24
La recent publicació d'Amando Robles sobre l'espiritualitat de Mestre Eckharat ens brinda l'oportunitat d'aprofundir en un autor cabdal de la mística cristiana mediaval.
Sankara, un gran pensador i místic de l'Índia (788-820 d.C.) a la seva obra Viveka-Suda-Mani ens mostra l'enfocament Vedanta. Ens endinsarem en aquesta obra que és bàsicament per introduir-se al Vedanta.
Seguirem les meditacions de Nisargadatta posteriors a la publicació de Yo soy Eso. Nisargadatta és un dels grans mestres del Vedanta Advaita del segle XX que ensenya a recórrer el camí espiritual amb la ment.
Es farà un viatge per la diversitat de les grans tradicions de saviesa (budisme, hinduisme, judaisme, cristianisme, islam, ateisme, etc.) i pels principals paissatges dels seus diferents colors i accents. Sense perdre el gust propi de cada tradició i escola de qualitat humana profunda, s’intentarà descobrir allò que tenen de comú: el coneixement, l’amor, l’acció, la desegocentració.
Es presentaran les principals i més innovadores descobertes i /o tendències en ciència i tecnologia. En relació a aquestes innovacions es veurà quina mena de cultiu de la qualitat humana és possible e imprescindible, què podem recollir de la saviesa dels avantpassats i com podem adaptar i ser creatius també en el cultiu de la qualitat humana profunda o espiritualitat.
Una nova oportunitat per aprofundir en les aportacions de Marià Corbí, tot dialogant amb ell. En aquesta ocasió comentarem el seu document “Caminos del corazón” en el que aborda la proposta de tres grans mestres de la indagació amb el sentir. Es tracta de Mazu, mestre xinès del segle VIII, de la tradició budista chan; el savi i poeta sufí del segle XIII, Rumi; i Ramana Maharshi, mestre vedanta advaita de finals del XIX i primera meitat del XX. Tots tres coincideixen en apuntar vers la profunditat del sentir humà com a seu de la dimensió absoluta.
Seguiremos las meditaciones de Nisargadatta posteriores a la publicación de Yo soy Eso. Nisargadatta es uno de los grandes maestros del Vedanta Advaita del siglo XX que enseña a recorrer el camino espiritual con la mente.
Joan de la Creu en els seus versos utilitza la imatge conjugal, com també fa Rumi, per expressar la unió amb Déu i la no dualitat. De la mateixa manera que Rumi és explícitament teista però amb un teisme cristià. Els poemes d’un gran místic i poeta ens ajudaran a aprendre a treballar en la via des de la sensibilitat. Pretenem superar les reticències al teisme i a la devoció. Per poder heretar la saviesa dels grans del passat aquestes reticències no són raonables. Llegirem els poemes: cántico espiritual, Romances, Dichos de luz y amor, Monte de perfección, y Canciones.
És un text important del budisme Mahayana inicial, escrit cap el segle IV de la nostra era que va tenir gran influència en el desenvolupament del budisme a la Xina, al Tibet i al Japó, convertint-se en un dels fonaments del budisme Chan. Aborda el reconeixement del món objectiu com una visió, com una manifestació de la ment: tots els fenòmens són buits, buits d’entitat i il·lusoris. Amb aquest coneixement s’arriba a comprendre que res ni ningú neix, viu i desapareix. És a causa de la memòria, la imaginació, el raonament i les afeccions, que donem per real el món que modelem. Tot està buit de substància, també la pròpia ment i la personalitat.
Un món cada cop més tecnològic està present en el nostre dia a dia. No és una visió d’un futur pròxim, sinó la nova realitat que estem vivint. Carn impresa en 3D i l’agricultura molecular, robots que treballaran amb nosaltres, la Intel·ligència Artificial condicionant les nostres accions i la Realitat Virtual construint un més enllà 2.0.