Nisargadatta P7

7. Silenci amb el capítol 34 (Nisargadatta. Yo soy Eso)

1. pràctica d’atenció. Observació atenta del flux de la respiració. Observem l’aire en el seu recorregut.

2. Introducció a la reflexió

El capítol subratlla l’error d’anar perseguint coneixement, pau, felicitat, com si fossin coses que poden assolir-se des del jo.

Distingeix entre aquesta “petita” felicitat, o “petita” pau, o “petit” coneixement -que són moments d’èxit o de plaer, però que s’esfumen, no són permanents- i l’experiència de Ser, fer peu en la profunditat, no en el personatge: una vida en fondària que és un estat permanent “pau-coneixement-felicitat”…

Com? “Només” cal no desitjar cap altra cosa. No és qüestió de vèncer un desig darrere un altre, sinó de comprendre a fons, tan a fons que motivi la polarització:

Per aconseguir alguna cosa sempre cal vèncer obstacles. Pel que fa a la clara percepció del veritable ésser els obstacles  són el desig de plaer i la por al dolor. La motivació plaer/dolor és el que s’interposa en el camí. (209)

Ha de ser sincer amb si mateix i realment no desitjar cap altra cosa. Si al mateix temps es dedica a voler i a perseguir moltes altres coses, el seu propòsit primordial pot quedar posposat fins que vostè es torni més sensat i deixi de viure dividit entre desitjos contradictoris (210)

Però no es tracta de repressió ni de força de voluntat, sinó de fer acréixer el convenciment, la comprensió del que val i del que no val.

Una comprensió i un convenciment que no apareixen per art de màgia fent una estoneta de silenci, però mica en mica, una i una altra vegada… (s’omple la pica!)

La proposta d’avui aniria en aquesta direcció.

Es tracta de fer-nos les preguntes que Nisargadatta planteja als seus oients en aquest capítol. Respondre-nos-les a nivell personal, procurant guanyar claredat pel que fa al que volem, busquem, desitgem o temem.

Recomanable: paper i llapis (ni que sigui per escriure 1 paraula clau!)

3. Reflexió

1ª part de la interrogació:

dels seminaris, dels silencis, de la meva recerca (sigui quina sigui la forma en la que la vaig duent a terme),

què n’espero? què voldria aconseguir? per què? de moment, he guanyat alguna cosa? què? és permanent? sí, no, quan, com…? quines esperances tinc? fins a on m’hi posaria? què em veig capaç de dedicar-hi?  (etc.) ….: què voldria aconseguir?

2ª part de la interrogació:

detectar altres fronts d’interessos. Apuntar o recollir tot el que ens aparegui. Mantenir-nos amb l’interrogant obert, en actitud atenta, observant, recollint el que apareix: desigs, pors, esperances…

No es tracta de judicar. Observem el que som, observem el que ens passa.

Per avui ens podem quedar aquí. Però si a algú li queda temps (i si no, tenim dies per davant per anar continuant), a partir del que hem anat veient, calibrar afirmacions com:

– què inquiets … Tota la felicitat que poden imaginar es basa en repetir el plaer. (211)

– La fi del dolor no és en el plaer.

El dolor es mou cap al plaer i el plaer acaba en dolor, i així ininterrompudament. (212)

– A l’alleujament momentani del dolor l’anomenem plaer i construïm castells a l’aire esperant un plaer sense fi que anomenem felicitat. (212)

– Quan comprengui que l’arrel de les pors i dels desitjos és en les expectatives nascudes del record, deixaran d’obsessionar-lo. (210)

– Desitgi el que val la pena desitjar i desitgi-ho bé (193)