Marta Granés Avui, l'execució dels sentits passa pels aparells tecnològics. Però la tecnologia no proporciona experiències sensitives directes que immisceixin tots els sentits, i com a animals que som, els necessitem completament activats per sentir-nos plenament vius.
Tenir l'atenció focalitzada en allò tecnològic redueix fisiològicament i psicològicament l'ús dels sentits (es redueix a l'oïda ia la vista) i això restringeix la riquesa de l'experiència humana.
Podríem afirmar que els joves d'ara són la generació més amputada sensitivament de la història. I, el pitjor de tot és que no noten l'absència, ja que mai no han viscut una altra cosa. El que és qualitatiu mai ha estat aquí.
Conèixer-se a si mateix
(Bombay, 1897-1981)
Amb aprendre paraules no n’hi ha prou. Pot conèixer la teoria, però sense l’experiència real de si mateix com a centre de l’ésser, l’amor i la benaurança impersonal, el mer coneixement verbal és estèril. P: Llavors, què he de fer?
P: Estic desitjós d’aprendre
– Amb aprendre paraules no n’hi ha prou. Pot conèixer la teoria, però sense l’experiència real de si mateix com a centre de l’ésser, l’amor i la benaurança impersonal, el mer coneixement verbal és estèril.
P: Llavors, què he de fer?
– Intenti ser, només ser. La paraula més important és “intenti”. Dediqui prou temps cada dia per seure en calma i intentar, simplement intentar, anar més enllà de la personalitat amb les seves aficions i les seves obsessions. No pregunti com, doncs no hi ha manera d’explicar-ho. Senzillament continuï intentant fins aconseguir-ho. Si persevera no hi pot haver fracàs. El que importa per damunt de tot és la sinceritat, la serietat, veure la urgent necessitat d’alliberar-se d’aquesta innecessària autoidentificació amb un conglomerat de records i d’hàbits. Aquesta ferma resistència contra l’innecessari és el secret de l’èxit. (673)
Per conèixer el que és, primer cal investigar i saber el que no és. I per saber el que no és, ha d’observar-se amb cura, rebutjant tot el que no concordi amb el fet bàsic: “sóc”. Idees com “he nascut en aquest lloc” (…) i així successivament, no són inherents al sentit de “sóc”. La nostra actitud comuna és “sóc això”. Separi perseverantment el “sóc” de “això” i tracti de sentir el que significa ser, simplement ser, sense ser “això” o “allò”. Tots els nostres hàbits s’oposen a això i la tasca de combatre’ls és llarga i, de vegades, pesada, però un enteniment clar ajuda molt. Com més clarament entengui que a nivell de la ment vostè només pot ser descrit en termes negatius, més ràpidament arribarà a la fi de la recerca i a realitzar el seu ser il·limitat. Sabent el que no és, arribarà a conèixer-se a si mateix. (102)
El propi fet de l’observació altera l’observador i allò observat. A fi de comptes, el que impedeix el reconeixement de la veritable naturalesa d’un mateix és la debilitat de la ment i la seva tendència a passar per alt el que és subtil, i centrar-se només en allò més groller. Quan vostè segueix el meu consell i intenta mantenir la ment només en la idea “sóc”, es fa conscient de la ment i els seus capritxos. La consciència en si mateix, i l’harmonia lúcida (sattwa) en acció, dissol la mandra i aquieta l’agitació de la ment, i suaument però amb fermesa canvia la seva mateixa substància. Aquest canvi no ha de ser espectacular, potser amb prou feines es noti, però és un gir profund i fonamental, de la foscor a la llum, de la inadvertència a la consciència.
Pregunta: ha de ser la fórmula “jo sóc”? Si em concentro en la frase “hi ha una taula” no servirà igualment?
– Com a exercici de concentració, sí, però no el portarà a vostè més enllà de la idea d’una taula. I vostè no està interessat en taules, el que vostè vol és conèixer-se a si mateix. Per aconseguir-ho mantingui fermament en el focus de la consciència l’única pista que té: la seva certesa de ser. Romangui amb ella, jugui amb ella, aprofundeixi en ella, fins que la closca de la ignorància es trenqui i vostè emergeixi al regne de la realitat. (371-372)
El “sóc” es manté a l’interior, com si s’incubés (548). Procuri conservar el “sóc” a la ment, com una intuïció, un sentir, submergint-se en ell, de manera que aconsegueixi establir-s’hi. (85)
P: En quina direcció he de mirar?
– Totes les direccions són dins de la ment! No li estic demanant que miri en una direcció particular. Senzillament miri fora de tot el que succeeix en la ment i porti l’atenció al “sóc”. El “sóc” no és una direcció. És la negació de tota direcció. (…) Portar la ment al sentiment “sóc” simplement ajuda a apartar la ment de tota la resta.
P. On em conduirà tot això?
– Quan la ment s’aquieta, si vostè no altera aquesta quietud i es manté en ella, s’adonarà que està impregnada d’una llum i un amor que no ha conegut abans, i al mateix temps ho reconeixerà immediatament com la seva pròpia naturalesa. (…) La ment revoltosa pot alterar la seva pau i ofuscar la seva visió, però aquesta quietud està condemnada a tornar, sempre que es mantingui l’esforç, fins el dia en què les fantasies i els afeccions acaben i la vida es concentra en el present. (…) Aleshores no hi ha res més que amor en acció. (416)
(petita selecció de: Nisargadatta. Yo soy Eso. Sirio, 2003)