XAVIER MELLONI. Escletxes de realitat: religions i revelació
Una petita selecció [ Fragmenta, 2007 ] La revelació s'esdevé sempre des de la transparència i per a la transparència. El que està en joc és l'obertura a una existència cada vegada més diàfana, el creixement cap a una comprensió de la realitat cada vegada menys devoradora i autocentrada per anar assolint regions de més gratuïtat, donació i plenitud. Els vertaders i els falsos profetes "Guardeu-vos dels falsos profetes, que vénen a vosaltres amb vestit d'ovelles, i per dintre són llops rapaços. Pels seus fruits els coneixereu" (Mt 7,15-16). Amb tot el que hem dit, estem en condicions de discernir la fiabilitat i qualitat dels diferents missatges revelatoris, tant del passat com del present i futur de la humanitat. Repeteixo que el criteri universal per identificar aquests fruits és summament simple, encara que sigui complex aplicar-ho a cada cas. Podem dir que té lloc una forma o una altra d'esdeveniment…
LA SOLEDAD SONORA
Michèle Najlis Versos de la poetessa nicaragüenca Michèle Najlis del llibre: "La soledad sonora" - Managua, Centro Nicaragüense de Escritores, 2005. Najlis és figura representativa del Centre Ecumènic Antonio Valivieso, de Managua. Hoy te nombro Hoy te nombro río profundo paz malinche florecido. Te llamo luz pájaro, viento impredecible. Lluvia te nombro nube tierra fecunda madre. Te llamo mar arena de las playas de mi infancia. Te digo risa, arrullo arco iris. Hoy te llamo silencio palabra siempre insuficiente música callada, Dios, soledad siempre sonora. Sanctus Santo, santo, santo, es el Señor, Dios del universo. Llenos están, Amor, los cielos y la tierra de tu gloria. Llenos de Ti mis ojos cegados por tu luz. Llenos de Ti mis labios que repiten tu Nombre en cada nombre. Llenos de Ti mis manos que buscan el claro manantial de tu sonrisa. Llenos están mis pies de tu…
L’AMOR DESARMAT
Text del patriarca de Constantinoble, Atenàgores I (1886-1972) “Cal fer la guerra més dura, que és la guerra contra un mateix. Cal arribar a desarmar-se, Jo he fet aquesta guerra durant moles anys. Ha estat terrible. Però ara estic desarmat. Ja no tinc por de res, ja que l´Amor destrueix la por. Estic desarmat de la voluntat de tenir raó, de justificar-me desqualificant els altres. No estic en guàrdia, zelosament crispat sobre les meves riqueses. Acullo i comparteixo. No m´aferro a les meves idees ni als meus projectes. Si me'n presenten de millors, o ni tan sols millors sinó bons, els accepto sense pena. He renunciat a fer comparacions. El que és bo, veritable, real, per mi sempre és el millor. Per això ja no tinc por. Quan no es té res, ja no es té por. Si ens desarmem, si ens desposseïm, si ens obrim a l´home-Déu que…
Fernando Pessoa, “Alberto Caeiro”, “No crec en Déu”
No crec en Déu perquè mai no l'he vist. Si ell volgués que jo cregués en ell, segur que vindria a parlar amb mi i entraria per la meva porta dient-me: Aquí estic! Però si Déu és les flors i els arbres i els boscos i el sol i el cantar, aleshores crec en ell, aleshores crec en ell a tota hora i la meva vida sencera és una oració i una missa i una comunió per l'ull i per la oïda. Però si Déu és les flors i els arbres i les boscos i el cant i el sol, per què dir-li Déu? Jo li dic flors i arbres i boscos i sol i cant, perquè si ell es va fer, perquè jo el veiés, sol i cant i flors i arbres i boscos, si se'm mostra com a arbres i boscos i cant i sol i flors és…
El Dhammapada. El camí de la perfecció
Recull de paraules del Buddha (s.V a.C.). Una petita selecció La condició humana està dirigida per la ment: la nostra vida és la creació de la nostra ment. Allò que som avui prové dels nostres pensaments d’ahir, i els nostres pensaments actuals construeixen la nostra vida de demà. El savi que viu en vigilància la considera el seu més preciós tresor. El savi redreça la seva ment, que és vacil•lant i inestable, com el constructor de fletxes fa rectes les seves fletxes. Més mal que el que pot fer l’enemic a l’enemic, o els odis entre els homes, és el mal que et pot fer la ment mal dirigida. Com l’abella recull l’essència de la flor i se n’allunya sense destruir-ne la bellesa ni el perfum, així viu el savi entre els seus. Prengui cadascú en consideració el que ell mateix fa i no el que els altres fan o…