Tria de poemes. Joan Maragall
Especial Joan Maragall (1860-1911) Pirinenques Ben ajagut a terra... Ben ajagut a terra, com me plau el veure davant meu en costa suau un prat ben verd sota d’un cel ben blau; I en les albes de la gran bellugadissa de les fulles d’acer que el vent eriça amb tants reflects de llum enlluernadissa. I el sol estès pertot. I el rec com cau escumejant avall la costa suau del prat ben verd sota del cel ben blau. Tots els membres caiguts, tot jo per terra, buidat de tota froça i sens desig, la pensa a poc a poc se’m desaferra... I em vaig trobant tan bé en allà entremig, i em va invadint com una immensa pau, i vaig sent un tros més del prat suau ben verd, ben verd sota d’un cel ben blau. Més textos de Joan Maragall Les muntanyes A l’hora que el…
Pere Casaldàliga i els 20 anys de l’Agenda Llatinoamericana
Irene Casellas. Article a la Revista Presència • Del 15 al 21 d’octubre del 2010 Quin Déu? Quina religió? L’Agenda Llatinoamericana Mundial compleix dues dècades proposant una revisió crítica del paper de les religions en el món actual. «Quin Déu? Quina religió?», aquest és el lema per a l’edició de 2011 de l’Agenda Llatinoamericana Mundial 2011, una agenda-llibre que es va començar a gestar el 1990 de la mà del bisbe Pere Casaldàliga i del sacerdot José María Vigil, i que s’ha acabat convertint en una important eina pedagògica, tant als països d’Amèrica Llatina com a casa nostra. A primera vista pot resultar sorprenent que un projecte encapçalat per dos religiosos –vinculats a la Teoria de l’Alliberament, és cert, però religiosos al cap i a la fi– plantegi quin és el paper que ha de tenir Déu i la religió en la construcció d’un món millor. Però la sorpresa no…
TOT ÉSSER HUMÀ ÉS ESPIRITUAL. Jean-Yves Leloup; Marie de Hennezel *
¿Quin és el sentit profund del mot espiritualitat que avui es fa servir sovint confonent-lo o oposant-lo al de religió i que esdevé sospitós fins i tot quan no es relaciona amb un context religiós? Jean-Yves Leloup. – La paraula “religió” té dues etimologies possibles; en primer lloc, la que ve de religare, que vol dir relligar-se, vincular-se, entrar en relació amb allò que es considera com absolut o essencial. Aquesta etimologia és el sentit habitual de la paraula “religió”, la qual, conseqüentment, prendrà cos en un determinat nombre de ritus i pràctiques on aquesta relació prendrà forma. Hi ha igualment una altra etimologia: religere, que vol dir “tornar a llegir”. Tornar a llegir un esdeveniment per mirar d’extreure’n, de descobrir-hi una significació. En aquest aspecte, una religió representa un esforç realitzat per homes i dones a fi de donar sentit al seu sofriment, a la seva mort, a la…
Entrevista a VALARIE KAUR – A L’ULL DE L’HURACÀ*
11 de Setembre de 2001: l'organització terrorista AL Qaeda es responsabilitza del pitjor atac sofert per Estats Units en tota la seva història. Al cap de pocs dies cau brutalment assassinat el sikh Balbir Sodhi, dins l'huracà de recels, terror i odi que sacseja tot el país. La seva culpa: un turbant massa semblant al dels membres del Qaeda. Començava la guerra dels americans contra els altres. Valarie Kaur tenia en aquell moment 20 anys i va decidir interrompre temporalment els seus estudis. Va recórrer el país càmera de vídeo en mà, recollint les històries i experiències dels altres. Cinc anys després sortia a la llum el documental Divided we fall. Gràcies per atendre'ns. Sé que l'enxampo a Nova York en una trobada: "Dones i religió en el segle XXI". La veig en el programa amb tres conferències en tres dies... Sí, m'han demanat que parli des de la perspectiva…
Reflexions d’un viatge a l’India
La resistència de les religions a les aigües de la nova cultura L’església catòlica és la que està en pitjors condicions per a suportar la riuada. L’església catòlica té una organització religiosa rígida, un sistema de creences i de moralitat també rígid.Davant el gran allau d’aigües de les societats d’innovació i canvi, encara ha endurit més els seus sistemes defensius. El problema, greu en sí, s’intensifica, perquè els defensors de les muralles són quasi tots vells, i en la seva gran majoria, espantats.El resultat és que les aigües estan destruint grans trossos de muralles; estan arrencant la terra de la base que aguanta els murs i, sobretot, les aigües estan passant per sobre de totes les fortificacions, deixant-les enrera, simplement i amb indiferència.L’avenir de l’Església Catòlica no permet ser massa optimista. Sempre hi cap la possibilitat que un reduït grup de persones es tanquin a la torre de l’homenatge i…