Francesc Torradeflot Les joies de les sàvies i els savis són com les branques del niu dels ocells, imprescindibles recers per poder aprendre després a volar lliures i a gaudir de l'aire fresc i de la vida en plenitud. La saviesa és la falda tendra i maternal que vivifica. És necessària però no suficient, és una llar i un solaç, però després cal volar. És un plaer per a mi poder compartir aquesta mostra del tresor d'humanitat que la vida ens ha regalat...
del Viveka Chudamani
Çankara (o Shankara) filòsof i místic hindú del s.VIII, subratlla la necessitat de l’experiència personal en l’àmbit religiós. Insisteix en que cal cercar amb iniciativa i esforç i, en aquest camí, els textos sagrats i els ensenyaments d’altri poden ser un gran ajut si hom sap que no es tracta de repetir com un lloro ni de venerar l’experiència d’aquells que ens han precedit sinó d’aprendre d’ells per dur a terme el propi caminar.
Ningú no es cura d’una malaltia pel fet de repetir el nom d’un medicament sense prendre-se’l; de la mateixa manera, sense l’experiència directa d’aquest Poder Suprem, ningú pot alliberar-se per més que repeteixi la paraula Brahman. L’estudi de les escriptures és inútil si un no busca arribar a copsar la Veritat suprema.
La veritable natura de les coses només es coneix per l’experiència personal, per mitjà d’un ull clar i il•luminat, i no mitjançant les descripcions d’altri, encara que es tractés de les d’un savi; el veritable aspecte de la lluna només es pot conèixer per mitjà dels nostres propis ulls.(…) només amb l’experiència pràctica de la nostra identitat amb Brahman s’assoleix l’alliberament, no hi ha cap altre mitjà.
Relacionats
