213
Reflexions sobre com concebre la mort des de les societats de coneixement, reflexions sobre la qualitat humana, sobre la vida i la mort... Selecció d'alguns fragments de: "Las sociedades de conocimiento y la calidad de vida" (Bubok, 2017) i de "Más íntimo que mi propia intimidad" (Vegeu l'apartat: Els nostres llibres).
[fragment de la seva darrera publicació: Las sociedades de conocimiento y la calidad de vida. (Bubok, 2017), el 5è volum de la col·lecció: Principios de Epistemología axiològica.] ----------- "La realitat és perquè sí. El Cosmos, el món i la vida no tenen un perquè (...) Tot depèn de tot. En aquest sentit, tot és relatiu a tot. No hi ha res que sigui independent. Així, tota realitat és dependent de tot. (...) Tot és interdependent i sense perquè..."
Què és la dimensió absoluta? El text planteja la base biològica del doble accés a la realitat: “El nostre accés a la dimensió absoluta no és l'accés a l'àmbit diví, ni a una regió diferent d'aquest món" (...) "la llengua bifurca el nostre accés a la realitat: ens dóna un accés a la realitat com a relativa a les nostres necessitats com a vivents (DR), i un segon accés a això mateix...”
Intervenció de Marià Corbí, a la presentació del llibre "El conocimiento silencioso: las raíces de la cualidad humana" (Fragmenta), a la Casa del Llibre (Barcelona, 16.11.2016). L’autor va fer una síntesi del que és el coneixement silenciós i del perquè de la seva importància.
La finalitat de l'eix de l’Encontre és doble: -Estudiar quina ha de ser l'orientació final dels Projectes axiològics col·lectius (PACs) en les societats de coneixement, -i quina ha de ser l'orientació final que caldrà donar al llegat de saviesa dels nostres avantpassats i al cultiu de la CHP, d'acord també amb les societats de coneixement.
La nostra existència no té importància cap. Som insignificants. Fràgils formes d'existir que avui són i demà desapareixen. El nostre naixement va ser insignificant per la immensitat dels mons i la nostra mort no significarà res per aquesta mateixa immensitat de mons. Som tan sense importància com una herba del camp, com una espiga de blat, com una pedreta del camí, com la vida d'un pardal, com el d'existir o no existir d'un petit insecte.
“Et saludo, oh ésser!” és un text que pertany a l’obra Ioga Vasishta, i sobre el que es va treballar en unes pràctiques de silenci. El text ja havia estat recollit en aquest web; l’acompanyem ara amb les orientacions de…
Hay una atención hacia nuestro entorno y hacia nosotros mismos que está regida por la necesidad. Esa atención puede distraerse, pero fácilmente despierta cuando se le presenta algo relacionado con sus necesidades, con sus deseos. Se da una segunda atención,…
Intento de aclarar algo la dimensión absoluta de lo real en una sociedad no religiosa. La dimensión absoluta de lo real es “eso de ahí”, la inmensidad de los mundos que no es relativa a nuestras necesidades de vivientes. Es…
Prego al lector que no busqui missatges. És una idea que detesto, que m'incomoda, que em fa sentir com el que no sóc, com una classe de persones de les que recelo, profetes, endevins, visionaris. No sóc com ells. -Primo…