217
Fragment del Pròleg de Sentires (Bubok, 2013). Tota reflexió sobre els fenòmens axiològics humans acaba enfrontant-se a la gran qüestió de la vida i la mort. Les pàgines que segueixen parlen molt de la mort, però no pas com la…
Copsar el batec de l’instant, el fluir de l’existència, per tal que la vida l’integri i en sigui una expressió... és un anhel que pren forma, molt especialment, en la poesia xinesa. En són una bona mostra els 74 poemes…
El haiku es el arte poético de inmovilizar, a través de la palabra, la sensación de eternidad que en el alma sensible del poeta produce el milagro del instante, captando relaciones, hasta entonces no observadas, que ligan entre sí, en…
Amb una calma total i amb tot el cerimonial requerit, com si tingués temps infinit interiorment, un mestre té sempre temps infinit, l'abat es va posar a preparar la tinta. Amb un moviment regular de la mà, va estar fregant fins…
El 6 de febrer moria a Barcelona Antoni Tàpies, el pintor que "sentia l'obra d'art com a suport de la meditació" –segons escrivia José Ángel Valente. Tàpies va reflexionar i escriure en diverses ocasions sobre la relació entre l'art i…
En la cultura japonesa hi hagut el costum de deixar escrit en forma de poema el darrer pensament davant la pròpia mort imminent. Aquí presentem una petita mostra de poemes escrits per samurais, monjos zen i poetes de haikus extrets…
Heus aquí una petita selecció de poemes de Tranströmer (n.1931, a Estocolm, premi Nobel de Literatura 2011) a partir de l'antologia El cel a mig fer (Madrid, Nórdica Libros, 2010. 269 p.). Tranströmer ha compaginat durant tota la seva vida…
Amb motiu del centenari de la seva mort (i els 150 anys del naixement) la figura de Joan Maragall, poeta i assagista, s’ha fet més present aquests darrers mesos en diverses publicacions i actes culturals. Volem aprofitar l’ocasió per a recordar un itinerari de recerca que continua sent una aportació ben viva per alimentar les cerques de qualitat humana i espiritualitat al segle XXI.
Selecció de: Rafael Redondo Barba. El esplendor de la nada. Bilbao, Desclée de Brouwer, 2010. 267 p. ------ Caminar desnudo, escuchando el chasquido de la escarcha, para llegar a nadie, para llegar a nada; como una desnudez que marcha y marcha, viendo en el horizonte un gran atajo. Caminar desnudo, rodando en los caminos igual que rueda un pedazo de esperanza, sin sentirse extranjero en el silencio. Caminar desnudo, y caer en el suelo como cae una hoja de retama en la cuneta; como cae la tormenta, que sólo saber ser tormenta.
Selecció de pensaments del pintor Cristino de Vera (Tenerife, 1931) a partir dels articles, entrevistes i altres textos que recull el llibre: La palabra en el lienzo. Tenerife, Servicio de Publicaciones de la Caja General de Ahorros de Canarias, 2006…