La saviesa a

Per al dervix, tot el que existeix dansa, de l’àtom als planetes que graviten al univers. Dansen els animals, la pluja, el vent, també les pedres, els arbres i l’ésser humà. Tot és samâ’, tot dansa al so d’una misteriosa melodia, interpretada en la distància per un executant invisible, com diria Einstein. No existeix en la creació altra cosa que vida i l’essència d’aquesta és el moviment la (re)creació renovada, en cada sístole i diàstole, d’una realitat inacabada, que es contrau i s’expandeix, mor i reneix, a cada instant. El dervix no persegueix atrapar la realitat; sinó que, en dansar, expressa la seva solidaritat amb un cosmos habitat pel ritme, l’ordre geomètric i el moviment durador. Dansar és transcendir-se, situar-se al llindar de l’humà, per esdevenir partícip de la litúrgia de la vida i de les seves lleis. Dansar significa buidar-se,morir a si mateix. En la mort simbòlica hi troba…

   III. La no-dualitat. 1. L’aspirant que es dedica a exercicis devocionals es manté lligat al Brahman manifestat, mentre imagina que abans de la creació tot era Brahman immanifestat. Aquell qui admet això té una visió limitada de la veritat. 2. Res s’ha originat enlloc encara que sembla existir. 3. Es diu que el Ser (Âtman) es semblant a l’espai, i el éssers individuals (Jîva) als espais limitats que contenen les gerres. Així l’Ésser pren la forma de les diferents coses tal com ho fa l’espai en les gerres. Aquest és un exemple per explicar el manifestat.     COMPRAR  4. De la mateixa manera que els espais continguts en les gerres, quan aquestes es destrueixen, tornen a reabsorbir-se en l’espai indiferenciat, així també els individus es fonen en l’Ésser. 6. Encara que les formes, les accions i els noms són diferents, no hi ha cap diferència en l’espai. I…