Marià Corbí El nostre ésser cognoscitiu es una suma diversificada de funcions psíquiques: percepció, sensibilitat, coneixement, amor, imaginació, voluntat, etc.; tot això són aspectes diferents del nostre ésser cognoscitiu. El nucli del nostre ésser és percebre, prendre consciència. Caminar cap al coneixement no pot tenir fi. Sempre encetant mons nous. El camí cap a la veritat, és un camí i una cerca que es fa amb tot l'ésser, amb la ment i el sentir. La Veritat que s'indaga és, alhora, la veritat humana i més enllà de tota mesura humana. És un camí sense fi. És aprendre a ser testimonis imparcials del misteri sense fi de l’existència. La naturalesa humana i el seu destí és aprendre, i aprendre sense límit. El seu ésser consciència-testimoni és el que el defineix, i arribar a ser aquesta consciència-testimoni és el que constitueix la seva beatitud. Las creacions de la nostra ment dirigeixen la nostra sort com a humans.
ÚLTIMES ORIENTACIONS DEL SAVI MILAREPA
(Tíbet, s.XI-XII)
No qualifiqueu de religiós allò que feu tan sols per orgull mundà. (…) Els qui es troben plens de desigs no poden fer res pels altres. Ni tan sols per ells mateixos. És com si una persona arrossegada per un torrent pretengués salvar als altres. Ningú pot fer res per les criatures sense conèixer l’essència de les coses. Comenceu per estimar al vostre proïsme i desitgeu convertir-vos en budes per causa seva.
(…)
Lligats a les lletres de les fórmules d’oració,
no trobaran en les pràctiques exteriors més que motius per extraviar-se.
Qui no extreu de si mateix la seva satisfacció,
no acumula més que per a enriquir als altres.
Qui no té en si mateix la font de la seva felicitat
no troba sinó dolor en la felicitat exterior.
El desig d’agradar agita els cinc verins.
Els desigs temporals separen als més estimats amics.
La grandesa d’un és la humiliació dels altres.
El silenci sobre un mateix evitarà els conflictes.
Protegir la pròpia calma i evitar la torbació proporcionarà companys al solitari.
Preneu l’últim lloc i aconseguireu el primer.
Qui camina lentament arriba amb rapidesa.
La renúncia produeix grans efectes.
Passar desapercebut condueix pel camí més curt.
La noció del no-res engendra la pietat.
La pietat suprimeix les diferències entre un mateix i els altres.
La fusió entre un mateix i els altres realitza la causa del proïsme.
Qui realitzi la causa del proïsme em trobarà. Qui m’hagi trobat serà buda.
Jo, buda i deixebles preguem en una sola pregària.
(del Testament de Milarepa, Tíbet, s.XI)
Veure tambié:
Relacionats
