Creix l'interès pel silenci en la nostra estressada societat, però de què estem parlant quan parlem de silenci? Teresa Guardans ens convida a obrir els ulls i l’oïda, a abaixar el volum del nostre monòleg interior amb l’orientació de l'experiència i les paraules d’aquelles persones que han explorat profundament el silenci i els seus beneficis des de les diferents tradicions de saviesa.
L'acceleració de el creixement de les tecnociències altera totes les nostres concepcions i valoracions, i provoca la major transformació de les formes de vida de la història humana. La creativitat tecnocientífica, sotmesa a les exigències de l'màxim benefici en el temps més curt possible, s'està convertint en enemiga de la vida, de l'mitjà i de l'espècie humana. Aquestes conseqüències seran molt difícils de reparar, i en molts casos ja són irreversibles.
descargar el programa del curso
En las últimas décadas ha aparecido en la humanidad un fenómeno que venía preparándose durante siglos: un crecimiento rápido de las ciencias y las tecnologías, en retroalimentación mutua, que supone una dinamización de la base de la cultura, cada día que pasa más acelerada. Esta aceleración de las ciencias y las tecnologías, con los nuevos productos y servicios que se derivan, están invadiendo todos los ámbitos de la vida humana, y están abriendo posibilidades insospechadas a nuestras capacidades de conocimiento y actuación.
ÍNDICE COMPLETO IMPACTOS DE LAS NUEVAS SOCIEDADES DE CONOCIMIENTO 1. La nueva dinámica de las tecnociencias y las sociedades de conocimiento................................... 27 Sociedades de conocimiento ..................................................................................................... 27 Las sociedades de conocimiento: un destino inviolable para las sociedades industriales....…
Mitjançant una conversa entre l'autor Marià Corbí i els professors Francisco Javier Fernandez-Vallina (UCM) i Flavio Senra (PUC Minas, Brasil) ambdós coneixedors del pensament de Corbí és desgranaran els punts centrals del llibre. Un llibre que vol ser el compendi del plantejament de la Epistemologia Axiològica que Corbí ha anat elaborant al llarg dels darrers set anys. Es podrà tenir accés a l'acte a través de https://www.youtube.com/watch?v=nCVQIzrxik8&ab_channel=HerderEditorial tant en temps real com després de l'acte. Es deixarà espai per a preguntes del public.
Adaptant-nos als temps que corren, enguany hem celebrat el Nadal on-line, el dia 21 de desembre. En una connexió oberta vam tenir ocasió per desitjar-nos un bon Nadal i per compartir una estona de silenci, amb la projecció d'un petit vídeo (28 min.) que trobareu aquí, i també els textos que hi apareixen.
Unes reflexions sobre la necessitat d’afavorir la capacitat de meravella en les criatures, i les seves aportacions. Extractes d’un petit gran llibre escrit per Rachel Carson, biòloga que es va convertir involuntàriament en pionera de l’ecologisme denunciant els efectes per la natura de l’us del DDT.
«No em toquis», segons Juan 20, 17, és el que li va dir Jesús a Maria Magdalena quan ella ho va reconèixer després de la seva resurrecció. Com he d'entendre jo, un ateu cristià confés, aquestes paraules? En primer lloc, vull associar-les amb la resposta de Crist quan els seus deixebles li pregunten com sabran que ha tornat, que ha ressuscitat. Crist els diu que estarà allà on hi hagi amor entre els seus creients. Estarà allà no com una persona a qui es pot tocar, sinó com el vincle d'amor i solidaritat entre la gent. De manera que «no em toquis, toca i relaciona't amb els altres en l'esperit de l'amor».
Deixem establert que el cultiu de la DA en les SC no pot fer-se per la via de la submissió, com es va realitzar en el passat, sinó que tendirà de realitzar per la via de la indagació i creació lliure. Amb això només hem plantejat la meitat de el problema del cultiu de la DA en les SC. En les SC, que viuen de la indagació i creació lliure, no és viable un cultiu de la CHP que no sigui també, com l'art i la ciència, indagació i creació lliure, en cas contrari comportaria una mena esquizofrènia en el pensar i en el sentir.