Indagació amb el Brihadaranyaka Upanishad: exercicis
Els Upanishad recullen les reflexions dels antics rixis de l’Índia, en diàleg amb els seus deixebles. El conjunt més antic d’aquests textos se situaria entre els segles IX-IV aC.; l’Upanishad Brihadaranyaka n’és un d’ells; és un dels textos que s’estan treballant enguany a Cetr, i ha estat el fil conductor d’un cap de setmana de pràctiques de silenci (novembre 2015).
Montserrat Cucarull Una reflexió sobre els resultats obtinguts d'una lectura realitzada alhora de tres textos de saviesa allunyats culturalment i pertanyents a diferents tradicions espirituals, com són l'Evangeli de Lluc (tradició cristiana), els ensenyaments de Lin Chi (budisme), i l'Alcorà, (Islam). Tot un repte per què tot allunyant-se de prendre's al peu de la lletra el què diuen els textos, Cucarull en fa una lectura simbòlica indagant les seves propostes de qualitat humana (CH) i qualitat humana profunda (CHP) des de diferents perspectives, a través de les experiències i vivències de tres grans mestres. El repte per a l'autora consistirà a saber llegir aquests textos, intentant identificar allò que és propi del moment cultural, històric i de la tradició en què van ser escrits i sense necessitat de creure res, poder captar i certificar la qualitat humana que traspuen.
Marià Corbí Aquest text no va ser concebut com una exposició, sinó que és el procés de recerca per terrenys que no són habituals també per a l'autor; per aquesta raó les afirmacions noves mostren racionalment els fonaments en què es basen. Corbí ens presenta aquí tant novetats de la seva investigació com aprofundiments de reflexions ja fetes anteriorment. Aquest llibre, com els anteriors sobre epistemologia axiològica, no es pot llegir amb una lectura de corregut, perquè és un conjunt de reflexions i meditacions en què el pensament és viu per afrontar les diverses qüestions que es van presentant en una gran transformació cultural com la que patim. És, doncs, un text que cal meditar-ho com ho va fer l'autor.
CETR Les imatges més icòniques de la Terra des de l'espai provenen del programa Apol·lo i ara, més recentment, de les imatges fetes per la missió espacial d'Artemis II. Una d'aquelles primeres fotografies fetes per l'astronauta Harrison Schmitt de l'Apolo 17 es va anomenar La Canica Azul; una foto que simbolitza allò que l'escriptor Frank White anomenaria «efecto perspectiva» i que és definit de la manera següent:
«Un sentiment místic de profunda conscienciació que senten molts dels que han experimentat vols espacials i han pogut veure la totalitat del nostre pàl·lid punt blau d'una sola vegada».
