El sentit de la manca de sentit
Wittgenstein reflexiona sobre la peculiaritat del discurs religiós El llenguatge religiós reformula, en el marc d’una gran i complexa al•legoria, en enunciats sobre fets significatius, aquestes vivències de les que només es pot parlar en proposicions mancades de sentit. En el parlar de religió o ètica, veig clarament que tota expressió ha d’estar mancada de sentit perquè vol expressar el que és inexpressable. És a dir, veig que no és que resultin expressions sense sentit perquè encara no ha estat possible trobar les expressions correctes, sinó que la manca de sentit constitueix la seva essència mateixa. Perquè la única cosa que pretenc amb aquestes expressions és anar més enllà del món, que és el mateix que dir anar més enllà del llenguatge significatiu. El meu únic propòsit -i crec que el de tots aquells que han procurat expressar alguna vegada alguna cosa d’ètica o de religió- és arremetre contra els…
Himne a l’Univers. Pregària:
Em prosterno Déu meu, davant la teva presència en l'Univers, arreu, en tot el que trobo, en tot el que em succeeix, en tot el que realitzo, que només a tu et desitgi, et busqui i t'esperi [...] Que el meu cor comprengui que la veritable puresa no és una separació debilitant de la realitat sinó un fort impuls a través de totes les belleses. Que sàpiga que la vertadera caritat no és la por estèril a obrar el mal sinó la voluntat enèrgica de forçar totes les portes de la vida. Per mitjà d’una visió cada cop més penetrant de la teva omnipresència, acreix en el meu cor la passió per la recerca, per tal de penetrar més i més en Tu. Tota la meva joia i els meus treballs, tota la meva raó de ser i el meu gust per la vida, Déu meu, brollen d’aquesta visió fonamental…
Un pájaro persa llamado Rumi
En el 800 aniversario del nacimiento de Mawlānā RūmīDirector del “Institut d’Estudis Sufís de Barcelona” Este año, los derviches están de aniversario. De aniversario y de enhorabuena. Y es que con motivo del 800 aniversario del nacimiento del poeta y místico sufí persa Mawlānā Yalāl al-Dīn Muḥammad Baljī, más conocido en Occidente como Rūmī (Balj, Afganistán 1207-Konya, Turquía 1273), la UNESCO ha declarado el 2007 “Año Internacional Rūmī”, una oportunidad inmejorable, qué duda cabe, de dar a conocer el legado literario y espiritual del que sin duda es uno de los máximos exponentes no ya de la espiritualidad sufí, sino de la mística universal de todos los tiempos. Ciertamente, Rūmī, maestro de derviches, no es un extraño para el público cultivado occidental, sensible a las cuestiones del espíritu. En las últimas décadas, su proyección ha sobrepasado con creces los lindes geográficos -y los espirituales también- del Islam. Hoy, Rūmī está…
Celebració de NADAL 2006 a CETR
. 1. IntroduccióJesús de Natzaret, amb la seva vida i la seva mort, amb els seus actes i les seves paraules ens va revelar l'Absolut, ens va revelar al Pare. No va ser una revelació de fórmules, sinó revelació de la presència del mateix Absolut mateix; va ser la revelació del Pare a la nostra ment, al nostre sentir i al nostre cos sencer. La revelació de Jesús, com la de tots els grans mestres de l'esperit, és una revelació per a la que no hi ha paraules. La conseqüència d'aquesta revelació és un coneixement i un sentir, però silenciós, perquè desborda per complet les nostres limitades possibilitats de dir i de representar. La revelació és una revelació silenciosa; i la nostra notícia d'aquesta revelació és un conèixer i sentir silenciós. Aquesta va ser la gran experiència dels deixebles amb Jesús. Quan van voler representar l'irrepresentable, quan van voler al•ludir…
Un Déu per tapar forats
.... Quin error tan gran utilitzar Déu per a tapar els forats de la nostra ignorància! Allà on se’ns acaben les explicacions hi col•loquem a Déu per a que ens solventi el buit. I així, a mesura que s’amplien les fronteres del nostre coneixement, menys espai queda per a Déu. Si cal buscar Déu en algun lloc és en el que coneixem, no en el que ignorem, en el problema resolt, no en la qüestió pendent. Tant si es tracta de problemes científics com del dolor o la mort. Si només ens interessa Déu com a solventador de problemes, potser aviat l’haurem deixat fora del mapa. Quina absurditat dir que el cristianisme té les respostes. Les respostes les hem de buscar nosaltres amb totes les nostres capacitats. Insisteixen en afirmar que el tret diferenciador del cristianisme és la proclamació de la resurrecció, entesa per a després de la mort: salvació…