Seguir la senda: introducción al budismo
Resulta difícil tancar al Budisme en el marc d’una definició convencional: religió o filosofia, sistema ètic o praxis? Probablement una síntesi de tot plegat, més quelcom peculiar: l’ensinistrament mental, la vigilància de la ment. Com afirma el venerable monjo Walpola Rahula: “ el budisme es una forma que pot ser seguida, practicada i desenvolupada per qualsevol persona. És una disciplina del cos, de la paraula i de l’esperit, un desenvolupament i una purificació de si mateix i per si mateix. Això no té a veure amb la creença, l’oració, l’adoració, o les cerimònies. En aquest sentit, doncs, no conté res que pugui ser anomenat popularment “religiós”. És un senderi que condueix a comprendre la Realitat última, a aconseguir la llibertat, la felicitat, i la pau, mitjançant la perfecció moral, espiritual e intel·lectual”. L’obra inclou una antologia de testos fonamentals de les diferents escoles i corrents del gresol budista.
Para uma espiritualidade leiga
Para uma espiritualidade leiga: sem crenças, sem religiões, sem deuses Autor: Marià Corbí Edición: Sao Paulo, Paulus, 2010. 312 p. Encontramo-nos perante uma das maiores crises da humanidade: a de que nada é esquecido, muito menos a religião. O motivo disso não é a maldade da civilização contemporânea, mas a própria evolução cultural e suas consequências, pelas quais não se devem lamentar. Pelo contrário, a grande crise das religiões vislumbra uma nova vida, e nós paramos em uma espiritualidade sem ambiguidades. A religião - uma vez superada sua missão de programar coletividades - surge livre dos limites estabelecidos pelas crenças…
Hacia una espiritualidad laica
La época en la que vivimos está atravesada por cambios radicales que afectan a todas las esferas de nuestra vida, incluida la religión. Según el autor, sin embargo, lejos de lamentarnos por la gran crisis de las religiones debemos afrontar el reto de cultivar una espiritualidad creativa, libre de los límites establecidos por creencias y ortodoxias excluyentes. Para ello, hay que releer con coraje y en profundidad las religiones y las tradiciones espirituales en las que nuestros antepasados fundamentaron su calidad humana y espiritual, pues más que nunca necesitamos también calidad humana y espiritual para orientar nuestro futuro y gestionar de forma sostenible nuestras potentes ciencias y tecnologías
La setena direcció: el conreu de la interioritat
Conten els indis lakotes que quan Wakan Tanka havia disposat ja les sis direccions (l'Est, el Sud, l'Oest, el Nord, a dalt i a baix) li quedava per fixar la setena. Wakan Tanka sabia que la setena direcció era la més poderosa, la que contenia més saviesa, i volia situar-la allà on no fos massa fàcil trobar-la. I va triar l’últim lloc on pensen en buscar els éssers humans : en el cor de cada persona. Des d’aleshores aquesta és la direcció de la saviesa. I sembla ser que no va establir límits d'edat per a la recerca de la setena direcció... Potser pressuposava que al costat dels grans, i amb el seu ajut, les criatures podrien desenvolupar aquelles eines tan necessàries per poder recórrer els camins de la saviesa: l'atenció sostinguda, el silenci interior, l'interès per la realitat, la gratuïtat... Qui vulgui saber-ne més, trobarà en aquestes pàgines algunes orientacions i propostes pràctiques que tenen per objectiu fer més planera la tasca.
Una història de les religions, tal qual.
Milers de milions de persones es defineixen com a religioses… i moltes altres, no. Què són les religions? Per què tantes religions? Per què tantes idees i opinions diferents? Quina relació hi ha entre tot allò que forma part d’una religió? Allò que aporten és d’interès exclusiu dels creients o d’interès general?... Una història de les religions, tal qual vol oferir eines que permetin construir respostes a preguntes com aquestes. Presenta recursos per poder interpretar una realitat que és molt plural i multifacètica; recull exemples de creences, dogmes i rituals