Teresa Guardans

Pràctica de meditació 20

La “reformació” que proposa Joan de la Creu

…. conviene ir por este estilo desembarazando y vaciando las potencias su jurisdicción natural y operaciones, para que se dé lugar a que sean infundidas e ilustradas de lo sobrenatural, pues su capacidad no puede llegar a negocio tan alto, antes estorban…. (Juan de la Cruz. Subida al Monte Carmelo II,6,1-2)

La esperanza vacía y aparta la memoria de toda posesión de criatura (…) la caridad vacía y aniquila las aficiones de los apetitos de la voluntad de cualquiera cosa que no es Dios y sólo los pone en Él. (Noche oscura II, capítulo 21)

Ens veiem i considerem com a “entitats” separades, ens atorguem consistència individual… En la mesura en que cadascú es considera “algú”, en la mesura en que s’atorga valor a sí mateix (la seva personalitat, el fet de ser això o allò,… ) no és “Déu”, no s’identifica amb la Realitat Absoluta, l’U, el que És, l’Existir…. El “jo”, l’ego, oculta el veritable valor de l’existència. Per a sortir d’aquesta trampa, i com a via de treball, Joan de la Creu proposa “reformar” els diferents factors que ens constitueixen deslligant-los del seu funcioament al servei de la individualitat i impregnant-los d’un funcionament “universal”, impersonal, ple, com si fóssim conscients de l’autèntica natura de l’existir.

Per exemple, la memòria: en lloc d’emprar-la girant permanentment en rodó sobre nosaltres mateixos, entre records i projectes de futur, donant fil de continuïtat al jo, fer-la “esperança”: allò que podríem ser i de fet som, existir universal, il•limitat, lliure dels records recurrents del jo…

Pràctica (amb la memòria):

– recolliment amb ajut de la respiració
– observació de la memòria
1. observar: ¿qui habita la meva memòria, el meu monòleg?
2. ¿què sóc, què és la meva ment si no la envaeix la memòria? Ponderar

en todas las cosas que oyere, viere, oliere, gustare o tocare, no haga archivo ni presa de ellas en la memoria, sino que las deje luego olvidar (…) dejando la memoria libre y desembarazada, no atándola a ninguna consideración de arriba ni de abajo, como si tal potencia de memoria no tuviese (Subida al Monte Carmelo III,2,14)
Si no vius en la memòria, ¿on ets? Cent per cent en l’instant present, en terminologia de Sant Joan “en pureza del alma”. “Ets”

3. tota la ment/memòria conduïda cap a l’ÉS, la “notícia silenciosa”, amb l’ajut de la respiració
Lo que ha de hacer, pues para vivir en entera y pura esperanza de Dios, es que todas las veces que le ocurrieren notícias, formas e imágenes distintas, sin haber asiento en ellas, vuelva luego el alma a Dios en vacío de todo aquello memorable con afecto amoroso, … (Subida III,15,1)