Un pájaro persa llamado Rumi
En el 800 aniversario del nacimiento de Mawlānā RūmīDirector del “Institut d’Estudis Sufís de Barcelona” Este año, los derviches están de aniversario. De aniversario y de enhorabuena. Y es que con motivo del 800 aniversario del nacimiento del poeta y místico sufí persa Mawlānā Yalāl al-Dīn Muḥammad Baljī, más conocido en Occidente como Rūmī (Balj, Afganistán 1207-Konya, Turquía 1273), la UNESCO ha declarado el 2007 “Año Internacional Rūmī”, una oportunidad inmejorable, qué duda cabe, de dar a conocer el legado literario y espiritual del que sin duda es uno de los máximos exponentes no ya de la espiritualidad sufí, sino de la mística universal de todos los tiempos. Ciertamente, Rūmī, maestro de derviches, no es un extraño para el público cultivado occidental, sensible a las cuestiones del espíritu. En las últimas décadas, su proyección ha sobrepasado con creces los lindes geográficos -y los espirituales también- del Islam. Hoy, Rūmī está…
Celebració de NADAL 2006 a CETR
. 1. IntroduccióJesús de Natzaret, amb la seva vida i la seva mort, amb els seus actes i les seves paraules ens va revelar l'Absolut, ens va revelar al Pare. No va ser una revelació de fórmules, sinó revelació de la presència del mateix Absolut mateix; va ser la revelació del Pare a la nostra ment, al nostre sentir i al nostre cos sencer. La revelació de Jesús, com la de tots els grans mestres de l'esperit, és una revelació per a la que no hi ha paraules. La conseqüència d'aquesta revelació és un coneixement i un sentir, però silenciós, perquè desborda per complet les nostres limitades possibilitats de dir i de representar. La revelació és una revelació silenciosa; i la nostra notícia d'aquesta revelació és un conèixer i sentir silenciós. Aquesta va ser la gran experiència dels deixebles amb Jesús. Quan van voler representar l'irrepresentable, quan van voler al•ludir…
Un Déu per tapar forats
.... Quin error tan gran utilitzar Déu per a tapar els forats de la nostra ignorància! Allà on se’ns acaben les explicacions hi col•loquem a Déu per a que ens solventi el buit. I així, a mesura que s’amplien les fronteres del nostre coneixement, menys espai queda per a Déu. Si cal buscar Déu en algun lloc és en el que coneixem, no en el que ignorem, en el problema resolt, no en la qüestió pendent. Tant si es tracta de problemes científics com del dolor o la mort. Si només ens interessa Déu com a solventador de problemes, potser aviat l’haurem deixat fora del mapa. Quina absurditat dir que el cristianisme té les respostes. Les respostes les hem de buscar nosaltres amb totes les nostres capacitats. Insisteixen en afirmar que el tret diferenciador del cristianisme és la proclamació de la resurrecció, entesa per a després de la mort: salvació…
ATREVIR-SE A ESTIMAR
Rumí i el sufisme Cada 17 de desembre, es celebra, a la ciutat turca de Konya, un festival de música i dansa sufís que commemora la mort del persa Yalaluddín Rumí (1207-1273), el més gran poeta místic de l'Islam, autor d'una vasta obra poètica de la que destacaríem El Masnaví, veritable teodicea de prop de vint-i-cinc mil versos, considerat com una mena d'Alcorà en llengua persa. Inspirador de l'ordre sufí dels dervixos giròvags, cèlebres per la seva dansa còsmica circular, Rumí és un dels pols del tasawwuf o sufisme, la dimensió mística de l'Islam, i, sens dubte, una de les figures més rellevants i influents de l'espiritualitat universal. Halil BárcenaIslamòleg. Director del Institut d’Estudis Sufís de Barcelona La seva força creadora, així com la seva irradiació espiritual, no va quedar confinada a l'àmbit islàmic. És per això que afirmar que Rumí va ser un poeta místic musulmà és…
L’acció alliberadora -del Bhagavad Gîta-
Posa tot el teu cor en l’acció, però mai en la seva recompensa. No treballis per un resultat, però no deixis de fer la teva feina. Fes la teva feina en la pau del Yoga, impertèrrit davant de l’èxit o del fracàs. Yoga és l’equanimitat de la ment. Uneix la teva raó i la teva voluntat en la contemplació. El qui segueix aquest camí té un sol pensament i aquest és la Fi de la seva determinació. Però múltiples i infinits són els pensaments de l’ésser humà mancat de determinació. Hi ha persones que no hi veuen, però diuen moltes paraules maques. Segueixen els Vedes al peu de la lletra i diuen: “això és el que hi ha”. La seva ànima és plena de desigs egoistes i el seu cel és un altre desig egoista, Tenen pregàries pels plaers i els poders i n’esperen recompenses. Els qui estimen el plaer…