Persona humana o respeto del orden en las cosmologías bantú
Jean-Bosco Botscho Este texto es un fragmento de "Cosmologías tradicionales africanas y dignidad de la persona humana", documento que encontraran completo en el apartado e-docs de esta web. click aquí Jean-Bosco Botsho. Licenciado en Relaciones internacionales y en Derecho, miembro de la Asociación Intercultura i del CEII de la Universidad Autónoma de Barcelona. Presidente de la Asociación AFRICAT, trabaja en el Centro Interreligioso del Ayuntamiento de Barcelona. La noción del orden en las cosmologías bantú puede ser aplicada al cosmos en general y a cada uno de los componentes del mismo componente. En el marco de este texto nos limitaremos al orden como principio de jerarquía entre seres humanos miembros de una misma comunidad. Las cosmologías que estudiamos reconocen la existencia de una pluralidad de criterios susceptibles de ser considerados para ordenar en particular los seres humanos dentro de una misma comunidad. Esta pluralidad de criterios implica que una misma…
Cosmologías tradicionales africanas y dignidad de la persona humana
por Jean-Bosco BotshoLas violaciones de los derechos humanos, en nombre de las "tradiciones", tan frecuentes hoy en África subsahariana llevan a mucha gente a negar que las mismas tradiciones tienen una noción de la dignidad de la persona humana. Jean Bosco Botsho ha querido mostrar en este documento que el África tradicional posee en particular teorías que garantizan la protección de los seres humanos. Basándose en vivencias y observaciones entre unos pueblos bantú de su propio país, la República Democrática del Congo, muestra cómo el universo cultural bantú es portador de un conjunto de cosmologías que profesan principios que proclaman la dignidad de la persona humana. Analiza, para ello, los ejes centrales de tres de los principios que le parecen más destacables, es decir: la supremacía de lo “invisible”, el imperativo de la unidad, y el respeto del orden.Jean Bosco Botscho es licenciado en Relaciones internacionales y en Derecho, miembro…
L’espiritualitat de les religions
Presentació: Conèixer millor l'aportació espiritual d'una realitat religiosa plural. Aquest era l'objectiu dunes jornades organitzades per la Confederació de Religiosos de les Balears, a Palma de Mallorca, el març de 2004. En aquest marc, Teresa Guardans -que havia estat convidada per a parlar "d'Orient"- va situar l'espiritualitat des de la perspectiva de les propostes de Joan de la Creu i Teresa de Jesús, i va comparar els suggeriments i orientacions dels mestres carmelites amb una selecció de textos de la saviesa hindú (Upanixads i Bhagavad Gîta) i dels ensenyaments del Buddha Gautama (extractes del Dhammapada, principalment) .................................................... Per a descarrega
La barca -sermó del Buddha-
El text subratlla la necessitat de no quedar sotmesos a les creences. Els textos clàssics budistes empren un estil de frase curta, fàcil de recordar, ja que es transmetien de memòria. Es va trigar algunes generacions a recollir per escrit les paraules del Buddha (del s.V a. C.). El següent text insisteix en que es tracta d’assolir una comprensió transformadora no de fixar en la ment o els cors les paraules dels mestres. Tota paraula que no serveixi per a transformar serà paraula inútil. Diu el text : "Oh bhikkhus, un home fa un viatge. Arriba a una gran extensió d'aigua de la qual la riba del seu costat és perillosa i espantadora, però l'altra riba és segura i sense perill. No hi ha barca amb la qual arribar a l'altra riba, ni pont per a passar d'aquesta riba a l'altra. Pensa: Aquesta extensió d'aigua és gran i la…
del Viveka Chudamani
Çankara (o Shankara) filòsof i místic hindú del s.VIII, subratlla la necessitat de l’experiència personal en l’àmbit religiós. Insisteix en que cal cercar amb iniciativa i esforç i, en aquest camí, els textos sagrats i els ensenyaments d’altri poden ser un gran ajut si hom sap que no es tracta de repetir com un lloro ni de venerar l’experiència d’aquells que ens han precedit sinó d’aprendre d’ells per dur a terme el propi caminar. Ningú no es cura d'una malaltia pel fet de repetir el nom d'un medicament sense prendre-se'l; de la mateixa manera, sense l'experiència directa d'aquest Poder Suprem, ningú pot alliberar-se per més que repeteixi la paraula Brahman. L’estudi de les escriptures és inútil si un no busca arribar a copsar la Veritat suprema. La veritable natura de les coses només es coneix per l'experiència personal, per mitjà d'un ull clar i il•luminat, i no mitjançant les descripcions…