ÍNDICE COMPLETO IMPACTOS DE LAS NUEVAS SOCIEDADES DE CONOCIMIENTO 1. La nueva dinámica de las tecnociencias y las sociedades de conocimiento................................... 27 Sociedades de conocimiento ..................................................................................................... 27 Las sociedades de conocimiento: un destino inviolable para las sociedades industriales....…
Mitjançant una conversa entre l'autor Marià Corbí i els professors Francisco Javier Fernandez-Vallina (UCM) i Flavio Senra (PUC Minas, Brasil) ambdós coneixedors del pensament de Corbí és desgranaran els punts centrals del llibre. Un llibre que vol ser el compendi del plantejament de la Epistemologia Axiològica que Corbí ha anat elaborant al llarg dels darrers set anys. Es podrà tenir accés a l'acte a través de https://www.youtube.com/watch?v=nCVQIzrxik8&ab_channel=HerderEditorial tant en temps real com després de l'acte. Es deixarà espai per a preguntes del public.
Adaptant-nos als temps que corren, enguany hem celebrat el Nadal on-line, el dia 21 de desembre. En una connexió oberta vam tenir ocasió per desitjar-nos un bon Nadal i per compartir una estona de silenci, amb la projecció d'un petit vídeo (28 min.) que trobareu aquí, i també els textos que hi apareixen.
Unes reflexions sobre la necessitat d’afavorir la capacitat de meravella en les criatures, i les seves aportacions. Extractes d’un petit gran llibre escrit per Rachel Carson, biòloga que es va convertir involuntàriament en pionera de l’ecologisme denunciant els efectes per la natura de l’us del DDT.
«No em toquis», segons Juan 20, 17, és el que li va dir Jesús a Maria Magdalena quan ella ho va reconèixer després de la seva resurrecció. Com he d'entendre jo, un ateu cristià confés, aquestes paraules? En primer lloc, vull associar-les amb la resposta de Crist quan els seus deixebles li pregunten com sabran que ha tornat, que ha ressuscitat. Crist els diu que estarà allà on hi hagi amor entre els seus creients. Estarà allà no com una persona a qui es pot tocar, sinó com el vincle d'amor i solidaritat entre la gent. De manera que «no em toquis, toca i relaciona't amb els altres en l'esperit de l'amor».
Deixem establert que el cultiu de la DA en les SC no pot fer-se per la via de la submissió, com es va realitzar en el passat, sinó que tendirà de realitzar per la via de la indagació i creació lliure. Amb això només hem plantejat la meitat de el problema del cultiu de la DA en les SC. En les SC, que viuen de la indagació i creació lliure, no és viable un cultiu de la CHP que no sigui també, com l'art i la ciència, indagació i creació lliure, en cas contrari comportaria una mena esquizofrènia en el pensar i en el sentir.
El gran mite del naixement proclama la veritat de tot i la unitat radical de tot, i si unitat, amor. [...] El mite diu que tota la realitat que veiem, toquem, sentim i vivim en la nostra vida quotidiana està prenyada de la dimensió absoluta. Aquesta dimensió absoluta es mostra des de les entranyes mateixes de totes les realitats del cosmos. El mite parla de la nostra condició peculiar humana, expressa com la totalitat de la realitat i el cosmos sencer té per a nosaltres aquestes dues dimensions, com una unitat.
“Perquè no demanar-li a l’autor si ens pot aclarir els dubtes i qüestions que se’ns plantegen a partir de la lectura del llibre?” Així va sorgir aquesta proposta que es concretarà en tres sessions de diàleg amb en Marià Corbí sobre una obra que explora la no-entitat del jo, les dues dimensions de la realitat, el sentit de la mort, o del temps, entre altres temes
Resulta molt interessant per als ciutadans de les societats que viuen de la tecnologia aproximar-se a l’obra de Mawlânâ Rûmî -savi i poeta sufí persa del s.XIII- perquè al presentar-nos reflexions profundes sobre la natura humana en forma poètica enriqueix doblement la perspectiva abstracta amb la que ens interpretem a nosaltres i a la realitat a la que ens empeny l’us de la tecnociència.
