Conèixer-se a si mateix

(Bombay, 1897-1981)

Amb aprendre paraules no n’hi ha prou. Pot conèixer la teoria, però sense l’experiència real de si mateix com a centre de l’ésser, l’amor i la benaurança impersonal, el mer coneixement verbal és estèril. P: Llavors, què he de fer?      

P: Estic desitjós d’aprendre

– Amb aprendre paraules no n’hi ha prou. Pot conèixer la teoria, però sense l’experiència real de si mateix com a centre de l’ésser, l’amor i la benaurança impersonal, el mer coneixement verbal és estèril.
P: Llavors, què he de fer?

– Intenti ser, només ser. La paraula més important és “intenti”. Dediqui prou temps cada dia per seure en calma i intentar, simplement intentar, anar més enllà de la personalitat amb les seves aficions i les seves obsessions. No pregunti com, doncs no hi ha manera d’explicar-ho. Senzillament continuï intentant fins aconseguir-ho. Si persevera no hi pot haver fracàs. El que importa per damunt de tot és la sinceritat, la serietat,  veure la urgent necessitat d’alliberar-se d’aquesta innecessària autoidentificació amb un conglomerat de records i d’hàbits. Aquesta ferma resistència contra l’innecessari és el secret de l’èxit. (673)

Per conèixer el que és, primer cal investigar i saber el que no és. I per saber el que no és, ha d’observar-se amb cura, rebutjant tot el que no concordi amb el fet bàsic: “sóc”. Idees com “he nascut en aquest lloc” (…) i així successivament, no són inherents al sentit de “sóc”. La nostra actitud comuna és “sóc això”. Separi perseverantment el “sóc” de “això” i tracti de sentir el que significa ser, simplement ser, sense ser “això” o “allò”. Tots els nostres hàbits s’oposen a això i la tasca de combatre’ls és llarga i, de vegades, pesada, però un enteniment clar ajuda molt. Com més clarament entengui que a nivell de la ment vostè només pot ser descrit en termes negatius, més ràpidament arribarà a la fi de la recerca i a realitzar el seu ser il·limitat. Sabent el que no és, arribarà a conèixer-se a si mateix. (102)

El propi fet de l’observació altera l’observador i allò observat. A fi de comptes, el que impedeix el reconeixement de la veritable naturalesa d’un mateix és la debilitat  de la ment i la seva tendència a passar per alt el que és subtil, i centrar-se només en allò més groller. Quan vostè segueix el meu consell i intenta mantenir la ment només en la idea “sóc”, es fa conscient de la ment i els seus capritxos. La consciència en si mateix, i l’harmonia lúcida (sattwa) en acció, dissol la mandra i aquieta l’agitació de la ment, i suaument però amb fermesa canvia la seva mateixa substància. Aquest canvi no ha de ser espectacular, potser amb prou feines es noti, però és un gir profund i fonamental, de la foscor a la llum, de la inadvertència a la consciència.

Pregunta: ha de ser la fórmula “jo sóc”? Si em concentro en la frase “hi ha una taula” no servirà igualment?

– Com a exercici de concentració, sí, però no el portarà a vostè més enllà de la idea d’una taula. I vostè no està interessat en taules, el que vostè vol és conèixer-se a si mateix. Per aconseguir-ho mantingui fermament en el focus de la consciència l’única pista que té: la seva certesa de ser. Romangui amb ella, jugui amb ella, aprofundeixi en ella, fins que la closca de la ignorància es trenqui i vostè emergeixi al regne de la realitat. (371-372)

El “sóc” es manté a l’interior, com si s’incubés (548). Procuri conservar el “sóc” a la ment, com una intuïció, un sentir, submergint-se en ell, de manera que aconsegueixi establir-s’hi. (85)

P: En quina direcció he de mirar?

– Totes les direccions són dins de la ment! No li estic demanant que miri en una direcció particular. Senzillament miri fora de tot el que succeeix en la ment i porti l’atenció al “sóc”. El “sóc” no és una direcció. És la negació de tota direcció. (…) Portar la ment al sentiment “sóc” simplement ajuda a apartar la ment de tota la resta.
P. On em conduirà tot això?

– Quan la ment s’aquieta, si vostè no altera aquesta quietud i es manté en ella, s’adonarà que està impregnada d’una llum i un amor que no ha conegut abans, i al mateix temps ho reconeixerà immediatament com la seva pròpia naturalesa. (…) La ment revoltosa pot alterar la seva pau i ofuscar la seva visió, però aquesta quietud està condemnada a tornar, sempre que es mantingui l’esforç, fins el dia en què les fantasies i els afeccions acaben i la vida es concentra en el present. (…) Aleshores no hi ha res més que amor en acció. (416)

(petita selecció de: Nisargadatta. Yo soy Eso. Sirio, 2003)