La llibertat espiritual: existeix el lliure albir?
En l’àmbit de la necessitat i de la dualitat, sembla que existeixi el llibre albir. Existeix realment? Allà on mana la necessitat, es pot dir que hi ha llibertat?Diu Rumí: Els profetes són deterministes pel que fa a les obres d’aquest món, però els infidels ho són quant als treballs de l’altre món. Per als profetes, els treballs de l’altre món són lliure albir; per als necis, les obres d’aquest món són lliure albir...” [ 1 ] Allà on sembla que hi ha llibertat, impera la necessitat, i on impera la necessitat no hi ha veritablement llibertat. Al contrari, en l’àmbit del silenci, quan la necessitat ha callat hi ha veritablement llibertat.Aquell qui no ha tastat el sabor de “el qui és”, creu que és el contrari. Creu que l’únic lloc on hi ha llibertat és en el món de l’ego, i creu, també, que quan l’ego no és l’actor,…
2. KÂRIKÂ DE GAUDAPÂDA
5. Els savis afirmen que l’estat de vigília i el del somni són idèntics per la similitud entre els objectes percebuts en un i altre estat. 9. Allò que en el somni s’imagina com consciència interna és irreal i allò que es percep com exterior sembla real. Però tan allò imaginat com allò percebut és igualment il•lusori. 10. En l’estat de vigília passa el mateix, allò que s’imagina com consciència del que és intern és irreal i allò que es percep com consciència del que és extern sembla real. Però la raó ens diu que en ambdós casos és il•lusori. 11. Si ens els dos casos els fenòmens són il•lusoris, qui capta aquests objectes? i qui els crea? 12. Per el poder de la seva mateixa il•lusió el Ser que brilla per la seva pròpia llum imagina i crea en ell mateix i per si mateix tots els objectes coneguts.…
1. KÂRIKÂ DE GAUDAPÂDA
I. La realitat segons les escriptures. 1. 1. L’estat de vigília compren l’experiència dels objectes externs, el somni, els objectes interns, el de somni profund és una massa de consciència indiferenciada. Aquesta consciència és la mateixa que es coneix a través de tres estats diferents. 2. L’estat de vigília és l’experimentador situat en l’ull dret; l’estat de somni, el que està a l’interior de la ment; l’estat de somni profund, el que està dins l’espai del cor. Així, un sol Ser es reconeix com a triple en el cos.. 5. Aquell qui coneix a la vegada el subjecte i els objectes d’experiència, que s’han descrit en relació amb els tres estats, no resta afectat pels objectes de cada estat, ni tan sols mentre els està experimentant. COMPRAR 10. 10. Allò no - dual que sense alterar-se dirigeix tots els éssers, posa fi a tots els sofriments. Es l’estat resplendent…
El desig no té remei
El desig és una set que no té remei. Quan es satisfà el desig, no cessa la set, sinó que creix. Parlant sobre aquest tema Rumí diu “per destí diví, l’hidromel produïa bilis i l’oli d’ametlles augmentava la sequedat”. [1] La única solució per al desig és sortir-se’n del seu joc mortal, per tal de fer peu en Déu, en “el que veritablement és”. Tot el que no sigui “això que és”, és buit d’entitat. Es compren que res pugui satisfer la set el desig. Ningú no pot amagar la set bevent vent, res. El desig és una set i aquest set és necessitat i és amor. Quan perseguim la satisfacció d’aquesta set perseguim més l’amor que la satisfacció de la necessitat. La necessitat es pot satisfer, però torna a renéixer i tendeix a expandir-se sense límits. Des d’aquesta perspectiva és com un immens ventre que no es sacia…
PREGÀRIA -de Yehudi Menuhin_
aquest text es va trobar entre les seves últimes voluntats A Tu, a Qui no conec ni puc conèixer –ni en el meu interior ni fora de mi- amb Qui estic unit per l’amor, el temor i la fe- a l’Únic i a totes les seves representacions- adreço aquesta oració : Guia’m vers el millor de mi mateix – ajuda’m a esdevenir algú en qui confiïn els éssers vivents, criatures i plantes, així com l’aire, l’aigua, la terra i la llum que els sustenten; mantén-me com algú que respecta el misteri i el caràcter de cada varietat de vida en tota la seva unicitat i solidesa, ambdues essencials per a la supervivència de qualsevol vida. Ajuda’m a preservar la meva capacitat per a meravellar-me, extasiar-me i descobrir; permet que es desperti en mi el sentit de la bellesa, en qualsevol lloc, i a contribuir amb i per els altres, i…