Blog

PROJECTES COL·LECTIUS PER A SOCIETATS DINÀMIQUES. Presentació llibre

Mitjançant una conversa entre l’autor Marià Corbí i els professors Francisco Javier Fernandez-Vallina (UCM) i Flavio Senra (PUC Minas, Brasil) ambdós coneixedors del pensament de Corbí és desgranaran els punts centrals del llibre.

Un llibre que vol ser el compendi del plantejament de la Epistemologia Axiològica que Corbí ha anat elaborant al llarg dels darrers set anys.

Es podrà tenir accés a l’acte a través de https://www.youtube.com/watch?v=nCVQIzrxik8&ab_channel=HerderEditorial tant en temps real com després de l’acte. Es deixarà espai per a preguntes del public.

 

PARTICIPANTS

  • Maria Corbí , professor emèrit d’ESADE Business School (Universitat Ramon Llull) i President de CETR
  •  Francisco Javier Fernández-Vallina professor de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), doctor en Filologia Hebrea. És director i professor de Departament de Lingüística, Estudis Àrabs, Hebreus i d’Àsia Oriental de la Facultat de Filologia i professor de l’Institut de Ciències de les Religions de la UCM. Especialista en “Estudis Hebreus i Arameus”.

Articles

-Los retos de la “postsecularidad” en el mundo no secular
-Nuevas perspectivas interdisciplinares en los estudios de la experiencia mística religiosa: neurociencia y razón simbólica. El caso ejemplar de Santa Teresa de Jesús
-Dinámicas identitarias en el Mundo Actual:: la religión como identidad frente al otro

  •  Flávio Senra doctor en Filosofia, màster en Ciències de la Religió. És professor en Ciències de la Religió a la Pontifícia Universitat Catòlica de Mines Gerais, a Belo Horizonte, Brasil.El seu camp d’investigació és: religió i contemporaneïtat, l’espiritualitat de les persones que és declarin sense religió i l’epistemologia de les ciències de la religió. Dirigeix el grup de recerca en religió i cultura de la PUC Minas.

Articles

-Marià Corbí y su concepto de espiritualidad como calidad humana y calidad humana profunda. 2020. (Primer Congreso Digital de Ciencias de las Religiones
-Culpabilidad y responsabilidad en Nietzsch
-Nietzsche y la religión de Zaratustra, el persa

  •  Marta Granés directora  executiva de CETR, doctora en Ciències de la Religió per la UCM amb la tesi «L’impacte de les societats de coneixement sobre els valors col·lectius. Anàlisi i valoracions des dels principis de l’epistemologia axiològica de Marià Corbí »; màster en Estudis Comparatius de Pensament, Literatura i Art (UPF); llicenciada en Estudis d’Àsia Oriental (UOC)

 

Índex del llibre                     Índex complet                        Pròleg 

IMPACTOS DE LAS NUEVAS SOCIEDADES DE CONOCIMIENTO

  1. La nueva dinámica de las tecnociencias y las sociedades de conocimiento
  2. La gran ruptura axiológica


BASES TEÓRICAS DE LA EPISTEMOLOGÍA AXIOLÓGICA

  1. La función de la lengua en nuestra especie. La lengua y la formalidad de los sistemas de valores
  2. El doble acceso a la realidad generado desde la lengua
  3. Cómo se comportan entre sí las dos dimensiones de nuestro acceso a la realidad
  4. La nueva antropología que imponen las sociedades de conocimiento
  5. La epistemología propia de las sociedades de
  6. La noción de modelación

 

LA CUALIDAD HUMANA EN LAS SOCIEDADES DE CONOCIMIENTO

  1. Cualidad humana y cualidad humana profunda
  2.  Indagación de la dimensión
  3. La cualidad humana profunda como indagación libre y no optativa
  4. La herencia de la sabiduría de la cualidad humana profunda del pasado sin creencias, religiones ni dioses
  5. Desde dónde hablan los grandes textos y qué pretenden

 

REFLEXIONES SOBRE LA VERDAD Y LAS CERTEZAS AXIOLÓGICAS

  1.  La verdad
  2.  Certezas axiológicas
  3.  Destino humano y la sabiduría
  4.  La muerte


LOS PROYECTOS AXIOLÓGICOS COLECTIVOS EN LAS SOCIEDADES DE CONOCIMIENTO

18. La construcción de proyectos axiológicos colectivos en las sociedades de conocimiento
19. Pasos para la construcción de un proyecto axiológico colectivo en la sociedad de conocimiento
20. El proyecto axiológico colectivo: base de la cultura y de la ética


LA ONTOLOGÍA DE LAS SOCIEDADES DE CONOCIMIENTO
21. Ontología de las sociedades de conocimiento


NECESIDAD DE LA EPISTEMOLOGÍA AXIOLÓGICA EN LAS SOCIEDADES DE CONOCIMIENTO Y SUS TAREAS

22. Tareas de la epistemología axiológica en las sociedades de conocimiento

Conclusión  

Coda  

Bibliografía

Relacionats

Interferència de la tecnologia en l’atenció a allò que és qualitatiu
Marta Granés Avui, l'execució dels sentits passa pels aparells tecnològics. Però la tecnologia no proporciona experiències sensitives directes que immisceixin tots els sentits, i com a animals que som, els necessitem completament activats per sentir-nos plenament vius. Tenir l'atenció focalitzada en allò tecnològic redueix fisiològicament i psicològicament l'ús dels sentits (es redueix a l'oïda ia la vista) i això restringeix la riquesa de l'experiència humana. Podríem afirmar que els joves d'ara són la generació més amputada sensitivament de la història. I, el pitjor de tot és que no noten l'absència, ja que mai no han viscut una altra cosa. El que és qualitatiu mai ha estat aquí.
Novetat editorial: El colapso de los Proyectos de vida colectivos – Principios de Epistemología Axiológica 10
Marià Corbí Per a la gent de les nostres societats, les religions han mort, i no hi ha ni idea, ni indicis d'una altra dimensió de la realitat que no sigui aquesta quotidianitat plana. Tot es ha tornat rom, sense esperança, sota el vol negre de la mort. S'han difós molt les publicacions de textos de saviesa o que busquen la saviesa, però això, a més de minoritari, no hi influeix a la cultura general, ni tan sols a la cultura popular. Què es pot fer perquè la cultura i les persones de les societats de coneixement recuperin la doble dimensió de la realitat del nostre viure humà? Què es pot fer per trencar aquesta cuirassa de quotidianitat exclusiva, sense esquerdes, des de la que es pugui entreveure la llum de l'altra dimensió? 
Back To Top