Art, poesia i música

Una petita selecció del poemari "El sol i les seves flors" (Empúries, 2018) de Rupi Kaur (n. 1992), escrittora, il·lustradora i fotògrafa canadenca. "Marcir-se", "caure", "arrelar", "alçar-se" i "florir" són els apartats d'aquesta obra en la qual, amb la metàfora del creixement de les flors com a fil conductor, l'autora parla de renaixement després de la caiguda en el profund abisme.

"Sense valorar i cultivar allò que som no és possible tocar bé, ni pensar bé, ni viure bé." Nadia Boulanger (1887-1979), pianista, directora d'orquestra i mestra de composició, reflexiona sobre la importància de l'atenció, sobre el que vol dir aprendre, sobre els fonaments d'una vida amb sentit... És una petita tria d'un llibre que, tot ell, és una joia: Bruno Monsaingeon. "Mademoiselle: Conversaciones con Nadia Boulanger." (Barcelona, Acantilado, 2018. 174 p.)

Un text extret de la darrera publicació de Marià Corbí, PERPLEJIDADES (Bubok, 2018). El llibre és essencialment un poemari, però inclou aquest text que ens sembla que ajuda a emmarcar el sentit del conjunt 'd'indagacions en vers'. "Vivim l'ancianitat com una època de pèrdues -diu- [...] Una etapa que podria ser de pau, de felicitat, de reconciliació amb tot, tendeix a convertir-se en una etapa de frustració, de pena i de por davant la fi imminent... "

El problema de la poesia és com arribar a penetrar en el món i en nosaltres com a part del món, com penetrar en el que és i en el que no és, com escoltar-lo i com deixar-lo manifestar. La poesia ha de ser revelació del que és, manifestació del que és, presència i absència; però, ho és?

Petita selecció del poemari del cantautor, activista professor i poeta Rafa Sánchez: SED (San Pablo, 2018. 144 p.). Versos que conviden a no asfixiar la vida que batega en cadascú; paraules que, obrint-se camí en nosaltres, ens recorden el veritable sabor de la vida, la importància de donar-nos temps, de ser-hi del tot, a cada moment.