Milene Costa Què és sentir? L'ésser humà és, sobretot, un ésser vivent. Una espècie que depèn de l'entorn per sobreviure, que percep allò que l'envolta i respon a allò que percep. I és precisament en aquesta percepció on resideix el fet de sentir. Veure, sentir, tocar, olorar, sentir la calor i el fred: tot això és sentir. El sentir humà va més enllà de qualsevol sentit aïllat: constitueix la forma fonamental en què existim al món. No obstant això, hi ha una cosa singular a l'ésser humà. Som éssers vivents constituïts pel llenguatge. Això vol dir que la nostra percepció no és només biològica, sinó també simbòlica. El llenguatge bifurca el nostre accés a la realitat: per una banda, percebem allò que és útil, necessari, perillós o favorable per a la supervivència; de l'altra, podem percebre la realitat tal com és, independentment de les nostres necessitats.
Dels Upanixads
Del Katha Upanixad:
La ment també ha d’aprendre aquesta veritat:
no hi ha molts sinó U. El qui veu els molts i no l’U, va errant de mort en mort.
Així com la pluja de la muntanya davalla per totes les bandes de les roques, així l’home que només veu una varietat de coses corre darrera d’elles per totes bandes. Però així com l’aigua neta de la pluja que cau sobre aigua neta esdevé el mateix, així esdevé, oh cercador de la Veritat, a l’ànima del savi que coneix.
Com el foc, tot i que és u, pren noves formes en totes les coses que crema; l’Esperit, tot i que és u, pren noves formes en totes les coses que viuen. És dins de tot i també és a fora.
Com el vent, tot i que és u, pren noves formes allà on penetra; l’Esperit, tot i que és u, pren noves formes allà on viu. És dins de tot i també és a fora.»
Del Kena Upanixad, text de la Índia (s. III a.C.)
És la oïda de la oïda, la ment de la ment,
la veu de la veu i, també, l’alè de l’alè,
la vista de la vista.
La visió no hi arriba, ni la paraula, ni la ment.
No sabem, no comprenem com ningú podria parlar-ne.
És diferent de tot allò conegut i de tot allò desconegut.
Això és el que vàrem sentir dir als antics.
Allò que les paraules no expressen
i que és l’origen de la paraula,
allò és Brahman, en veritat.
Allò que no es pot pensar amb el pensament
i que fa que el pensament sigui pensat,
allò és Brahman, en veritat.
Allò que no es veu amb els ulls
i pel qual els ulls veuen,
allò és Brahman, en veritat.
Allò que la oïda no sent,
causa de que la oïda hi senti,
allò és Brahman, en veritat.
Allò que no es respira amb l’alè
i que ordena l’alè,
allò és Brahman, en veritat.
Si creus que el coneixes bé,
en veritat, poca cosa saps de Brahman.
No és conegut per part d’aquells que creuen conèixer-lo.
El coneixen aquells que no el coneixen.
