Skip to content

Camins del cor

Corbí s'interessa en aquest treball en com indagar la dimensió absoluta de la realitat amb el sentir i en el sentir humà. Ho fa introduint-se en tres obres de tres mestres: el persa Rumi, el xinès Mazu i l'indi Ramana que pertanyen a tres tradicions espirituals ben diferents sufisme dins de l'Islam, budisme Chan, i al Vedanta Advaita dins de l'hinduisme respectivament. El seu interès és indagar la via de l'endinsar-se en la dimensió absoluta de la realitat en el sentir mateix. Una proposta que fan els tres autors des de diferents enfocaments, i que Corbí la troba de gran bellesa.

Llegir més

Comentari al text “Enseñanzas Zen” de Bodhidharma

Corbí va seguint el text d'aquest mestre Chan "Enseñanzas Zen .Textos fundamental del introductor del budismo Zen en China." editat per l'Editorial Kairós SA, 1995 Se narra como sigue el encuentro del emperador y el monje. El emperador preguntó a Bodhidharma: -Desde el inicio de mi reinado he construido tantos templos, he copiado tantos textos sagrados, he ayudado a tantos monjes; según tú, ¿cuál es mi mérito? -¡Ningún mérito! -¿Y eso por qué? -Estas no son sino acciones inferiores que permitirán a su autor renacer en los cielos o en esta tierra. Todavía llevan la marca del mundo y son como sombras que siguen a los objetos. Una acción verdaderamente meritoria está llena de pura sabiduría, perfecta y misteriosa, su naturaleza real está más allá del alcance de la inteligencia humana. -Entonces, ¿cuál es el primer principio de la Santa Doctrina? -Nada puede ser calificado de santo en el principio que es por definición vasto y vacío.

Llegir més

El gran olvido: la gratuidad del vivir. Principios de epistemología axiológica 6

Aquest llibre recull els pensaments i meditacions de Marià Corbí dels últims temps sobre les transformacions que està provocant l'entrada i assentament de les societats de coneixement en tots els nivells de la vida humana. Es tracta de reflexions noves sobre temes com la qualitat humana, la qualitat humana profunda que els nostres avantpassats van dir espiritualitat, la crisi axiològica, religiosa i ideològica i la necessitat urgent de crear projectes de vida col·lectiva adequats a les societats d'accelerada innovació i canvi.

Llegir més

Les apories de l’ètica

Si per construir l'ètica partim d'una antropologia que diu que els humans som animals racionals, ens trobarem amb problemes irresolubles. És indubtable que ja amb les societats industrials i, sobretot amb la progressiva implantació de les societats de coneixement d'innovació i canvi continu, s'ha generat un gran problema axiològic greu. La moral propugnada per les religions en les societats agrari-autoritàries s'ha mostrat com no apta per a les noves circumstàncies culturals. Quan van aparèixer les societats industrials es van trobar que la moral religiosa no solucionava els problemes axiològics que la nova manera de vida presentava. La solució que van trobar va ser o eliminar la religió o separar la religió de les normes de la vida col·lectiva. Es va abandonar la moral religiosa i es va intentar fonamentar un sistema de comportaments col·lectius que no depengués de les creences; es va pensar construir una ètica de fonament racional.

Llegir més

NOVETAT EDITORIAL: Diferencias y contraposiciones entre una espiritualidad de sumisión y una espiritualidad de indagación y creación libre. 15º Encuentro Internacional CETR.

Amb aquest llibre clausurem el cicle de 15 edicions de Trobades Internacionals (2004-2019) organitzades per CETR, que es va poder iniciar gràcies a la col·lboració de la Fundació Jaume Bofill en els primers cinc anys i posteriorment va poder continuar gràcies a la col·laboració desinteressada de molta gent. En aquesta darrera edició ens hem proposat investigar amb deteniment la diferència i contraposició que hi ha entre una espiritualitat que ha de passar per la submissió i una espiritualitat -o millor, una qualitat humana profunda-, que ha de passar per la indagació i creació lliures. Esperem que el nostre treball pugui resultar d’ajuda.

Llegir més

Al anochecer

Les paraules no arriben per expressar adequadament el misteri de la realitat, de la vida i del viure humà. Només poden apuntar en aquesta direcció, intentar tocar-lo sense aconseguir-ho mai. Hem indagat nostre propi ser. Sabem que és només un intent maldestre.

Llegir més

SERVEIXEN ELS VALORS QUE HEM REBUT?

Mai abans l’espècie humana havia patit un canvi tan dràstic, i en un espai tan curt de temps,  en les seves maneres de supervivència com el que estem vivint: trànsit de les societats preindustrials i industrials a les societats d’innovació i creació contínua, anomenades societats del coneixement. Estem passant d’unes societats estàtiques, que durant mil·lennis van viure fent fonamentalment el mateix i repetint el passat (les preindustrials), o pseudoestàtiques (les industrials), que, encara que van canviar les seves ciències i tecnologies, es van interpretar  com fixes perquè van pretendre no tocar els seus principis ideològics i axiològics, a unes societats dinàmiques que tendeixen a viure de la indagació i la creació contínua en ciències i tecnologies, en interacció mútua i, mitjançant aquestes, de la creació sostinguda de nous productes i serveis.

Llegir més

LOS DESAFÍOS DE LA NUEVA SITUACIÓN CULTURAL GENERADA POR LA DINÁMICA DE INNOVACIÓN EN CIENCIA Y TECNOLOGÍA

La historia ha conducido a la especie humana a tener que enfrentarse a una situación inédita seria: el crecimiento continuamente acelerado de las ciencias y tecnologías en una interacción mutua, cada día que pasa, más profunda y rápida. Esta aceleración de los procesos tecnocientíficos tiene graves consecuencias para todos los niveles de la vida de los colectivos y de los individuos. La llegada e implantación de las sociedades de innovación y cambio continuo, las llamadas sociedades de conocimiento, resulta ser un destino inevitable para todos los colectivos humanos y para todos los países. Es un paso de la humanidad sin posible marcha atrás.

Llegir més

L’ètica més enllà del jo

El gest de girar la clau per posar en marxa el motor del cotxe no sembla que tingui gaire rellevància ètica [...] Però el fet que aquest petit gest el realitzin milions de persones cada minut, hora a hora, dia a dia i any rere any, per tot el planeta, fa que no només esdevingui èticament rellevant sinó que es converteixi en un dels principals problemes ètics que la humanitat ha d'afrontar.

Llegir més

Gran crisi global després del coronavirus

Ja fa temps que les institucions no estan funcionant bé i també fa temps que els ciutadans estan disgustats, molestos, desitjant que per fi arribi un canvi que arregli les coses, perquè així no podem seguir. Fa temps que es fa palès que l'opció per la societat de coneixement, que és inevitable i que ja està funcionant en múltiples aspectes, s'ha d'estructurar més coherentment sense la contradicció de que tot el poder de les tecnociències i de les possibilitats que s'obren, estiguin en mans d'un capitalisme explotador i immisericorde. Dona la impressió que la gravíssima crisi de salut de la pandèmia del coronavirus, i de les conseqüències que en seguiran, seria l'ocasió per culminar el trànsit d'una societat industrial de capitalisme explotador, a una societat coherentment estructurada de coneixement.

Llegir més
Back To Top