Skip to content

LA LLEI DEL KARMA

Explicada des del Centre Budista de ciudad de Mèxic Els actes porten conseqüènciesLa doctrina budista fonamental és la de la coproducció condicionada. Tot sorgeix en dependència a certes condicions i res té una essència fixa i bàsica; tampoc nosaltres. El que som ara és el resultat de les condicions del nostre passat. El que serem en el futur vindrà determinat per les condicions del present i un dels factors determinants principals del que serem en el futur és el nostre capteniment actual. Els nostres actes determinen el que som. Aquesta premissa fa possible una vida espiritual i el Buda així ho entengué. Al començar a canviar el nostre capteniment també comencem a fer-nos diferents. Aquesta és l’arrel de tota creativitat. No estem predestinats a repetir les pautes de capteniment del passat, tornant a ésser la mateixa persona una i altra vegada, sinó que podem convertir-nos en una nova persona. Cada…

Llegir més

L’islam i el fenomen del llibre sagrat

(extracte d’una ponència de Halil Bárcena)Director del Institut d’Estudis Sufís de Barcelona L’objecte de reflexió que se’ns proposa en aquesta trobada de Can Bordoi toca de ple el cor de l’islam, la seva essència més recòndita. Assumir des del sufisme, com de fet assumim, un apropament estrictament simbòlic als textos sagrats –en aquest cas islàmics– ens exigeix que examinem i interpretem d’una altra manera alguns conceptes la pertinença religiosa dels quals pocs teòlegs, i menys encara els simples creients, posarien en dubte a priori. Aquests conceptes són: revelació, llibre sant, religió del llibre, segell de la profecia i, fins i tot, déu. De fet, aquesta és la tesi fonamental que defensem, amb l’assistència d’algunes de les veus més preclares tant del sufisme històric com de la gnosi xiïta, així com dels seus millors expositors i intèrprets contemporanis (siguin o no musulmans), dels pensadors agrupats en l’etiqueta d’islam de les llums…

Llegir més

La percepció de l’Ésser

Shankarâchârya (mestre vedantí, Índia s.VIII-IX) Com les flors d'una garlanda, unides totes per un mateix fil, així tots els cossos, del primer a l'últim, tots en Mi. De la mateixa manera que al fil no li afecta l'ordre de les flors, no m'afecta a Mi, omnipresent, l'ordre dels cossos. Quan les flors són destruïdes, el fil no és destruït; quan els cossos són destruïts, Jo, etern, no sóc destruït. Malgrat que sigui un de sol el raig de sol que arriba fins el llit, sembla com si fossin molts quan travessa els forats del trenat de cordes; de la mateixa manera, sent omnipresent, semblo múltiple en la varietat de camps de coneixement. I així com el raig no és afectat per les formes dels forats de la corda, així Jo, omnipresent, no sóc afectat per les característiques dels camps de coneixement. Suprimint els forats formats per les cordes, no se…

Llegir més

“Alberto Caeiro”, del llibre de poemes: El vigilant dels ramats

No crec en Déu perquè mai no l'he vist. Si ell volgués que jo cregués en ell, segur que vindria a parlar amb mi i entraria per la meva porta dient-me: Aquí estic! Però si Déu és les flors i els arbres i els boscos i el sol i el cantar, aleshores crec en ell, aleshores crec en ell a tota hora i la meva vida sencera és una oració i una missa i una comunió per l'ull i per la oïda. Però si Déu és les flors i els arbres i les boscos i el cant i el sol, per què dir-li Déu? Jo li dic flors i arbres i boscos i sol i cant, perquè si ell es va fer, perquè jo el veiés, sol i cant i flors i arbres i boscos, si se'm mostra com a arbres i boscos i cant i sol i flors és…

Llegir més
Back To Top