213
Les condicions de supervivència pròpies de les societats que viuen de la creació de ciència i tecnologia, productes i serveis en equips d'interdependència obliguen a replantejar l'ètica. No és possible en les societats de coneixement fonamentar l'ètica en la racionalitat pròpia de la naturalesa humana.
Les tecnociències (TC) semblen neutres davant de la qualitat humana (QH). Avui la forma de supervivència, ens agradi o no, depèn d’elles i això condiciona el concepte o la idea d’humanitat. L’ésser humà és una animal singular que té, per la llengua, accés a la doble dimensió de la realitat (dimensió absoluta –DA- i dimensió relativa -DR). Les seves formes de supervivència sempre han estat relacionades amb aquesta dada, però aquesta dada té ara una transcendència inusitada perquè d’ella depèn la nostra possibilitat d’adaptació flexible al canvi inexorable que comporten les TC. Les TC són fruit del coneixement humà. Són fruit de la recerca i la investigació.
Creix l'interès pel silenci en la nostra estressada societat, però de què estem parlant quan parlem de silenci? Teresa Guardans ens convida a obrir els ulls i l’oïda, a abaixar el volum del nostre monòleg interior amb l’orientació de l'experiència i les paraules d’aquelles persones que han explorat profundament el silenci i els seus beneficis des de les diferents tradicions de saviesa.
Unes reflexions sobre la necessitat d’afavorir la capacitat de meravella en les criatures, i les seves aportacions. Extractes d’un petit gran llibre escrit per Rachel Carson, biòloga que es va convertir involuntàriament en pionera de l’ecologisme denunciant els efectes per la natura de l’us del DDT.
El gran mite del naixement proclama la veritat de tot i la unitat radical de tot, i si unitat, amor. [...] El mite diu que tota la realitat que veiem, toquem, sentim i vivim en la nostra vida quotidiana està prenyada de la dimensió absoluta. Aquesta dimensió absoluta es mostra des de les entranyes mateixes de totes les realitats del cosmos. El mite parla de la nostra condició peculiar humana, expressa com la totalitat de la realitat i el cosmos sencer té per a nosaltres aquestes dues dimensions, com una unitat.
Corbí s'interessa en aquest treball en com indagar la dimensió absoluta de la realitat amb el sentir i en el sentir humà. Ho fa introduint-se en tres obres de tres mestres: el persa Rumi, el xinès Mazu i l'indi Ramana que pertanyen a tres tradicions espirituals ben diferents sufisme dins de l'Islam, budisme Chan, i al Vedanta Advaita dins de l'hinduisme respectivament. El seu interès és indagar la via de l'endinsar-se en la dimensió absoluta de la realitat en el sentir mateix. Una proposta que fan els tres autors des de diferents enfocaments, i que Corbí la troba de gran bellesa.
Gràcies a la nostra construcció lingüística tenim dues dimensions de la realitat i dues dimensions en el sentir: el "sentir sistema de senyals per sobreviure amb eficàcia" i el "sentir profund incapaç d'acotacions". Podríem donar-los dos noms diferents per distingir-los amb claredat: afectivitat i sentir profund. Intentem precisar què és el sentir i amb quins rostres es presenta...
Parlar de "l'espiritualitat per la via de la submissió" equival a parlar d'aconseguir la qualitat humana i la qualitat humana profunda per la via de la submissió. Aquesta forma de conrear la gran qualitat humana és inassumible per les societats de coneixement que són de contínua indagació, creació i canvi en tots els aspectes de la vida.
"Estem convidats a habitar el nostre planeta, juntament amb totes les tradicions, amb noves categories, reverenciant tant les que hem rebut dels nostres avantpassats com acollint les que ens presenten els nostres contemporanis, que arriben amb els seus llegats mil·lenaris." ...llegim al pròleg de l'obra de Xavier Melloni: "Perspectivas del Absoluto. Una aproximación místico-fenomenológica a las religiones". (Herder, 2018).
A Occident hem viscut l'espiritualitat com a submissió a Déu, a la seva revelació, als seus representants, a l'anomenada doctrina cristiana, a les veritats de fe, als manaments de Déu i de l'Església, etc. Aquest tipus de pràctica de l'espiritualitat s'ha fonamentat en una representació de la dimensió absoluta com a entitat transcendent, Senyor Suprem i Absolut, com el Totpoderós, Creador de tot l'existent, predeterminador, revelador, Jutge Suprem, Castigador dels que no se sotmeten i Premiador dels sotmesos, Salvador, etc.