John Berger Es pot escriure encara alguna cosa sobre ell? Penso en totes les paraules que ja s'han escrit, incloses les meves, i la resposta és “no”. Si miro els quadres, la resposta torna a ser “no”, encara que per una raó diferent: els seus quadres conviden al silenci. Gairebé diria que preguen silenci, i això hauria estat fals, ja que ni una sola de les seves imatges, ni tan sols la del vell amb el cap entre les mans al llindar de l'eternitat, mostra el menor patetisme. Sempre va detestar inspirar compassió i fer xantatge. Només quan veig els seus dibuixos em sembla que val la pena afegir-hi algunes paraules. Potser perquè els seus dibuixos tenen una mica d'escriptura, i sovint dibuixava a les cartes. El projecte ideal hauria estat dibuixar el procés que portava als seus dibuixos, prendre la mà de dibuixant prestada. Tot i això, ho intentaré amb paraules.
La llibertat espiritual: existeix el lliure albir?
En l’àmbit de la necessitat i de la dualitat, sembla que existeixi el llibre albir. Existeix realment? Allà on mana la necessitat, es pot dir que hi ha llibertat?
Diu Rumí: Els profetes són deterministes pel que fa a les obres d’aquest món, però els infidels ho són quant als treballs de l’altre món. Per als profetes, els treballs de l’altre món són lliure albir; per als necis, les obres d’aquest món són lliure albir…” [ 1 ]
Allà on sembla que hi ha llibertat, impera la necessitat, i on impera la necessitat no hi ha veritablement llibertat. Al contrari, en l’àmbit del silenci, quan la necessitat ha callat hi ha veritablement llibertat.
Aquell qui no ha tastat el sabor de “el qui és”, creu que és el contrari. Creu que l’únic lloc on hi ha llibertat és en el món de l’ego, i creu, també, que quan l’ego no és l’actor, només hi ha un determinisme cec.
És un error. El silenci és l’arrel de la llibertat. On hi ha silenci hi ha llibertat; on no hi ha silenci no hi ha llibertat.
[ 1 ] Rumí: Mathnawî. Madrid, 2003, Editorial Sufí, Tomo I, pàg. 58.
Relacionats
