La Poesia Com A Revelació

La poesia com a revelació

Octavio Paz

En aquests temps en els que la figura d’Octavio Paz està sent recordada amb motiu del centenari del seu naixement, hem volgut recuperar unes reflexions seves sobre el fet poètic. A mesura que la concepció del món es buida de déus i de muses, com explicar la inspiració? La creació poètica revela allò “altre” que l’ésser humà és quan silencia la veu del subjecte. Són extractes de l’obra El Arco y la Lira (FCE, 1972. 307 p. Del capítol: La inspiració) Religión y poesía tienden a realizar de una vez y —para siempre esa posibilidad de ser que somos y que constituye nuestra manera propia de ser; ambas son tentativas por abrazar esa «otredad» que Machado llamaba la «esencial heterogeneidad del ser». La experiencia poética, como la religiosa, es un salto mortal: un cambiar de naturaleza que es también un regresar a nuestra naturaleza original. Encubierto por la vida profana…

Llegir més
Experiència Estètica I Experiència Religiosa

Experiència estètica i experiència religiosa

Teresa Guardans

Article publicat a la revista Iglesia Viva, nº 256, dedicat al tema “Art i religió: entre la tensió i el diàleg.La creació artística abasta un extens ventall d'activitats, realitzacions i experiències. El mateix podem dir del que té a veure amb l'àmbit religiós. I aquests dos amplis conjunts compartirien una franja d'experiència que té a veure amb una forma peculiar de veure la realitat, de viure-la. Aquesta zona d'intersecció serà el tema d'aquestes pàgines... Descarregar l'article sencer    Alguna gente dice ‘Valente es un poeta místico’. No lo soy, simplemente me parece que el esquema que sigue el místico se parece mucho al que sigue el poeta. Hay una carta de John Keats a un amigo, de 1820, donde dice que el poeta es como un camaleón. Dice que todos los seres tienen un contenido y que justamente el poeta lo que tiene que hacer es un vaciado de su interior…

Llegir més
L’insondable Silenci De L’univers De Vermeer

L’insondable silenci de l’univers de Vermeer

Josep Mª Lozano

(publicat a  http://www.josepmlozano.cat -23/12/2013-)  Així resumeix Taylor el llegat d’aquest pintor que en el seu temps va vorejar el fracàs i va tenir un reconeixement més que relatiu, i que avui, tot just amb tres dotzenes de quadres, no deixa mai de fascinar-nos, provocant-nos alhora quietud i inquietud. Perquè hom ha parlat, potser precipitadament, de l’enigma de Vermeer. Ho podem acceptar amb una única condició: l’enigma no és pròpiament de Vermeer, sinó que Vermeer despulla l’enigma que cadascú és per a si mateix, i, alhora, ens hi apropa i ens hi confronta. Potser ens costa d’entendre que aquest enigma està directament vinculat al que en podriem dir la banalitat dels temes que tracta. Al capdavall, Vermeer va fer fonamentalment pintura de gènere, sense grans innovacions ni en temes ni estil respecte els seus contemporanis (Fabritius, de Hoogh, ter Borch, Metsu...) que ens han deixat quadres excel·lents. Vermeer és universal perquè…

Llegir més
Així Va Començar Tot

Així va començar tot

Jürg Schubiger - Franz Hohler

Amb llibertat i sentit de l'humor, deixem que les eternes preguntes facin volar la nostra imaginació prenent formes insospitades ... com ens ensenyen a fer Jürg Schubiger i Franz Hohler (al llibre: Así empezó todo. 34 historias sobre el origen del mundo. -Anaya-), un recull de petits relats que subratllen com és de sorprenent l'existència, la condició humana, la parla ... amb humor i sensibilitat! Un exercici que ens pot ajudar a acostar-nos amb una mirada més fresca i receptiva als venerables textos simbòlic mítics de la humanitat. Com a mostra, una petita selecció. La creación Al principio, sólo existía Dios. Un día recibió una caja de madera llena de guisantes. ¿Quién se la podía haber mandado? Desde luego, él no conocía a nadie más. Aquel asunto le daba mala espina, así que dejó la caja –es decir, la dejó flotando- en el lugar donde la había encontrado.            Siete…

Llegir més
Joana Raspall, Petits Grans Poemes D’una Dama Centenària

Joana Raspall, petits grans poemes d’una dama centenària

Joana Raspall

Amb una petita tria dels seus poemes, ens sumem a la celebració dels 100 anys de Joana Raspall, a qui cal agrair molt especialment haver enriquit el fons de poemes per a petits i joves oients i lectors. Bibliotecària i lexicòloga, és autora d’una fructífera obra en diversos àmbits (poesia, narrativa i teatre, tres diccionaris -el de sinònims, locucions i frases fetes, i el d'homònims i parònims).  -Joana Raspall moria el 3 de desembre, 2013- Marxaré d'aquest món com qui sols deixa un somni i es desperta a la calma eternal d'un gran dia on no s'enyora res -ja que res no es tenia- fora l'amor dels vius... ... si és que algú ens estimava. (Fragment de No veuré mai,  del llibre Jardí vivent) LA CASETA La lluna és de plata El sol és d’or fi. M’he fet una casa Just a mig camí. Sense tu saber-ho cada dia hi…

Llegir més