Skip to content

LA ESPIRITUALIDAD LAICA BUSCA RECONOCIMIENTO ACADÉMICO. Comunicación.

Voldria compartir algunes dades que il·lustren el trànsit axiològic en què estem immersos, dades relacionades amb la progressiva presència social d'una espiritualitat secularitzada. En uns pocs anys hem passat de recerques espirituals personals, cultivades "en la intimitat", etiquetades sovint com "espiritualitats a la carta", o ficades totes en un mateix sac New Age i menyspreades des de les religions institucionalitzades, a unes titulacions en espiritualitat amb nivell universitari. I si s'ofereixen és perquè hi ha demanda.En el món empresarial, en l'àmbit educatiu, en el de la salut, etc., es van estenent els aprenentatges relacionats d'una manera o altra amb la pràctica espiritual. I, per tant, es requereixen experts que puguin impartir-los. Els experts en espiritualitat en entorns religiosos es formaven en els seminaris, en els monestirs, els ashrams, les tarikas sufís ... Conseqüència lògica del procés de secularització: si es tracta d'unes capacitats i uns coneixements susceptibles de ser apresos, han de guanyar-se el seu espai en l'àmbit acadèmic.

Llegir més

INDAGACIÓN LIBRE EN TRADICIONES ESPIRITUALES Y DE SABIDURÍA

En les societats de coneixement la qualitat humana i la qualitat humana profunda no són un luxe, són una necessitat sine qua non de supervivència perquè són el principal instrument per gestionar adequadament el seu enorme potencial. Per això no podem confondre més el cultiu de la qualitat humana amb els sistemes de creences que, com els coneixem del passat i en les seves restes presents, són sempre fixos i estàtics, amb tota probabilitat de manera irremissible. Les creences i les ideologies ja no serveixen, com en el passat, com a programa col·lectiu per acotar la realitat -funció social de les religions-. L'alternativa és per Corbí la construcció dinàmica i fluida, amb l'ajuda de la disciplina científica de l'epistemologia axiològica, de projectes axiològics col·lectius.

Llegir més

MÁS ALLÁ O CONTRA LA RELIGIÓN

Són molts els indicis que apunten a aquesta secularització, però vull fixar-me especialment en l'aproximació de les Nacions Unides al fet religiós. Les Nacions Unides valoren la religió com un patrimoni cultural, ètic i espiritual comú de la humanitat. Aquesta valoració ha anat sorgint a causa de l'interès per aconseguir que la pau s'aconsegueixi en les ments dels éssers humans. D'aquest interès va sorgir, especialment en l'època de Federico Mayor Zaragoza, la formulació de la cultura de la pau. El desenvolupament d'aquesta cultura va fer que les diferents divisions, especialment la de ciències humanes i la de cultura, fossin conreant el diàleg intercultural i, per això, el diàleg interreligiós que Raimon Panikkar considerava essencial. Aquesta visió inclusiva i pluralista de la UNESCO liquida ideològicament les pretensions d'exclusivisme radical d'algunes ortodòxies i fonamentalismes religiosos o laics, i això filosòficament tot i que encara no teològicament ni pràcticament.

Llegir més
Back To Top