CETR

Amos Oz, la difícil aposta per la convivència

Amos Oz Retrat

Ens deixa Amos Oz (28.12.2018), la seva veu perviurà en els seus escrits; una veu de profund compromís per la recerca de solucions possibles, un missatge que va més enllà d’unes circumstàncies concretes quan els conflictes aparentment irresolubles sembla que no deixen de multiplicar-se. Amos Oz declarava en una entrevista que  “Israel i Palestina no és una qüestió sobre bons i dolents, sinó sobre una tragèdia terrible en el sentit tradicional del terme, el conflicte entre dret i dret (…) Jo busco no un final feliç, no n’hi pot haver, sinó una solució txekhoviana, un compromís”. Tot recordant el seu esforç incansable per la convivència d’ambdós pobles, reproduïm les seves paraules a la recepció del premi Príncep d’Astúries 2007:

 

“Si compres un bitllet i viatges a un altre país, és possible que vegis les muntanyes, els palaus i les places, els museus, els paisatges i els enclavaments històrics. Si et somriu la fortuna, potser tinguis l’oportunitat de conversar amb alguns habitants del lloc. Després tornaràs a casa carregat amb un munt de fotografies i de postals.

Però, si llegeixes una novel·la, adquireixes una entrada als passadissos més secrets d’un altre país i d’un altre poble. La lectura d’una novel·la és una invitació a visitar les cases d’altres persones i a conèixer les seves estances més íntimes.

Com a turista, potser tinguis ocasió d’aturar en un carrer, observar una vella casa del barri antic de la ciutat i veure a una dona abocada a la finestra. Després donaràs mitja volta i seguiràs el teu camí.

Però com a lector no només observes la dona que mira per la finestra, sinó que estàs amb ella, dins de la seva habitació, i fins i tot dins del seu cap.

Quan llegeixes una novel·la d’un altre país, se’t convida a passar al saló d’altres persones, a la cambra dels nens, al despatx, i fins i tot a dormitori. Se’t convida a entrar en les seves penes secretes, en les seves alegries familiars, en els seus somnis.

I per això crec en la literatura com a pont entre els pobles. Crec que la curiositat té, de fet, una dimensió moral. Crec que la capacitat d’imaginar al proïsme és una manera d’immunitzar-se contra el fanatisme. La capacitat d’imaginar al proïsme no només et converteix en un home de negocis més reeixit i en un millor amant, sinó també en una persona més humana.

Part de la tragèdia àrab-jueva és la incapacitat de molts de nosaltres, jueus i àrabs, d’imaginar-uns als altres. D’imaginar realment els amors, les pors terribles, la ira, els instints. Massa hostilitat impera entre nosaltres i massa poca curiositat.

Els jueus i els àrabs tenen una cosa en comú: tots dos han patit en el passat sota la pesada i violenta mà d’Europa. Els àrabs han estat víctimes de l’imperialisme, del colonialisme, de l’explotació i la humiliació. Els jueus han estat víctimes de persecucions, discriminació, expulsió i, al final, l’assassinat d’un terç del poble jueu.

Es podria suposar que dues víctimes, i sobretot dues víctimes d’un mateix perseguidor, desenvoluparien certa solidaritat entre elles. Malauradament les coses no són així, ni en les novel·les ni en la vida real. Per contra, alguns dels conflictes més terribles són aquells que es produeixen entre dues víctimes d’un mateix perseguidor. Els dos fills d’un progenitor violent no tenen per què estimar-se necessàriament. Sovint veuen reflectida l’un en l’altre la imatge del cruel progenitor.

Exactament així és la situació entre jueus i àrabs a l’Orient Mitjà: mentre els àrabs veuen en els israelians als nous croats, la nova reencarnació de l’Europa colonialista, molts israelians veuen en els àrabs la nova personificació dels nostres perseguidors del passat: els responsables dels pogroms i els nazis.

Aquesta realitat imposa a Europa una especial responsabilitat en la solució del conflicte araboisraelià: en lloc d’alçar un dit acusador cap a una o altra de les parts, els europeus haurien de mostrar afecte i comprensió i prestar ajuda a ambdues parts. Vostès no tenen per què seguir triant entre ser pro-israelians o pro-palestins. Han d’estar a favor de la pau.

La dona de la finestra pot ser una dona palestina de Nablus i pot ser una dona israeliana de Tel Aviv. Si desitgen ajudar que hi hagi pau entre les dues dones de les dues finestres, els convé llegir més sobre elles. Llegeixin novel·les, estimats amics, aprendran molt.

Les coses anirien millor si també cadascuna d’aquestes dues dones llegís sobre l’altra, per saber, almenys, què fa que la dona de l’altra finestra tingui por o estigui furiosa, i què li infon esperança.

No he vingut aquesta tarda a dir-los que llegir llibres vagi a canviar el món. El que he suggerit és que crec que llegir llibres és un dels millors maneres de comprendre que, en definitiva, totes les dones de totes les finestres necessiten urgentment la pau.Oviedo, 26 de octubre de 2007

Vull agrair als membres del jurat del premi Príncep d’Astúries que m’hagin atorgat aquest meravellós Premi. Moltes gràcies i els meus millors desitjos a tots vostès. Shalom o-Braja.”

Oviedo, 26 d’octubre, 2007