24
Mestre del budisme xinès del segle VIII, que apunta a que hi ha una visió de la realitat des del sentir alliberada dels condicionaments que li posem. Per a aquesta mirada no tenim cap obstrucció només cal no lligar-se als extrems de bé i mal, de puresa i impuresa, abandonar les elocubracions mentals en favor d’indagar la realitat de manera mental-sensitiva.
Es tracta d’una obra atribuïda a Ibn Arabí, encara que no és segur que sigui d’ell. A Ibn Arabí l’anomenen “el gran” perquè va ser un gran mestre sufí i un gran filòsof, dels majors que ha tingut l’Islam. Una obra de la tradició musulmana que apunta vers el mateix que el corrent vedanta hindú i les grans obres budistes.
Al-Yili és un indagador de la subtilitat present en la realitat que ens envolta, així com en les capacitats humanes. La realitat està prenyada de subtilitat i aquest autor sufí la intenta desentranyar. Ens endinsarem en aquesta obra des d’un interès per treballar el sentir la realitat. Diu: “Como las olas cuyo principio es la unidad del mar Y que, en su multitud, están unidas por él; Cuando el mar está en movimiento, Son las olas que lo constituyen en su totalidad, Cuando [el mar] está en reposo, No hay ni olas ni multiplicidad.”
Farid Uddin Attar va ser un gran poeta sufí persa del segle VI, en aquesta obra va realitzar un estudi sobre els "cercadors" per analitzar les diferents actituds en la investigació. Des d'aquells que s'acontenten amb el que ja posseeix sent així uns "cercadors" purament teòrics, fins a aquells que decideixen iniciar la seva recerca estudiant les diferents actituds que té per realitzar-la. I Rumí (1207-1273), poeta i destacat mestre espiritual persa, en un exemplar del llibre de les secrets (Asrar Nameh) va expressar la seva gran admiració i amor per Attar, en un dels seus versos: <>
Estudiarem aquest document xinès del s.IX que indaga la fondària informulable de la realitat. El text d’aquest autor ens ajuda a no quedar atrapats en la nostra quotidianitat. Es tracta d’un text viu i dinàmic, en el que es comencen a dibuixar les paradoxes que acabaran formalitzantse en els koans.
Farid Uddin Attar va ser un gran poeta sufí persa del segle VI, en aquesta obra va realitzar un estudi sobre els "cercadors" per analitzar les diferents actituds en la investigació. Des d'aquells que s'acontenten amb el que ja posseeix sent així uns "cercadors" purament teòrics, fins a aquells que decideixen iniciar la seva recerca estudiant les diferents actituds que té per realitzar-la. I Rumí (1207-1273), poeta i destacat mestre espiritual persa, en un exemplar del llibre de les secrets (Asrar Nameh) va expressar la seva gran admiració i amor per Attar, en un dels seus versos: <>
Es farà un tast significatiu de la recerca sobre l’univers i la formació de les estrelles per copsar la magnificència i capacitat expressiva de la matèria. Es veuran imatges, es faran comentaris científics i es llegiran també textos d’astrònoms que evoquen la bellesa i misteri de la natura. Es vol mostrar com la ciència obre i permet cultivar la dimensió absoluta de l’existència humana.
La realitat i la vida són directament un sentir gratuït: ho sabem però no en fem cas, i així ens mantenim en una relació amb tot primordialment per a treure’n profit, que fa que desaparegui del nostre horitzó tot allò del que no se’n pot treure rendiment. Aquest important text budista parla de la possibilitat d’una relació plenament qualitativa amb el que ens envolta, i de com dsenvolupar-la.
Estudiarem aquest document xinès del s.IX que indaga la fondària informulable de la realitat. El text d’aquest autor ens ajuda a no quedar atrapats en la nostra quotidianitat. Es tracta d’un text viu i dinàmic, en el que es comencen a dibuixar les paradoxes que acabaran formalitzantse en els koans.
