Triem aquest mestre budista xinès del segle IX, Lin-Chi, per la seva radicalitat en mostrar que les formes no són allò important a les tradicions, sinó les seves maneres de referir-se a la dimensió absoluta de la realitat. (Edició de: Los libros de la liebre de marzo).
És un text important del budisme Mahayana inicial, escrit cap el segle IV de la nostra era que va tenir gran influència en el desenvolupament del budisme a la Xina, al Tibet i al Japó, convertint-se en un dels fonaments del budisme Chan. Aborda el reconeixement del món objectiu com una visió, com una manifestació de la ment: tots els fenòmens són buits, buits d’entitat i il·lusoris. Amb aquest coneixement s’arriba a comprendre que res ni ningú neix, viu i desapareix. És a causa de la memòria, la imaginació, el raonament i les afeccions, que donem per real el món que modelem. Tot està buit de substància, també la pròpia ment i la personalitat.
És un text important del budisme Mahayana inicial, escrit cap el segle IV de la nostra era que va tenir gran influència en el desenvolupament del budisme a la Xina, al Tibet i al Japó, convertint-se en un dels fonaments del budisme Chan. Aborda el reconeixement del món objectiu com una visió, com una manifestació de la ment: tots els fenòmens són buits, buits d’entitat i il·lusoris. Amb aquest coneixement s’arriba a comprendre que res ni ningú neix, viu i desapareix. És a causa de la memòria, la imaginació, el raonament i les afeccions, que donem per real el món que modelem. Tot està buit de substància, també la pròpia ment i la personalitat.
Aquest text del budisme Mahayana planteja de manera concisa, en 302 versos o línies, la seva perspectiva sobre què és la qualitat humana profunda i com es cultiva. Té l’interès que d’ell es poden treure aclariments aptes per a la societat vint segles després de la seva aparició i situada a 7.500km de distància.
Apropar-se a aquesta compilació d'ensenyaments del mestre Lin-Chi (Xina, s.IX) és fer-ho a un dels pilars del budisme Ch'an (o zen). El text recull el mestratge de qui va ser l'origen de l'Escola Zen Rinzai. Més enllà de les anècdotes, Lin Chi situa el lector davant de l'exigència d'una nuesa radical si es vol comprendre la realitat.
Mestre del budisme xinès del segle VIII, que apunta a que hi ha una visió de la realitat des del sentir alliberada dels condicionaments que li posem. Per a aquesta mirada no tenim cap obstrucció només cal no lligar-se als extrems de bé i mal, de puresa i impuresa, abandonar les elocubracions mentals en favor d’indagar la realitat de manera mental-sensitiva.
Estudiarem aquest document xinès del s.IX que indaga la fondària informulable de la realitat. El text d’aquest autor ens ajuda a no quedar atrapats en la nostra quotidianitat. Es tracta d’un text viu i dinàmic, en el que es comencen a dibuixar les paradoxes que acabaran formalitzantse en els koans.
La realitat i la vida són directament un sentir gratuït: ho sabem però no en fem cas, i així ens mantenim en una relació amb tot primordialment per a treure’n profit, que fa que desaparegui del nostre horitzó tot allò del que no se’n pot treure rendiment. Aquest important text budista parla de la possibilitat d’una relació plenament qualitativa amb el que ens envolta, i de com dsenvolupar-la.
Estudiarem aquest document xinès del s.IX que indaga la fondària informulable de la realitat. El text d’aquest autor ens ajuda a no quedar atrapats en la nostra quotidianitat. Es tracta d’un text viu i dinàmic, en el que es comencen a dibuixar les paradoxes que acabaran formalitzantse en els koans.
Abordarem la lectura i comentari d’aquest text que segons els estudiosos potser és un dels més importants de la història del budisme, considerat la font de les escoles Chan de la Xina i Zen del Japó, i de l’escola tibetana. A Nagarjuna (s.II-III) se’l considera el més gran pensador budista i segons Karl Jaspers està entre les més grans figures del pensament univer