Teresa Guardans

Pràctica de meditació 8

4a. Meditació orientada amb El núvol del no-saber (text anònim anglès del s.XIV)

TEXT:
Has d’entendre bé que, encara que t’hagi dit d’oblidar totes les coses menys la consciència cega de la teva existència nua, la meva intenció i el meu objectiu han estat tota l’estona que finalment oblidessis també aquesta consciència i tan sols tinguessis la consciència de l’ésser de Déu. Per aquesta raó t’he mostrat al començament que Déu és el teu ésser. (…) A fi que t’hi poguessis elevar gradualment et vaig suggerir que en primer lloc t’havies d’endinsar en la consciència nua i cega del teu propi ésser fins que, mitjançant la perseverança, fossis capaç d’elevar-te prou per tenir la consciència de l’ésser de Déu.
(…) a través de la perseverança en la puresa espiritual, has de despullar-te completament de qualsevol mena de consciència personal, a fi de revestir-te de la consciència de Déu mateix. Això és el que l’amor perfecte fa : es despulla completament de si mateix per mor d’aquell a qui estima, no sols un temps sinó per sempre.

(Del monjo anglès, fragments de la seva Carta de direcció espiritual)

1. Ens entretindrem a observar l’existir en nosaltres. A notar-lo. No el què sóc: quan el que em vingui al cap sigui “sóc això, aquesta tasca, aquest lloc en la família, aquest projecte…” no fer cap cas. Una i una altra vegada intentar tenir, més i més present, el fet pur d’existir. Guiar l’atenció interior amb paraules que ens puguin ajudar: “aquí hi ha una existència”, “noto l’existir que batega, aquí”, “una vida que es desplega”, “aquí, una vida fa el seu curs”, “l’existir, aquí en mi”.

2. Amb cada inspiració, mantenir-se en la interrogació: què és? què és el que és??
De cap a peus deixar que l’interrogant ens habiti, ens ocupi enterament, oberts a la resposta, apartant paraules, idees, tot, en un buit obert, atent, receptiu…