El Haiku: vía espiritual

José Lara Ruíz

El haiku es el arte poético de inmovilizar, a través de la palabra, la sensación de eternidad  que en el alma sensible del poeta produce el milagro del instante, captando relaciones, hasta entonces no observadas, que ligan entre sí, en una unidad esencial, los seres y las cosas, desvelando la armonía primordial del mundo. El haiku tranforma espiritualizando el cuerpo, mediante la restauración de los sentidos a su estado original, el del niño que toca el mundo como una sola cosa con ello. Ya no se trata de contemplar el mundo sino de “estar en el mundo”, convirtiendo la mirada en consciencia. A partir de entonces, ya jamás se volverá a ver el mundo con los mismos ojos sino que ya se ven todos los seres y las cosas como imágenes que reflejan una luz invisible. Se encuentra al mundo tal como es, renunciando al mundo tal como se pensaba…

Llegir més
Maduresa Interior

Maduresa interior

Karlfried Graf Dürckheim

Amb una calma total i amb tot el cerimonial requerit, com si tingués temps infinit interiorment, un mestre té sempre temps infinit, l'abat es va posar a preparar la tinta. Amb un moviment regular de la mà, va estar fregant fins que l'aigua va quedar negra. Sorprès en veure que fos el propi Mestre el que feia aquest treball, vaig preguntar quina era la raó. La seva resposta va ser molt significativa: "Gràcies al tranquil moviment de balanceig de la mà que prepara la tinta acuradament, una gran calma es va apoderant de tot l'ésser, i únicament d'un cor en calma perfecta és d'on pot néixer alguna cosa perfecte. Vull referir aquí una història viscuda per explicar millor aquest concepte de maduresa interior i del compliment que, necessàriament, té com a efecte. Va ser en una visita a un claustre japonès, a Kyoto, el 1945. Un amic japonès va aconseguir per a mi una audiència…

Llegir més
Vaig Intentar Arribar Directament Al Silenci

Vaig intentar arribar directament al silenci

Antoni Tàpies - José Ángel Valente

El 6 de febrer moria a Barcelona Antoni Tàpies, el pintor que "sentia l'obra d'art com a suport de la meditació"  –segons escrivia José Ángel Valente. Tàpies va reflexionar i escriure en diverses ocasions sobre la relació entre l'art i la recerca interior, art i silenci, art i indagació de l'absolut. Oferim aquí una selecció de textos extrets d'un petit gran llibre que inclou una conversa entre Valente i Tàpies, així com alguns escrits de tots dos. [Antoni Tàpies; José Ángel Valente. Comunicación sobre el muro. Ediciones de la Rosa Cúbica, 1998. 61 p.] A.T. - Los pintores debemos mucho a la poesía, a la poesía y a la música… J.A.V. - Ocurre que la materia original sobre la que trabajamos todos es la misma. Es esa materia en la que uno no sabe muy bien qué va a encontrar, esa materia oscura. De ella cada uno saca algo con…

Llegir més
Poemes Japonesos A La Mort

Poemes japonesos a la mort

En la cultura japonesa hi hagut el costum de deixar escrit en forma de poema el darrer pensament davant la pròpia mort imminent. Aquí presentem una petita mostra de poemes escrits per samurais, monjos zen i poetes de haikus extrets de Yoel Hoffmann  Poemas japoneses a la muerte. DVD ediciones. Barcelona, 2000.  Poemes escrits per  samuráis Ota Dokan (1432-1486)  estudiós de l’art militar i poeta, va ser apunyalat en la banyera. Amb les mans al punyal que tenia clavat va pronunciar el següent poema i morí:   Si no hubiera sabido que ya estaba muerto, habría lamentado  perder la vida. Yoshitaka governador d’una de les illes del Japó (XVI) va ser vençut per un dels seus generals rebels. Abans de suïcidar-se va composar:  Tanto el vencedor como el vencido no son sino gotas de rocío, sino el resplandor de un rayo. Así deberíamos ver el mundo. Poema del  samurai Sukemoto del segle XIV que després d’estampar-hi el seu…

Llegir més
El Cel A Mig Fer

El cel a mig fer

Tranströmer

Heus aquí una petita selecció de poemes de Tranströmer (n.1931, a Estocolm, premi Nobel de Literatura 2011) a partir de l'antologia El cel a mig fer (Madrid, Nórdica Libros, 2010. 269 p.). Tranströmer ha compaginat durant tota la seva vida l'escriptura de poemes amb la feina de psicòleg a centres penitenciaris i hospitals. Carlos Pardo escriu en el pròleg que el poeta, amb un estil propi de "gestos petits" es va interessar pels paisatges, la natura, la psicologia i els somnis, i assenyala: "hi ha poetes que ens fan més intel·ligents, més desperts, o més subtils o sentimentals o contradictoris. Tranströmer ens col·loca en el món, en això que anomenem realitat i que es diferencia del realisme en què la realitat no té sentit. Però ens fa sentir fascinació pel fet d’existir en aquest món". Ocells de l’albada Desperto el cotxe que té el parabrisa cobert de pol·len. Em poso…

Llegir més