Marià Corbí

El sentir silenciós (2)

El sentir silenciós no és sentir-nos a nosaltres mateixos davant de les coses.
És sentir les coses.
És utilitzar la capacitat de la meva carn de commoure’s, vibrar i sentir per tal de tenir notícia profunda, pròxima, immediata, de la vibració original i pròpia de l’existir de tot el que m’envolta. Per advertir l’existir de totes i cada una de les coses, el seu existir autònom, des d’elles mateixes i per elles mateixes.
Aquest sentir és una notícia de cada cosa, de cada ésser, de cada persona. Una notícia captada des de la profunditat de la meva carn. La meva carn i la meva ment es posen en sintonia amb tot i vibren amb el seu existir.

Pautes de treball:

– No us sentiu a vosaltres, les vostres necessitats, amors, odis i temors, davant de les coses i persones.

– Traieu el sentir de casa i aboqueu-lo pel cosmos. No el deixeu retornar cap a casa.

– Es tracta de callar els sentiments que són els sentirs del jo i de les seves necessitats. De buscar els sentirs universals, un sentir que no és sentir-me, un sentir sense aixopluc.