Jane Goodall "Que trist seria, vaig pensar, que els humans perdéssim el sentit del misteri, la capacitat d’admirar i sentir aquest profund i corprenedor respecte..." Jane Goodall ha deixat infinites aportacions; entre elles, ens ha ensenyat a mirar, a practicar una mirada de comunió amb el desplegament de l'existència, fins sentir el misteri del qual tota vida forma part. Volem recordar unes paraules seves, que ja vam compartir en aquest espai fa uns anys. Provenen d'un bell llibre autobiogràfic: "Gracias a la vida" (Mondadori).
L’acció alliberadora -del Bhagavad Gîta-
Posa tot el teu cor en l’acció, però mai en la seva recompensa. No treballis per un resultat, però no deixis de fer la teva feina.
Fes la teva feina en la pau del Yoga, impertèrrit davant de l’èxit o del fracàs. Yoga és l’equanimitat de la ment.
Uneix la teva raó i la teva voluntat en la contemplació. El qui segueix aquest camí té un sol pensament i aquest és la Fi de la seva determinació. Però múltiples i infinits són els pensaments de l’ésser humà mancat de determinació.
Hi ha persones que no hi veuen, però diuen moltes paraules maques. Segueixen els Vedes al peu de la lletra i diuen: “això és el que hi ha”.
La seva ànima és plena de desigs egoistes i el seu cel és un altre desig egoista, Tenen pregàries pels plaers i els poders i n’esperen recompenses.
Els qui estimen el plaer i el poder senten i segueixen llurs paraules: no tenen mai la determinació d’ésser u amb l’U.
(Del Bhagavad Gîta, cap. II. -Hinduisme- )