Marià Corbí No és acceptable abandonar els joves perquè no se sap què dir-los que sigui acceptat per ells, o perquè els hi prediquem amb un missatge del passat, que pensem que és l'únic vàlid i que no accepten. Cal cercar una solució urgentment. Molts no saben què fer i donen allò que tenen a persones que ja pertanyen a l'últim terç de la vida; a persona que, forçades a allunyar-se de les formes tradicionals de la religió, per les transformacions de les maneres de viure i de les cultures, encara els resten no pocs elements de la tradició. També aquests estan desemparats i sense ajuda. Els qui dediquen la seva vida i els seus esforços a aquest tipus de persones fan molt bé. Tanmateix, cal fer un gran esforç per trobar una solució per a les generacions futures, perquè d’elles en serà el món, la cultura, l'espiritualitat i tot.
ÚLTIMES ORIENTACIONS DEL SAVI MILAREPA
(Tíbet, s.XI-XII)
No qualifiqueu de religiós allò que feu tan sols per orgull mundà. (…) Els qui es troben plens de desigs no poden fer res pels altres. Ni tan sols per ells mateixos. És com si una persona arrossegada per un torrent pretengués salvar als altres. Ningú pot fer res per les criatures sense conèixer l’essència de les coses. Comenceu per estimar al vostre proïsme i desitgeu convertir-vos en budes per causa seva.
(…)
Lligats a les lletres de les fórmules d’oració,
no trobaran en les pràctiques exteriors més que motius per extraviar-se.
Qui no extreu de si mateix la seva satisfacció,
no acumula més que per a enriquir als altres.
Qui no té en si mateix la font de la seva felicitat
no troba sinó dolor en la felicitat exterior.
El desig d’agradar agita els cinc verins.
Els desigs temporals separen als més estimats amics.
La grandesa d’un és la humiliació dels altres.
El silenci sobre un mateix evitarà els conflictes.
Protegir la pròpia calma i evitar la torbació proporcionarà companys al solitari.
Preneu l’últim lloc i aconseguireu el primer.
Qui camina lentament arriba amb rapidesa.
La renúncia produeix grans efectes.
Passar desapercebut condueix pel camí més curt.
La noció del no-res engendra la pietat.
La pietat suprimeix les diferències entre un mateix i els altres.
La fusió entre un mateix i els altres realitza la causa del proïsme.
Qui realitzi la causa del proïsme em trobarà. Qui m’hagi trobat serà buda.
Jo, buda i deixebles preguem en una sola pregària.
(del Testament de Milarepa, Tíbet, s.XI)
Veure tambié:
Relacionats
