cetr05

La crisi mortal de les religions, fora dels reduïts àmbits religiosos, s'està vivint com la liquidació d'alguna cosa ja clarament obsoleta. En general es pensa que no ha de tenir repercussions importants en la vida col·lectiva. Es creu que serà suficient amb les ciències, que s'estenen a tots els aspectes de la vida humana, i amb una moral ben assentada i conseqüent.

Aquesta trobada es va proposar abordar una qüestió greu i urgent: que la gestió de la potència de les ciències i tecnologies en continu i ràpid creixement per la seva retroalimentació mútua juntament amb la gestió de les transformacions constants de les formes de vida d'individus i col·lectius provocades per la contínua innovació de productes i serveis, requereix, amb urgència, trobar maneres adequades per cultivar la qualitat humana i la qualitat humana profunda.

L'objectiu del treball de l'equip per a aquesta ocasió ha estat ajuntar i compartir aportacions que ajudin a la creació d'un saber sobre el tractament d’all valoral humà, tant pel que fa als projectes axiològics col·lectius, com pel que fa a la qualitat humana profunda, l'espiritualitat.

Partim de l'observació que les tecnociències estan canviant les condicions de vida a tot nivell, i mentre tant els criteris i sistemes axiològics amb els quals es dirigeix el sistema no corresponen a aquesta situació sinó que s'apliquen els propis de societats anteriors. Això és causa d'un desfasament dels projectes axiològics col·lectius respecte a les condicions exigides pel desenvolupament tecnocientífic.

Partim de la definició de "epistemologia mítica" com la interpretació dels textos sagrats com descripcions fidedignes d'aquest món i l'altre.

Espiritualitat és quelcom intrínsec a l'existir humà, és una qualitat humana profunda que pot practicar-se des del si de les religions o amb independència de religions i creences. El cultiu d'aquesta qualitat humana profunda es pot dur a terme tenint una religió com a referent, o sense, des de la pluralitat de totes elles. També des d'una posició laica sense creences ni religions però, en aquest cas, no es tracta d'inventar-ho tot de nou, sinó d'aprofitar des de la laïcitat l'esperit i el llegat de les tradicions religioses i espirituals de l’humanitat.