J.Amando Robles Ya va para siete años que escribí Hombre y mujer de conocimiento, un pequeño libro que gustó bastante, planteando la espiritualidad laica, no religiosa, que personalmente creí encontrar en las famosas “enseñanzas” de don Juan Matus y Carlos Castaneda. Fue entonces cuando una amiga, secundada de inmediato por varios compañeros de trabajo, me propuso hacer algo parecido con la espiritualidad del Maestro Eckhart. La idea me pareció tan buena que inmediatamente acepté. Sin duda que mi amiga lo hacía pensando en la calidad de la espiritualidad eckhartiana, que ambos ya conocíamos y que por su riqueza bien merece ser puesta al alcance de los hombres y mujeres de hoy. Pero yo lo acepté sobre todo por la convicción profunda que ya entonces tenía de que la espiritualidad del Maestro Eckhart es también, en el fondo, una espiritualidad laica y como tal muy apropiada para los hombres y mujeres de hoy, que rehúyen, y con razón, lo religioso como mítico. ¿De hecho no es así como lo vienen leyendo estudiosos hinduistas y budistas? Y lo leen bien. Una espiritualidad laica y, como tal, muy adecuada para la sociedad y cultura de conocimiento que estamos construyendo. Y este es el propósito del presente libro, también introductorio y pequeño: mostrar al lector que la espiritualidad del Maestro Eckhart, de por sí ya famosa por su gran calidad, en el fondo es una espiritualidad laica, ponerla en valor como una espiritualidad muy pertinente para hoy aunque en su forma y contenidos sea tan religiosa, e inducir al lector a la lectura personal de los sermones y pequeños tratados del Maestro.
El sol brilla per si mateix i manifesta el núvol que l’oculta
Shankarâchârya (mestre vedantí, Índia s.VIII-IX)
Com les flors d’una garlanda, unides totes per un mateix fil, així tots els cossos, del primer a l’últim, tots en Mi. De la mateixa manera que al fil no li afecta l’ordre de les flors, no m’afecta a Mi, omnipresent, l’ordre dels cossos. Quan les flors són destruïdes, el fil no és destruït; quan els cossos són destruïts, Jo, etern, no sóc destruït.
Malgrat que sigui un de sol el raig de sol que arriba fins el llit, sembla com si fossin molts quan travessa els forats del trenat de cordes; de la mateixa manera, sent omnipresent, semblo múltiple en la varietat de camps de coneixement. I així com el raig no és afectat per les formes dels forats de la corda, així Jo, omnipresent, no sóc afectat per les característiques dels camps de coneixement.
Suprimint els forats formats per les cordes, no se suprimeix el raig de sol; igualment Jo, omnipresent, no sóc destruït quan els camps de coneixement són destruïts.
Jo no sóc el buf vital, ja que és múltiple; Jo no sóc la ment, ja que és canviant. No sóc el conjunt format pel cos, els sentits i tot el demés, ja que aquest conjunt és mortal com una copa o qualsevol altre objecte.
Encara que hi ha un únic sol, són molts els sols reflectits en els múltiples estanys; de la mateixa manera l’Ésser, encara que un, sembla múltiple en els diferents objectes de coneixement.
El sol llueix per la seva pròpia llum i enllumena al sol submergit, i també a l’aigua i a l’ona; de la mateixa manera, l’Ésser que es troba en el cor, llueix per la seva pròpia llum i il•lumina l’ésser individual, el pensament, l’actuar i les altres característiques de la buddhi.
El sol brilla per si mateix i manifesta el núvol que l’oculta; de la mateixa manera, l’Ésser brilla per si mateix i manifesta el vel de la ignorància que l’oculta.
És mostrant tot allò que apareix gràcies a la claredat (com el núvol), com el sol es manifesta; de la mateixa manera, l’Ésser (que es troba en el cor) es manifesta fent aparèixer en la seva llum la naturalesa dels altres móns.
El sol que tot ho il•lumina no és malmès per cap de les coses que reben la seva llum. Així res no malmet l’Ésser, manifest en tot.
Per una condició externa la bola de cristall sembla que sigui vermella, i el cel sembla com si fos blau; de la mateixa manera, aquest món apareix en la no-dualitat com si fos ell mateix la veritat. És per una il•lusió pel que la bola de cristall sembla vermella; per una il•lusió el cel sembla que sigui blau; de la mateixa manera, és per una il•lusió per la que aquest món apareix en Mi, que sóc Un, sense dos.
(de: Hymnes et chants vedantiques. Paris : Allard; éds. Orientales, 1977. p.54-55.)
This Post Has 0 Comments