Marià Corbí El nostre ésser cognoscitiu es una suma diversificada de funcions psíquiques: percepció, sensibilitat, coneixement, amor, imaginació, voluntat, etc.; tot això són aspectes diferents del nostre ésser cognoscitiu. El nucli del nostre ésser és percebre, prendre consciència. Caminar cap al coneixement no pot tenir fi. Sempre encetant mons nous. El camí cap a la veritat, és un camí i una cerca que es fa amb tot l'ésser, amb la ment i el sentir. La Veritat que s'indaga és, alhora, la veritat humana i més enllà de tota mesura humana. És un camí sense fi. És aprendre a ser testimonis imparcials del misteri sense fi de l’existència. La naturalesa humana i el seu destí és aprendre, i aprendre sense límit. El seu ésser consciència-testimoni és el que el defineix, i arribar a ser aquesta consciència-testimoni és el que constitueix la seva beatitud. Las creacions de la nostra ment dirigeixen la nostra sort com a humans.
Et saludo, oh ésser!
Ioga Vashista
El gran mite còsmic que mostra allò que el cosmos porta en el seu sí, mostra a cadascú la seva pròpia realitat i la realitat de tot. El text, del Ioga Vashista (Índia, s.V-VIII d.C.?), brolla d’aquest reconeixement.
Et saludo, oh ésser!, que resideixes en el lotus del cor, les dues ales del qual són la consciència i la seva reflexió. Et saludo, oh ésser!, el sol que escampa l’obscuritat de la ignorància. Et saludo, oh ésser!, el promotor de l’amor suprem que sosté totes les coses de l’univers.
Oh, ésser!, brilles en el sol amb lluminositat i puresa, i resplendeixes fredament en la lluna. La solidesa de les muntanyes i la velocitat del vent de tu sorgeixen. Per causa teva la terra és ferma i l’espai buit. Afortunadament t’he comprès. Per sort, ja no hi ha diferència entre tu i jo: tu ets jo, jo sóc tu. Saludo al meu ésser infinit i sense ego, saludo a l’ésser sense forma!
Resideixes en mi en estat d’equilibri, com la consciència testimoni, sense forma i sense divisions en l’espai-temps.
Et saludo a tu el meu propi ésser, que ho ets tot. L’ésser és tot en tot i existeix en totes les coses, com la fragància existeix en les flors i l’oli en la llavor de sèsam. Oh, ésser! tu destrueixes, tu protegeixes, tu dones, tu rugeixes, tu actues, tot i que completament lliure del sentiment d’ego. Aquesta és la gran meravella!
Oh, ésser! tu ets la fragància de les flors reconeguda com a flor, el nèctar de la lluna conegut com a astre, l’essència de l’herba coneguda com a cos. Com la mantega és en la llet, resideixes en aquest cos com el foc resideix en els boscos.
Ets el fonament de la veritat on tot reposa. Tots els móns són potencialment presents en tu i per tu es manifesten. Tu ets la seva realitat!
La felicitat i la desgràcia es dissolen quan tu t’aproximes, com l’obscuritat s’esvaeix en presència de la llum. Tot i així, l’experiència de felicitat només és possible gràcies a la llum de la consciència que emana de tu.
Jo et saludo, oh ésser i et celebro, perquè has manifestat aquest univers sense límits. Et saludo, ésser de la pau suprema. Et saludo, ésser que ets l’origen i la meta d’aquestes escriptures i que ets més enllà d’elles. Et saludo, ésser que neixes i resideixes en totes les criatures. Et saludo, ésser no nascut. Et saludo, ésser que et mantens immutable sota el canvi i la destrucció. Et saludo, ésser que ets l’existència i la no existència. Et saludo, ésser que pots ser assolit i conquerit.
Visc per a conquerir-te. Et saludo oh, ésser! i et celebro. Mentre existeixes com la realitat pura, on és l’esclavitud, on la desgràcia, on la fortuna, on el naixement i la mort? Romandré per a sempre en la pau suprema.