J.Amando Robles Ya va para siete años que escribí Hombre y mujer de conocimiento, un pequeño libro que gustó bastante, planteando la espiritualidad laica, no religiosa, que personalmente creí encontrar en las famosas “enseñanzas” de don Juan Matus y Carlos Castaneda. Fue entonces cuando una amiga, secundada de inmediato por varios compañeros de trabajo, me propuso hacer algo parecido con la espiritualidad del Maestro Eckhart. La idea me pareció tan buena que inmediatamente acepté. Sin duda que mi amiga lo hacía pensando en la calidad de la espiritualidad eckhartiana, que ambos ya conocíamos y que por su riqueza bien merece ser puesta al alcance de los hombres y mujeres de hoy. Pero yo lo acepté sobre todo por la convicción profunda que ya entonces tenía de que la espiritualidad del Maestro Eckhart es también, en el fondo, una espiritualidad laica y como tal muy apropiada para los hombres y mujeres de hoy, que rehúyen, y con razón, lo religioso como mítico. ¿De hecho no es así como lo vienen leyendo estudiosos hinduistas y budistas? Y lo leen bien. Una espiritualidad laica y, como tal, muy adecuada para la sociedad y cultura de conocimiento que estamos construyendo. Y este es el propósito del presente libro, también introductorio y pequeño: mostrar al lector que la espiritualidad del Maestro Eckhart, de por sí ya famosa por su gran calidad, en el fondo es una espiritualidad laica, ponerla en valor como una espiritualidad muy pertinente para hoy aunque en su forma y contenidos sea tan religiosa, e inducir al lector a la lectura personal de los sermones y pequeños tratados del Maestro.
Dels Upanixads
Del Katha Upanixad:
La ment també ha d’aprendre aquesta veritat:
no hi ha molts sinó U. El qui veu els molts i no l’U, va errant de mort en mort.
Així com la pluja de la muntanya davalla per totes les bandes de les roques, així l’home que només veu una varietat de coses corre darrera d’elles per totes bandes. Però així com l’aigua neta de la pluja que cau sobre aigua neta esdevé el mateix, així esdevé, oh cercador de la Veritat, a l’ànima del savi que coneix.
Com el foc, tot i que és u, pren noves formes en totes les coses que crema; l’Esperit, tot i que és u, pren noves formes en totes les coses que viuen. És dins de tot i també és a fora.
Com el vent, tot i que és u, pren noves formes allà on penetra; l’Esperit, tot i que és u, pren noves formes allà on viu. És dins de tot i també és a fora.”
Del Kena Upanixad, text de la Índia (s. III a.C.)
És la oïda de la oïda, la ment de la ment,
la veu de la veu i, també, l’alè de l’alè,
la vista de la vista.
La visió no hi arriba, ni la paraula, ni la ment.
No sabem, no comprenem com ningú podria parlar-ne.
És diferent de tot allò conegut i de tot allò desconegut.
Això és el que vàrem sentir dir als antics.
Allò que les paraules no expressen
i que és l’origen de la paraula,
allò és Brahman, en veritat.
Allò que no es pot pensar amb el pensament
i que fa que el pensament sigui pensat,
allò és Brahman, en veritat.
Allò que no es veu amb els ulls
i pel qual els ulls veuen,
allò és Brahman, en veritat.
Allò que la oïda no sent,
causa de que la oïda hi senti,
allò és Brahman, en veritat.
Allò que no es respira amb l’alè
i que ordena l’alè,
allò és Brahman, en veritat.
Si creus que el coneixes bé,
en veritat, poca cosa saps de Brahman.
No és conegut per part d’aquells que creuen conèixer-lo.
El coneixen aquells que no el coneixen.
Related Posts
This Post Has 0 Comments