Qui es recolza en sí mateix,resideix en els seus records,alguna cosa que ja no és; resideix en els seus projectes,que no són encara,pot ser mai seràn.Viu dels seus desigs,que s’aturin els teus temors.Un temor, un desig.Desigs i temors,edifiquen el…
Allò que existeix no és allò que un vivent necessitat veu.Allò que existeix és allò que es mostra en tota forma,allò que vertaderament és en tot el que existeix. Diu el Ioga Vâsishta:”Existeix en l’espai com buit,com so en…
El savi comprèn que està complert,que no necessita res;que no necessita apuntalar el seu ésser,amb res vingut de fora; que desigs i temors, records i projectesja no tenen poder sobre ell;sap que és el fonament de tot el que…
III. La no-dualitat. 1. L’aspirant que es dedica a exercicis devocionals es manté lligat al Brahman manifestat, mentre imagina que abans de la creació tot era Brahman immanifestat. Aquell qui admet això té una visió limitada de la veritat…
Per al dervix, tot el que existeix dansa, de l’àtom als planetes que graviten al univers. Dansen els animals, la pluja, el vent, també les pedres, els arbres i l’ésser humà. Tot és samâ’, tot dansa al so d’una misteriosa…
Aquest text correspon als exercicis proposats per Marià Corbí durant el cap de setmana de pràctica del Jñana Yoga o Yoga del coneixement a Can Bordoi al gener del 2008. Es prenen com textos de referència el Yoga Vâsishta de…
Poemes de Josep Palau i Fabre (1917-2008) (Selecció de Poemes de l'alquimista. Proa, p.106) La gran cursa del mar A AMÀLIA TINEO La gran cursa del mar sempre distinta (jo he navegat la Grècia catalana), m'atrau per les sirenes impossibles…
La gran cursa del mar A AMÀLIA TINEO La gran cursa del mar sempre distinta (jo he navegat la Grècia catalana), m'atrau per les sirenes impossibles i pels dofins lluents –fulgor d'espases- i els blaus, sempre més blaus, de les…
Passa la llum per amagats camins A JOAN TRIADÚ Passa la llum per amagats camins i arriba al cor de la tenebra: per a la llum no hi ha confins, arreu hi posa un toc de febre. Ara la llum…
Triomf d'alta folia A JOAN PERUCHO M'enfilo dalt de tot de mi mateix i miro: i em veig més transparent. Jo no sabia, no, que el vent pogués tenir la meva cabellera i estar-ne tant content. Ara tota hora m'enquimera…