En la quietud… Haikus
Una selecció de haikus de Pepa Torres, llicenciada en dret especialitzada en drets humans, cooperació europea i cooperació al desenvolupament. L'autora ha obtingut el primer premi en el III Concurs organitzat per Haiku-Barcelona (http://japonbarcelona.com/literatura/blog/?p=1176). El haiku és una modalitat d'estrofa, de tres versos, d'expressió concisa, que força a centrar-se en el més essencial de l'experiència.
Cinc meditacions sobre la mort (altrament dit sobre la vida)
Petita selecció de textos del llibre de Cheng (Reus, L’art de la Memòria, 2015). Un text que va néixer a partir de diàlegs amb els seus amics, i que convida al lector a involucrar-s’hi. Es fa escoltar el poeta en la nit de la seva vida, per parlar sobre un tema que molts prefereixen evitar. Cheng ens convida a mirar la vida a la llum de la nostra pròpia mort. -S'inclou també algun fragment del pròleg de Jordi Llavina-.
El don de la ignorancia
Una selecció de poemes del llibre de José Corredor-Matheos: "El don de la ignorancia" (Tusquets, 2004). Poemes que conviden a ser testimonis de la vida, de tot el que ens envolta i som, des d'un silenci que es deixa sorprendre. Poemes d'interrogants oberts i d'agraïment.
Base de dades: Música i espiritualitat
Una base de dades que ofereix a l’usuari una sèrie de publicacions i fonts de referència en català, castellà i anglès, al voltant de l’àmbit de la “música i l'espiritualitat”. Organitzats dintre dels següents apartats: Bibliografia, vídeos, pàgines web i cursos. És un recurs públic i gratuït. A partir de les fonts seleccionades, s’ha extret la seva referència, el resum, l’enllaç del catàleg i si ho tenim disponible, la font en qüestió. Les entrades estan classificades per ordre alfabètic, per apartats (bibliogràfic, vídeos, pàgines web...) i dintre d’aquests, per categories.
El Silenci. Poemes de Carles Duarte
Petita tria del llibre de poemes de Carles Duarte, El silenci (La Magrana, 2001) “Tot passa en el silenci” Plotí, Ennèades, III.8.5 Al principi només era el silenci. Déu no havia nascut. I “Tot passa en el silenci” Plotí, Ennèades, III.8.5 Al principi només era el silenci. Déu no havia nascut. Déu nasqué del silenci per crear-hi una vida incessant, un batec sense fi. En sorgí l’univers i era blau. Existí la matèria, la Terra esdevenia. I hi hagué l’horitzó i un Sol roig hi desava la llum mentre els ulls aprenien el somni i la nit caminava entre els cossos. Més enllà de la por, de la veu, al cor del món, només viu el silenci. V “L’ànima de l’univers (...) s’assembla a l’ànima d’un gran arbre que, sense fatiga i silenciosament, en governa la vida” Plotí, Ennèades, IV.3.4 Respira el món en el silenci de la fulla;…