La casta dels Brahmans
era la casta superior en la ordenació social de la antiga Índia. Per al Buddha, ja fa 2500 anys, tots els homes i les dones eren iguals per naixement. Superior serà aquell qui s’ha esforçat per no viure encadenat per el propi desig i els propis temors, aquell que ha assolit lucidesa sobre el que realment val i el que no, aquell que només busca el bé i la saviesa. Diu el text :
Jo no anomeno brahman a qui procedeixi de mare brahmànica, sinó a aquell que no posseeix res i que està lliure de tot desig.
Aquell per al qual no hi ha aquesta ni l’altra riba, que, més enllà de tot temor, és lliure, aquell jo l’anomeno un brahman.
Aquell qui viu en contemplació, que és pur i està en pau, que ha fet el que havia de fer, que és lliure de passions, que ha assolit la Suprema fi, aquell jo l’anomeno un brahman. Aquell qui no fereix amb els seus pensaments, paraules o accions, que manté aquests tres sota control, aquell jo l’anomeno un brahman.
Aquell qui ha tallat la corretja, el fuet i la corda, amb tots els seus lligams, que ha aixecat la barra que tanca la porta, que està despert, jo l’anomeno un brahman.
Aquell la visió del qual és profunda, que és savi, que coneix la sendera i el que hi ha fora de la sendera, que ha assolit el fi més elevat, jo l’anomeno un brahman. Aquell qui en aquest món ha anat més enllà del bé i del mal i que, lliure de sofriments, és lliure de passions i és pur, jo l’anomeno un brahman.”
