home

La via del cor i la via de la ment

Marià Corbí Si fem una comparació entre les religions i grans corrents espirituals de la història de la humanitat, veiem que es poden dividir en dos grans grups: les religions i tradicions espirituals que treballa per accedir a la dimensió absoluta i a la qualitat humana profunda des del cor, és a dir, des del sentir profund, i les que treballen des de la ment. Aquests dos grans blocs es contraposen també que, les que treballen des del cor són teistes, i les que treballen des de la ment no són teistes. Aquests dos grups també estan situats a l'espai: les tradicions teistes són principalment occidentals i les tradicions no teistes són principalment orientals. Les tradicions teistes usen principalment narracions i símbols, i les tradicions no teistes usen preponderantment argumentacions i raons.

Llegir més

És per la parla que tenim accés a la dimensió absoluta

CETR És una constatació de l'epistemologia axiològica. Però definim primer epistemologia axiològica i dimensió absoluta. Epistemologia axiològica és la disciplina que estudia com es generen, quin paper juguen, on es fonamenten, com es transmeten, com es transformen els fenòmens axiològics humans, és a dir allò que considerem valuós a nivell individual i col·lectiu. Dimensió absoluta de la realitat, absoluta en sentit etimològic 'ab-soluta' com a 'solt de'. Sorgeix com a fruit de la parla. L'acte concret de la parla que és la llengua possibilita traslladar el significat de les realitats a un suport acústic. La llengua permet traspassar el significat de la cosa a la paraula, i això vol dir traslladar l'estimulació de la cosa per als individus, a un suport acústic, el significant.

Llegir més

Caminos del corazón – fragment del llibre El Sentir hondo –

Marià Corbí Ens hem proposat estudiar tres grans autors que plantegen la indagació de la dimensió absoluta de la realitat amb el sentir i el sentir humà. Són tres autors de pes: Mazu, del segle VIII, xinès, de la tradició del budisme chan; un musulmà del segle XIII, Rumi, de la tradició sufí; i un indi de finals del XIX i primera meitat del XX, Ramana Maharshi, de la tradició vedanta advaita. Són tres èpoques diferents i tres cultures diferents. Tots tres són mestres de la indagació amb el sentir i, sobretot, indagadors del sentir humà. Tots tres pretenen indagar la dimensió absoluta a la nostra pròpia interioritat, superant totes les construccions de l'ego, fins a arribar a la no dualitat.

Llegir més

Elements constitutius d’una societat creativa

Marià Corbí Per crear o mantenir creativa de forma continuada una organització, es necessitaran a més de la creativitat científica i/o tecnològica, plantejar-se la el suport axiològic com un sistema de cohesió i motivació. Concretem aquests dos grans components: Cal un plantejament científic i les seves repercussions tecnològiques, o si es vol un plantejament tecnològic amb la seva fonamentació científica; amb uns desenvolupaments estrictament lògics. A més, serà convenient que es plantegi un propòsit axiològic que vagi més enllà del benefici econòmic pur; el propòsit axiològic el constituirà el sistema de motivació i cohesió que es construirà amb la lògica pròpia d'allò qualitatiu.

Llegir més

Les societats de coneixement: una oferta-imposició de felicitat

José Manuel Bobadilla Vivim en un període de transició que empeny, inevitablement, tota la humanitat cap a models culturals basats en el coneixement i el creixement exponencial de ciències i tecnologies, amb nous productes i serveis. Això és un fet inqüestionable, només cal mirar al nostre voltant per constatar que, cada cop més, la ciència i la tecnologia està entrant en tots els àmbits de la nostra quotidianitat. El problema que es presenta, és que aquest canvi cultural, es viu més com una imposició que no pas com una oferta-imposició, i encara menys, com una oferta-imposició de benestar, qualitat de vida i felicitat. I a què és degut això? Segurament per no poder entendre que les societats de coneixement no són una creació del sistema actual, sinó una nova forma cultural derivada directament de les formes de supervivència.

Llegir més

Qui és Jesús?

Marià Corbí Jesús va ser un ésser humà com nosaltres. Com és que va tenir tant poder i tanta grandesa? Si es té en compte l'accés humà a la doble dimensió de la realitat, és possible comprendre millor l'aportació de Jesús sense necessitat de fer-lo Déu o Fill de Déu. Ell, com tots nosaltres, no va ser "ningú vingut a aquest món". Ell, com tots nosaltres, va ser el misteri dels mons, la dimensió absoluta.

Llegir més

Egocentración y egoísmo

Marià Corbí L'autoreferència és la condició de tots els vivents. L'egocentració és la modelació del seu entorn i de si mateix que ho ha de fer tot vivent. Han de configurar el món que l'envolta a la mida de les seves necessitats. L'egocentració és l´estructura inevitable de tot vivent. L'egocentració és una noció molt diferent de l'egoisme. L'egoisme és l'egocentració convertida en una depredació inconsiderada. L'egoisme no respecta res ni a ningú. Hi ha graus i graus d'egoisme. L'egoisme és un atribut netament humà que sorgeix del desig insaciable. Pot ser un egoisme circumstancial o un egoisme estructural; un egoisme que sorgeix en un context determinat o un egoisme que ja s'ha fet estructural. Una circumstància fa que l'egoisme es desperti o es vagi construint, a poc a poc, una persona egoista.

Llegir més

Societat de coneixement i lliure accés al cultiu de la Qualitat Humana Profunda sense creences

Francesc Torradeflot En el nostre marc de supervivència, que és la Societat de Coneixement (SC), basada en la ciència i tecnologia en canvi i generació contínua de nous productes i serveis, no és viable el cultiu de la qualitat i subtilitat humana des de cap mena de submissió a creences, poders o supòsits. En la història del cultiu de la qualitat humana i de la seva formulació (en la història de la per molts anomenada “espiritualitat”), sovint ens trobem amb l'ús del terme Déu, en la majoria dels casos sota figuracions o formulacions teistes del mateix. Aquest terme pot ser usat de manera simbòlica, cas en què no queda fixat per cap creença i pot expressar l'experiència de la dimensió absoluta de la realitat sense fixar-la, o ser interpretat de manera mítica, reflectint així la creença que darrere del terme hi ha una realitat fixa i descriptible.

Llegir més

Allò natural-digital a les societats de coneixement

José Manuel Bobadilla L'epistemologia axiològica ens ofereix algunes dades per afrontar aquesta qüestió: (1) No som ningú vingut a aquest món, sinó que som aquest món, (2) no hi ha un món natural allà fora i (3) som un animal constituït com a tal per la llengua i el nostre món és una modelació a la mida de les nostres necessitats. Des d'aquestes dades podem dir que el món humà és un món modelat per la llengua i, en conseqüència, afirmem que no hi ha un món natural allà fora, ja que tot és una modelació feta des de la llengua, però això vol dir que tota modelació que faci lanimal-humà és no-natural o artificial? No.

Llegir més
Back To Top