22
Una petita selecció del poemari "El sol i les seves flors" (Empúries, 2018) de Rupi Kaur (n. 1992), escrittora, il·lustradora i fotògrafa canadenca. "Marcir-se", "caure", "arrelar", "alçar-se" i "florir" són els apartats d'aquesta obra en la qual, amb la metàfora del creixement de les flors com a fil conductor, l'autora parla de renaixement després de la caiguda en el profund abisme.
Fridays For Future, juntament amb altres moviments germans, convoquem una setmana de mobilitzacions internacionals a partir del 20 de setembre amb motiu de la Cimera de l'Acció Climàtica de l'ONU. Aquesta setmana d'accions culminarà el proper 27 de setembre amb la Vaga Mundial pel Clima.
A Occident hem viscut l'espiritualitat com a submissió a Déu, a la seva revelació, als seus representants, a l'anomenada doctrina cristiana, a les veritats de fe, als manaments de Déu i de l'Església, etc. Aquest tipus de pràctica de l'espiritualitat s'ha fonamentat en una representació de la dimensió absoluta com a entitat transcendent, Senyor Suprem i Absolut, com el Totpoderós, Creador de tot l'existent, predeterminador, revelador, Jutge Suprem, Castigador dels que no se sotmeten i Premiador dels sotmesos, Salvador, etc.
No hi ha res més subtil i incopsable per a l'animal humà que el camí a la dimensió absoluta. Aquesta dimensió no és objectivable ni representable. Com caminar per on no hi ha punts de referència, ni està assenyalat el camí, ni es poden posar els peus sobre les petjades d'un altre? Com caminar un sender en el qual no hi ha res a buscar, res a aconseguir i res a fer? Cada pas del camí és una indagació i una creació...
Es parla de verificar sensitivament dels grans textos espirituals o verificar la bellesa o la veritat de la natura. Moltes vegades es comenta que la ment va més ràpida que el sentir, i que el sentir no és capaç de seguir el ritme de la ment i que, per tant, el sentir no pot verificar allò que la ment comprèn. [...] Hi ha aquí una confusió [...] El sentir, com la ment, té dues dimensions: la dimensió relativa i la dimensió absoluta...
Internet és un flux d'informació constant que amb el temps ha anat generant canvis constants tant en el volum com en la naturalesa de la informació de que disposa.Estem vivint el creixement exponencial de la informació que prové de les dades, perquè hi ha més capacitat de recollir-les, processar-les i fer-les servir: des dels mòbils, fins les targetes de crèdit, passant per la nostra activitat a les xarxes, sense oblidar que amb els nous sensors dels rellotges, trens, semàfors, cotxes...se'n generaran constantment.Davant d'aquest panorama caldrà estar al dia i tenir en compte les tendències tecnològiques que es preveuen en aquest 2019.
"Sense valorar i cultivar allò que som no és possible tocar bé, ni pensar bé, ni viure bé." Nadia Boulanger (1887-1979), pianista, directora d'orquestra i mestra de composició, reflexiona sobre la importància de l'atenció, sobre el que vol dir aprendre, sobre els fonaments d'una vida amb sentit... És una petita tria d'un llibre que, tot ell, és una joia: Bruno Monsaingeon. "Mademoiselle: Conversaciones con Nadia Boulanger." (Barcelona, Acantilado, 2018. 174 p.)
No hi ha dubte que el procés i el conflicte entre Catalunya i Espanya han posat el pacifisme a la palestra, com feia molt de temps que no es veia. És una oportunitat per rellegir els seus grans mestres: Menno Simons, George Fox, Thoreau, Gandhi, Martin Luther King, etc. Fa uns dies, una persona propera, que llegia el llibre de Romain Rolland sobre la vida de Tolstoi, em va recordar la influència d'aquest sobre Gandhi però sobretot, el fet, nou per a mi, que Tolstoi va fer els seus primers aprenentatges de no-violència amb un lama budista tibetà que va conèixer de jove a la presó. Òbviament, la seva lectura lliure i experiencial dels evangelis li va permetre redescubrir la seva autenticitat i força transformadora, malgrat que la institució religiosa del seu entorn va intentar "neutralitzar" el seu discurs declarant-lo heretge.
El tema previst per al cap de setmana del 2 i 3 de març era El col·loqui dels ocells de Farid Uddin Attar, que es reemplaça per Els quaranta versos sobre l'existència de Ramana Maharshi.
Els nostres parents animals tenen el seu sistema de vida, el que podríem anomenar el seu sistema d'acotació, interpretació i de valoració de la realitat, determinat genèticament. Hi ha, doncs, un estricte paral·lelisme entre el quadre de necessitats, els instruments biològics d'actuació en el medi, i el conjunt significatiu del medi de cada espècie.