213
Marià Corbí El misteri dels mons immensos no és el conjunt de l'astronomia, de les matemàtiques, de la física, de la biologia, ni el conjunt de tots els nostres sabers científics. […] Les realitats no són com les descriuen els nostres sabers. No podem saber com són més enllà de les nostres modelacions. Aquest no saber és el misteri dels mons immensos. Què podem saber d'aquest misteri dels mons, partint del seu caràcter de dada immediata?
Marià Corbí A les societats de coneixement d'innovació i canvi accelerat ens trobem amb serioses dificultats per interpretar i sentir Jesús de Natzaret. Si buidem Jesús dels mites i creences jueus i dels revestiments greco-romans propis de les ments i dels projectes axiològics col·lectius (PACs) de societats ramaderes i societats agrari-autoritàries, ens quedem amb un jove jueu habitant d'un poblet, Natzaret. Jesús és un home senzill, no és un erudit, és un artesà educat a la tradició religiosa d'Israel. Un artesà que podem suposar que va treballar amb freqüència a Sèforis, una ciutat grega a pocs quilòmetres de Natzaret.
Marià Corbí Una forma de cultiu de la Cualitat Humana Profunda (CHP) parteix de l'individu perquè interpreta l'individu des de l'epistemologia mítica, que pretén que el que es concep és com es concep. Parteix de l'individu i l'individu treballa i s'esforça per aconseguir la fidelitat a Déu, l'amor a Déu, la unió amb Ell per amor. És una concepció que es pensa com un progrés en el camí assenyalat per Déu, com una espera de la seva visita, com un camí en el qual s'esperen les ajudes recognoscibles de Déu per arribar a Ell. L'altra modalitat de l'cultiu de l'espiritualitat, de la Qualitat Humana Profunda (QHP), part de proposar-se eliminar la consciència d'individualitat.
Marià Corbí Selecció del darrer llibre d’en Marià Corbí, En el portal de lo oscuro (Bubok, 2021). Ens diu a la introducció: “[...] inevitablement sorgeix la pregunta: ‘Què és tot això? Què hi faig jo en aquesta immensitat? Qui sóc?’ Aquesta petita col·lecció d’humils poemes recull aquesta preocupació, que més aviat és una ocupació que ressona constant en la meva vida d’ancià.”
En aquest apartat afrontem el greu problema de la fonamentació de l'ètica en les societats de coneixement, SC, quan no es pot basar ni en les conseqüències de les religions i de les seves revelacions, ni tampoc en un cos ideològic que pretén ser la descripció de la realitat, ni tampoc en una naturalesa humana donada i immutable. En darrer terme, l'ètica ha de fonamentar-se sòlidament en la dimensió absoluta (DA). Intentarem descriure aquesta fonamentació. Segurament es produiran repeticions d'arguments ja exposats, però he volgut anar pas a pas, partint de la nostra condició animal, encara que fos al preu d'algunes iteracions.
El mes de Juny de 2020 moria la Chelo Miró, una dona que des de ben jove havia mantingut un profund itinerari de recerca interior, lliurant cada un dels seus dies al “Déu de la vida”. Els seus gairebé tres anys de lúcida convivència amb el càncer van ser un regal pels qui, d’una manera o una altra, vam poder compartir les seves reflexions i vivències. Algunes d’elles van ser gravades i el text que oferim és la transcripció d’aquelles gravacions. Ens alegra poder difondre el testimoni d’una experiència vital tan valuosa.
Les condicions de supervivència pròpies de les societats que viuen de la creació de ciència i tecnologia, productes i serveis en equips d'interdependència obliguen a replantejar l'ètica. No és possible en les societats de coneixement fonamentar l'ètica en la racionalitat pròpia de la naturalesa humana.
Les tecnociències (TC) semblen neutres davant de la qualitat humana (QH). Avui la forma de supervivència, ens agradi o no, depèn d’elles i això condiciona el concepte o la idea d’humanitat. L’ésser humà és una animal singular que té, per la llengua, accés a la doble dimensió de la realitat (dimensió absoluta –DA- i dimensió relativa -DR). Les seves formes de supervivència sempre han estat relacionades amb aquesta dada, però aquesta dada té ara una transcendència inusitada perquè d’ella depèn la nostra possibilitat d’adaptació flexible al canvi inexorable que comporten les TC. Les TC són fruit del coneixement humà. Són fruit de la recerca i la investigació.
Creix l'interès pel silenci en la nostra estressada societat, però de què estem parlant quan parlem de silenci? Teresa Guardans ens convida a obrir els ulls i l’oïda, a abaixar el volum del nostre monòleg interior amb l’orientació de l'experiència i les paraules d’aquelles persones que han explorat profundament el silenci i els seus beneficis des de les diferents tradicions de saviesa.
Unes reflexions sobre la necessitat d’afavorir la capacitat de meravella en les criatures, i les seves aportacions. Extractes d’un petit gran llibre escrit per Rachel Carson, biòloga que es va convertir involuntàriament en pionera de l’ecologisme denunciant els efectes per la natura de l’us del DDT.