CETR

Pràctica de meditació 10

6a. Meditació orientada amb El núvol del no-saber (text anònim anglès del s.XIV)

TEXT
… que la paraula ompli el teu esperit del seu sentit (…) de manera que en la teva ment i voluntat no hi hagi res més fora d’aquest sentit.
Fixa fermament la paraula en el teu cor i, passi el que passi, no deixis que se t’escapi. Amb ella podràs retenir sota el núvol de l’oblit tot altre pensament.
En veritat et dic que aquesta obra exigeix una gran serenitat i una plena i clara disposició tant de cos com d’esperit. (El núvol del no-saber

1. Recollir l’atenció amb ajut de la respiració. Unes primeres respiracions fondes. Després seguirem amb atenció l’aire en tot el seu recorregut, com ens penetra, com ens deixa, … l’atenció en tot el recorregut, inspiració, expiració.

2. Prenem contacte amb l’EXISTIR. Que el fet mateix de ser, posseeixi més i més la nostra consciència, totes les nostres capacitats, el nostre sentir profund.

3. Intentem unir l’atenció-alerta-vers”El que és” amb una expressió que ens resulti ben significativa. Anem assajant formes que es suggereixin, que ens ajudin a portar aquesta mirada interior cap “El que és”.

Que l’eco de la paraula ho envaeixi tot. Fugir de la repetició mecànica. El text del mestre hindú Nisargadatta que oferim a continuació ens pot orientar en el sentit d’aquesta pràctica:

“El fet mateix de mantenir-se en observació altera l’observador. Al cap i a la fi, el que impedeix reconèixer la pròpia natura és la debilitat de la ment i la seva tendència a passar per alt el que és subtil i de centrar-se només en el superficial. La consciència en sí dissol la mandra, calma l’agitació i poc a poc però amb fermesa va transformant la substància mateixa de la ment. No té per què ser un canvi espectacular, pot ser ni es noti, es tracta -però- d’un gir profund i fonamental, de l’obscuritat a la llum.

P: cal que sigui la formula “sóc”?, no pot ser “hi ha una taula” o una altra expressió?
Com a exercici de concentració sí, però no anirà més enllà de la idea d’una taula, i a vostè no li interessen les taules sinó conèixer-se a sí mateix. Mantingui doncs el focus de la consciència en l’única pista de la que disposa: la seva consciència de ser. Jugui amb ella, examini-la, aprofundeixi-hi, fins que la closca de la ignorància s’esquerdi i es trobi en el Regne de la realitat” (Nisargadatta. Jo sóc. Sirio, pgs. 371-372)