenem mostrar una primera anàlisi de les diverses aportacions des dels corrents del "storytelling" , "narratives", "rhetorics" a l'ús dels relats en les organitzacions. El context per al sorgiment de l'interès per l'ús dels relats està en les preguntes que es fan els empresaris, gestors i emprenedors: Com persuadeixes als empleats per canviar? ¿Com aconsegueixes que treballin junts? Com comparteixes el coneixement? Com controles i tranquil·litzes la circulació de rumors? Com comuniques qui ets i el que t'importa? Com transmets valors? Com dirigeixes a les persones cap al futur que el teu visualitzes? (Denning, 2004). La preocupació és clara, no sabem com es fa tot això, i aquestes preguntes són claus per poder organitzar a un conjunt d'individus cap a un fi comú. Sabem que organitzar, cohesionar i motivar els éssers humans no es pot fer mecànicament ni seguint regles ni tècniques. Així, si l'organització d'una empresa depèn de la coordinació de les voluntats individuals, però no sabem fer això explícitament, amb un saber que es pugui comunicar i ensenyar a tot aquell interessat en cohesionar i coordinar equips, llavors, què s'ensenya a les escoles de gestió i direcció d'organitzacions?, què és el management? Poden els relats apuntar cap a noves possibilitats de comprensió i gestió?

Llegir més

Como se educa la gestión de las empresas en las sociedades del conocimiento occidentales. Un problema mal planteado

Els inicis de l'educació en la gestió van ser prometedors, el posteriorment proclamat sant, Bernardino Albizzeschi de Siena va publicar, a inicis del segle XV el primer pamflet sobre gestió, i una mica més tard el Franciscà Luca Pacioli en 1494 va publicar el primer llibre sobre comptabilitat , inagurant l'inici de l'educació en la gestió i direcció d'organitzacions. Va ser a París, l'any 1819, on es va desenvolupar la primera institució dedicada específicament a educar en la gestió, i una mica més tard en l'any 1852 a Anvers, Bèlgica es van constituir les primeres escoles d'educació superior l'Institut Supérieur de Commerce de l'Etat i l'Institut superior de Commerce Saint Ignace (Engwall & Zamagni, 1998). L'impuls a establir la gestió d'empreses com estudis universitaris es va realitzar per un doble motiu, primer per augmentar l'estatus dels comerciants i empresaris, que eren puixants econòmicament però no tenien rellevància social i segon perquè es reconeixia que el creixement de les empreses i activitat comercial era tan ràpid que no havien prou persones preparades per donar resposta a aquest creixement. En aquests inicis els estudis eren eminentment tècnics i encara que amb status "universitari" no gaudien de prestigi acadèmic. El desenvolupament dels mercats va promoure que les empreses no fossin únicament organitzades pels propietaris o familiars, sinó que una nova classe de gestors a sou va anar creixent i els estudis van ser guanyant en importància i transformant-gradualment en més especialitzats en gestió.

Llegir més