Marta Granés Avui, l'execució dels sentits passa pels aparells tecnològics. Però la tecnologia no proporciona experiències sensitives directes que immisceixin tots els sentits, i com a animals que som, els necessitem completament activats per sentir-nos plenament vius.
Tenir l'atenció focalitzada en allò tecnològic redueix fisiològicament i psicològicament l'ús dels sentits (es redueix a l'oïda ia la vista) i això restringeix la riquesa de l'experiència humana.
Podríem afirmar que els joves d'ara són la generació més amputada sensitivament de la història. I, el pitjor de tot és que no noten l'absència, ja que mai no han viscut una altra cosa. El que és qualitatiu mai ha estat aquí.
YHVH és sinònim de llibertat
[…] YHVH és gairebé sinònim de llibertat. En el preàmbul de les deu Paraules (en hebreu aquest passatge no es diu “manaments”, dibrot significa “paraules”), no llegim “no tinguis més Déu que Déu (Elohim), sinó “no hi ha altre Elohim”. No és una ordre, és una proposició, la indicació d’un camí, d’una direcció, d’un projecte: camí d’alliberament. Som esclaus de la imatge que ens fem de Déu, però en primer lloc, esclaus de la imatge que ens fem de nosaltres mateixos. En l’U no hi ha dos, no hi ha altre més que l’U. La llibertat és exigent. No tenir més Elohim que YHVH apunta a no afegir-hi res, no associar-hi cap altre valor davant, contra, al costat, en front de Mi-jo YHVH, cap religió, cap doctrina, cap ambició, cap projecte, cap objecte, cap poder. YHVH prohibeix la reducció de l’inefable a un atribut, una creença, una idea. Si li adjudiques alguna idea, redueixes a Déu a aquesta idea. Qualsevol afirmació el situa en el pol de la dualitat, mentre que YHVH es manté sempre més enllà de tot nom o qualitat. El seu nom impronunciable en vol donar testimoni. […]
– Però aleshores com se’l pot conèixer? Què queda?
– Què queda?
– Res?
– No ben bé. Queda la meditació sobre la inconsistència de tota cosa, sobre la irrealitat de les coses, sobre la vacuïtat. També queda l’alè, aquell alè de YHVH que també és en nosaltres; queda la llum interior que no té mesura […] “insufla” la seva pròpia indeterminació infinita a la terra en un buf, un alè, una consciència de vides. “Vides” no té singular en hebreu, i aquest plural és l’anunci de la llibertat, de la desidentificació.
(…) No buscaràs YHVH en una forma creada, en una imatge, en la teva imatge de tu mateix. El buscaràs en tu, en un “tu” sense imatge, indescriptible, que trascendeix el “jo” que pots identificar. Quan en tu ja no hi hagi més que un Mi-jo, serà YHVH, en el jo sense descripció, sense identitat, trobaràs el Jo sóc, El que Es.
Patrick Levy. Le Kabbaliste: rencontre avec un mystique juif. Paris, Eds. du Relié, 2002. 327 p. (pgs. 119-129)