Marià Corbí El nostre ésser cognoscitiu es una suma diversificada de funcions psíquiques: percepció, sensibilitat, coneixement, amor, imaginació, voluntat, etc.; tot això són aspectes diferents del nostre ésser cognoscitiu. El nucli del nostre ésser és percebre, prendre consciència. Caminar cap al coneixement no pot tenir fi. Sempre encetant mons nous. El camí cap a la veritat, és un camí i una cerca que es fa amb tot l'ésser, amb la ment i el sentir. La Veritat que s'indaga és, alhora, la veritat humana i més enllà de tota mesura humana. És un camí sense fi. És aprendre a ser testimonis imparcials del misteri sense fi de l’existència. La naturalesa humana i el seu destí és aprendre, i aprendre sense límit. El seu ésser consciència-testimoni és el que el defineix, i arribar a ser aquesta consciència-testimoni és el que constitueix la seva beatitud. Las creacions de la nostra ment dirigeixen la nostra sort com a humans.
Dels Upanixads
Del Katha Upanixad:
La ment també ha d’aprendre aquesta veritat:
no hi ha molts sinó U. El qui veu els molts i no l’U, va errant de mort en mort.
Així com la pluja de la muntanya davalla per totes les bandes de les roques, així l’home que només veu una varietat de coses corre darrera d’elles per totes bandes. Però així com l’aigua neta de la pluja que cau sobre aigua neta esdevé el mateix, així esdevé, oh cercador de la Veritat, a l’ànima del savi que coneix.
Com el foc, tot i que és u, pren noves formes en totes les coses que crema; l’Esperit, tot i que és u, pren noves formes en totes les coses que viuen. És dins de tot i també és a fora.
Com el vent, tot i que és u, pren noves formes allà on penetra; l’Esperit, tot i que és u, pren noves formes allà on viu. És dins de tot i també és a fora.”
Del Kena Upanixad, text de la Índia (s. III a.C.)
És la oïda de la oïda, la ment de la ment,
la veu de la veu i, també, l’alè de l’alè,
la vista de la vista.
La visió no hi arriba, ni la paraula, ni la ment.
No sabem, no comprenem com ningú podria parlar-ne.
És diferent de tot allò conegut i de tot allò desconegut.
Això és el que vàrem sentir dir als antics.
Allò que les paraules no expressen
i que és l’origen de la paraula,
allò és Brahman, en veritat.
Allò que no es pot pensar amb el pensament
i que fa que el pensament sigui pensat,
allò és Brahman, en veritat.
Allò que no es veu amb els ulls
i pel qual els ulls veuen,
allò és Brahman, en veritat.
Allò que la oïda no sent,
causa de que la oïda hi senti,
allò és Brahman, en veritat.
Allò que no es respira amb l’alè
i que ordena l’alè,
allò és Brahman, en veritat.
Si creus que el coneixes bé,
en veritat, poca cosa saps de Brahman.
No és conegut per part d’aquells que creuen conèixer-lo.
El coneixen aquells que no el coneixen.
Relacionats
