Skip to content

Som insignificants i immensament importants

La nostra existència no té importància cap. Som insignificants. Fràgils formes d'existir que avui són i demà desapareixen. El nostre naixement va ser insignificant per la immensitat dels mons i la nostra mort no significarà res per aquesta mateixa immensitat de mons. Som tan sense importància com una herba del camp, com una espiga de blat, com una pedreta del camí, com la vida d'un pardal, com el d'existir o no existir d'un petit insecte.

Llegir més

Sobre el cultiu de l’atenció

Hay una atención hacia nuestro entorno y hacia nosotros mismos que está regida por la necesidad. Esa atención puede distraerse, pero fácilmente despierta cuando se le presenta algo relacionado con sus necesidades, con sus deseos.            Se da una segunda atención,…

Llegir més

La dimensión absoluta de lo real. Reflexiones

Intento de aclarar algo la dimensión absoluta de lo real en una sociedad no religiosa. La dimensión absoluta de lo real es “eso de ahí”, la inmensidad de los mundos que no es relativa a nuestras necesidades de vivientes. Es…

Llegir més

El missatge de Primo Levi

Prego al lector que no busqui missatges. És una idea que detesto, que m'incomoda, que em fa sentir com el que no sóc, com una classe de persones de les que recelo, profetes, endevins, visionaris. No sóc com ells. -Primo…

Llegir més

El cultiu de la gran qualitat humana: la saviesa

Cal recuperar la saviesa de les antigues tradicions religioses, heretant el seu esperit i reinventant-lo en formes noves. Des d'on som, en els inicis del segle XXI, totes les tradicions religioses de la humanitat parlen a les noves societats únicament…

Llegir més

Diari: una selecció

Selecció del Diari que Etty Hillesum (Middelburg 1914 - Auschwitz el 1943) va anar escrivint a Amsterdam els últims dos anys de la seva vida. Publicat per primera vegada el 1981, les seves pàgines ofereixen el retrat d’una recerca interior…

Llegir més

El cultiu de la qualitat humana profunda

Ens proposem donar una fonamentació laica, sense creences ni religions, a allò que els nostres avantpassats anomenaven "espiritualitat"; com que la nostra antropologia ja no és una antropologia de cos i esperit, ho anomenarem "qualitat humana" i "qualitat humana profunda"…

Llegir més

Res de mi

Alliberament de la individualitat. Què és la meva individualitat? Com a vivent, el meu organisme; com a humà, el meu sentiment d'ego. I què és el meu sentiment d'ego? La meva peculiar estructura de desitjos, temors, records i expectatives que…

Llegir més
Back To Top