Hombre y mujer de conocimiento – Fragmentos del libro
J. Amando Robles Robles. Hombre y mujer de conocimiento: la propuesta de Juan Matus y Carlos Castaneda. Heredia, CR, Euna, 2006. 165 p. ISBN 9977-65-279-1 INTRODUCCIÓNEl lector espera, y con razón, se le expliquen las motivaciones subyacentes a la obra que se le presenta como realizada, se le adelante en pocas palabras la naturaleza de la misma, su organización y estructura, y hasta el estilo en el que está escrita. Tiene derecho a saber si es el tipo de obra que le interesa y a comprender desde el comienzo lo que se le ofrece, para juzgar al mismo tiempo que lee. Como el autor se toma el derecho a decir todavía una última palabra disfrazada de primera, que es en lo que se suele convertir una introducción.Las motivaciones para escribir la presente obra fueron varias y convergentes, sin que podamos decir cuál fue o es la más importante. Una de…
5. Un camino de corazón
del capítulo 5 de: J. Amando Robles Robles. Hombre y mujer de conocimiento: la propuesta de Juan Matus y Carlos Castaneda. Heredia, CR, Euna, 2006. 165 p. ISBN 9977-65-279-1 En las diferentes tradiciones la espiritualidad, así como sus diferentes métodos, con frecuencia es presentada como un camino. Y quien dice camino dice jornada, recorrido, esfuerzo personal, trabajo sobre uno mismo. Lo contrario de automatismo y de magia. Igual sucede en el planteamiento de don Juan Matus y de Carlos Castaneda. Y de ello será objeto en el presente capítulo. Como veremos, la imagen del camino está muy presente, desde el puro comienzo, en la obra de Carlos Castaneda. Decimos bien desde el puro comienzo, ya que en el primer libro, Las enseñanzas de don Juan, el subtítulo reza “A Jaqui way of Knowledge”. En castellano “way” aparece traducido por “forma”, pero “way” significa también “camino”. Y la tercera obra, llevará…
Mística: Unitat en la diversitat
CONFERÈNCIA D’EXPERTS EN TRADICIONS MÍSTIQUES I DIÀLEG INTERRELIGIÓScelebrada a Barcelona del 23-26 de Maig de 2002 És necessari aprendre a superar les barreres culturals i reconèixer la unitat profunda de les tradicions sota formes culturals, mítiques i simbòliques molt diverses. Aquestes creences son les que generen a l’unir el camí interior amb un quadre de creences incondicionals.En un món globalitzat, ja ningú hauria de recloure’s en la seva pròpia tradició, i molt menys recloure’s en les seves creences.Només quan es reconeix la unitat apareix la riquesa de la diversitat: diversitat de sistemes simbòlics i d’expressió, i diversitat de sistemes d’iniciació i silenciament.El coneixement de la unitat radical en la diversitat de formes és la millor ajuda per aprendre a donar a les formes el valor que tenen i per transcendir les formes i aproximar-se al “sense forma”. I transcendir aquestes formes és el millor servei que es pot fer a…
LES PARAULES VAREN SER CASA MEVA, L’AIRE LA MEVA TOMBA
OCTAVIO PAZ petita antologia Estoy atado al tiempo / Prendido prendado / estoy enamorado de este mundo... va escriure Octavio Paz (1914-1998) en un dels seus poemes. Va ser, sobretot, un poeta del temps i de l'amor. La natura i els paisatges del món s'escolaven entre línies i també colpejava amb les paraules, com el cec que dóna cops de bastó contra la Terra per a robar-li el coneixement íntim de les coses. Ressonen els seus versos a l'aire: amar es perderse en el tiempo, ser espejo entre espejos. (José Andrés Rojo, en El País 21-04-1998, p. 42) Naranja Pequeño sol quieto sobre la mesa, fijo mediodía. Algo le falta: Noche. Alba Sobre la arena escritura de pájaros: memorias del viento. Estrellas y grillo Es grande el cielo y arriba siembran mundos. Imperturbable, prosigue en tanta noche el grillo berbiquí. No-visión Hora nula, cisterna donde mi pensamiento a…
5. KÂRIKÂ DE GAUDAPÂDA.
IV. L’extinció de la teia ardent. 10. Tots els éssers humans són per essència lliures del deteriorament i la mort, però ells pensen que estan sotmesos a aquestes circumstàncies i aquest mateix pensament els aparta de la seva veritable naturalesa. 45. La consciència sembla tenir un origen, sembla moure’s i tenir la forma dels objectes, però en veritat no té origen, és immutable, insubstancial, serena i una, sense segon. 46. La consciència no té origen i els éssers humans no estan subjectes al naixement ni al canvi. Aquells qui han entès aquesta veritat no cauen mai més en la confusió. COMPRAR 47. El moviment d’una teia ardent sembla crear línies rectes i corbes; de la mateixa manera el moviment de la consciència apareix com a coneixedor i conegut. 48. La teia ardent que no és agitada no produeix cap fenomen aparent ni canvia. Així la consciència que no…