Teresa Guardans

Pràctica de meditació 7

Meditació orientada amb el Núvol del no saber (anònim anglès s.XIV). 3

(…) disposat a exaltar Déu com el tot en totes les coses.

1. Recollir l’atenció amb ajut de la respiració. Unes primeres respiracions fondes. Després atenció des del punt de sortida/entrada, sota les narius, fins al moviment de la caixa toràcica: atenció a les dues àrees, sota les narius i caixa toràcica.

2. Prenem contacte amb l’EXISTIR. No fent cas de cap altre idea, per molt fantàstica que sigui. Que el fet mateix de ser, posseeixi més i més la nostra consciència, totes les nostres capacitats, el nostre sentir profund.

TEXT. Del monjo anglès, fragments de la seva Carta de direcció espiritual:

Si penses en alguna cosa que no sigui la teva existència nua -i això, recorda, és el teu Déu i el teu objecte- aleshores estàs en el fals camí; et trobes de nou en el camí de l’especulació i de la solució de problemes; i això et distreu i separa no sols de Déu sinó també de tu mateix. Per això, aferma’t a tu mateix tant com puguis, ajudat per la gràcia i la saviesa que resulta de la perseverança en aquesta obra.
Com ja t’he explicat, aquesta tasca simple no és contrària a les teves activitats quotidianes. Amb la teva atenció centrada en la consciència del teu pur ésser unit a Déu, podràs realitzar les teves tasques de cada dia, menjar i beure, dormir i passejar, parlar o callar (…) Pots oferir a Déu cada dia el que és el teu do més preuat.

…) disposat a exaltar Déu com el tot en totes les coses. (…) Assegura’t que la nua consciència de tu mateix estigui ben nua, i no es trobi revestida d’algun atribut particular del teu ésser. Ja que si la “revesteixes” d’alguna manera (per exemple, de la teva pròpia validesa o d’alguna altra qualitat humana o natural), aleshores immediatament això estarà nodrint la teva imaginació i li donarà l’oportunitat d’arrossegar-te cap a coses trivials (…) ves en compte davant aquest parany.
Aquesta obra, si s’entén bé, no és altra cosa que l’amor reverent.

3. Esforç per a submergir-se en la consciència d’existir aconseguida, tènue o consistent. Amb l’ajut de la repetició d’alguna expressió: al començament, tan llarga com calgui. O diferents frases. Tot el que sóc, És. Mica en mica, una s’hauria de convertir en símbol d’aquesta presència d’existir que tot ho és. Tot el que sóc, És. / Ets / És