Marià Corbí El nostre ésser cognoscitiu es una suma diversificada de funcions psíquiques: percepció, sensibilitat, coneixement, amor, imaginació, voluntat, etc.; tot això són aspectes diferents del nostre ésser cognoscitiu. El nucli del nostre ésser és percebre, prendre consciència. Caminar cap al coneixement no pot tenir fi. Sempre encetant mons nous. El camí cap a la veritat, és un camí i una cerca que es fa amb tot l'ésser, amb la ment i el sentir. La Veritat que s'indaga és, alhora, la veritat humana i més enllà de tota mesura humana. És un camí sense fi. És aprendre a ser testimonis imparcials del misteri sense fi de l’existència. La naturalesa humana i el seu destí és aprendre, i aprendre sense límit. El seu ésser consciència-testimoni és el que el defineix, i arribar a ser aquesta consciència-testimoni és el que constitueix la seva beatitud. Las creacions de la nostra ment dirigeixen la nostra sort com a humans.
YHVH és sinònim de llibertat
– Però aleshores com se’l pot conèixer? Què queda?
– Què queda?
– Res?
– No ben bé. Queda la meditació sobre la inconsistència de tota cosa, sobre la irrealitat de les coses, sobre la vacuïtat. També queda l’alè, aquell alè de YHVH que també és en nosaltres; queda la llum interior que no té mesura […] “insufla” la seva pròpia indeterminació infinita a la terra en un buf, un alè, una consciència de vides. “Vides” no té singular en hebreu, i aquest plural és l’anunci de la llibertat, de la desidentificació.
(…) No buscaràs YHVH en una forma creada, en una imatge, en la teva imatge de tu mateix. El buscaràs en tu, en un “tu” sense imatge, indescriptible, que trascendeix el “jo” que pots identificar. Quan en tu ja no hi hagi més que un Mi-jo, serà YHVH, en el jo sense descripció, sense identitat, trobaràs el Jo sóc, El que Es.
Patrick Levy. Le Kabbaliste: rencontre avec un mystique juif. Paris, Eds. du Relié, 2002. 327 p. (pgs. 119-129)