Joana Raspall, Petits Grans Poemes D’una Dama Centenària

Joana Raspall, petits grans poemes d’una dama centenària

Joana Raspall

Amb una petita tria dels seus poemes, ens sumem a la celebració dels 100 anys de Joana Raspall, a qui cal agrair molt especialment haver enriquit el fons de poemes per a petits i joves oients i lectors. Bibliotecària i lexicòloga, és autora d’una fructífera obra en diversos àmbits (poesia, narrativa i teatre, tres diccionaris -el de sinònims, locucions i frases fetes, i el d'homònims i parònims).  -Joana Raspall moria el 3 de desembre, 2013- Marxaré d'aquest món com qui sols deixa un somni i es desperta a la calma eternal d'un gran dia on no s'enyora res -ja que res no es tenia- fora l'amor dels vius... ... si és que algú ens estimava. (Fragment de No veuré mai,  del llibre Jardí vivent) LA CASETA La lluna és de plata El sol és d’or fi. M’he fet una casa Just a mig camí. Sense tu saber-ho cada dia hi…

Llegir més
Sentir La Presència Plena De Les Coses. Lectura De Poemes

Sentir la presència plena de les coses. Lectura de poemes

CETR

(textos llegits a CETR, durant l’acte de final de curs 2012-2013) "Quan el veure s’interessa profundament per allò que mira, s’intensifica, es refina i llisca cap el sentir fins a arribar a viure l’existència mateixa de la cosa que veu. Aquesta manera de sentir i viure l’existència de l’altre és una manera peculiar de comprensió. L’interès metamorfosa el coneixement en sentir i en amor."  Hem volgut que el fil conductor d’aquesta lectura de poemes fos aquesta actitud d’interès per tota cosa... Quan el veure s’interessa profundament per allò que mira, s’intensifica, es refina i llisca cap el sentir fins a arribar a viure l’existència mateixa de la cosa que veu. Aquesta manera de sentir i viure l’existència de l’altre és una manera peculiar de comprensió. L’interès metamorfosa el coneixement en sentir i en amor. El camí interior és el camí de la transformació que es necessita per fer-se apte per…

Llegir més
Sentires Sobre La Vida Y La Muerte

Sentires sobre la vida y la muerte

Marià Corbí

Fragment del Pròleg de Sentires (Bubok, 2013). Tota reflexió sobre els fenòmens axiològics humans acaba enfrontant-se a la gran qüestió de la vida i la mort. Les pàgines que segueixen parlen molt de la mort, però no pas com la pitjor calamitat que li pot passar a un vivent. La mort és la gran reveladora del misteri de l'existència humana i de tota existència. Però perquè la mort es manifesti com la “pietosa desvetlladora” d'aquest misteri i com a amiga de la meravella d'aquest món esplendorós, cal prendre-la amb tota la seva brutal duresa, sense cap mitigació.La mort i la bellesa de la dolça vida no són enemigues sinó germanes i aliades, són les dues cares de la realitat i així es manifesten.  Escolta'n una tria:  Poemes amb MozartPoemes amb Horacio Curti Mi destinoMi corazón es manoque acaricia los montes,los cielos nunca iguales,las noches estrelladas,los valles y los campos,los hombres…

Llegir més
Petit Tast De Poesia Xinesa

Petit tast de poesia xinesa

Manel Ollé

Copsar el batec de l’instant, el fluir de l’existència, per tal que  la vida l’integri i en sigui una expressió... és un anhel que pren forma, molt especialment, en la poesia xinesa. En són una bona mostra els 74 poemes de l’antologia Pedra i pinzell (Alpha, 2012. 173 p.), a cura de Manel Ollé. Versos sense artificis que conviden a obrir els ulls i a endinsar-se en l’entorn. I que ens recorden les paraules del lletrat Wang Changling: Un poema és bo quan l’últim vers fa que el pensament s’estengui sense fi. CAUEN ELS FRUITS DEL PRUNER Shijing (s-X-VII aC) Cauen els fruits del pruner. Només en queden set. Joves que ens desitgeu: han arribat temps de collita. Cauen els fruits del pruner. Només en queden tres. Joves que ens desitgeu: just ara arriba el nostre temps. Cauen els fruits del pruner. N’hem omplert les senalles. Joves que ens desitgeu:…

Llegir més

El Haiku: vía espiritual

José Lara Ruíz

El haiku es el arte poético de inmovilizar, a través de la palabra, la sensación de eternidad  que en el alma sensible del poeta produce el milagro del instante, captando relaciones, hasta entonces no observadas, que ligan entre sí, en una unidad esencial, los seres y las cosas, desvelando la armonía primordial del mundo. El haiku tranforma espiritualizando el cuerpo, mediante la restauración de los sentidos a su estado original, el del niño que toca el mundo como una sola cosa con ello. Ya no se trata de contemplar el mundo sino de “estar en el mundo”, convirtiendo la mirada en consciencia. A partir de entonces, ya jamás se volverá a ver el mundo con los mismos ojos sino que ya se ven todos los seres y las cosas como imágenes que reflejan una luz invisible. Se encuentra al mundo tal como es, renunciando al mundo tal como se pensaba…

Llegir més