Les Societats de Coneixement, si no pretenen portar-nos al desastre, hauran de fonamentar totes les seves construccions des de l’experiència de la Dimensió Absoluta
Marià Corbí A un vivent que té un doble accés a la realitat se li plantegen dues possibilitats: una és fer totes les construccions culturals recolzades en la nostra condició necessiteu i, per tant, en l'autoreferència a la nostra condició de vivents, la qual cosa suposa que fem les construccions i la seva gestió des de la nostra egocentració que, per les dificultats que es presenten, es transforma en egoisme. L'altra possibilitat recolzem totes les nostres construccions culturals en l'experiència de la dimensió absoluta de la nostra condició humana. La humanitat, en tota la seva història, ha fonamentat tots els trets de la cultura i les seves construccions al servei de la nostra condició d'individualitats necessitades mogudes per l'ego, les necessitats i els desitjos. Des d'aquell individu necessitat i egoista es van construir tots els tipus d'organitzacions socials, tots els col·lectius, països, etc. Tota la realitat de la terra és aquí al nostre servei, disposada a la nostra explotació.
Marià Corbí Aquest text no va ser concebut com una exposició, sinó que és el procés de recerca per terrenys que no són habituals també per a l'autor; per aquesta raó les afirmacions noves mostren racionalment els fonaments en què es basen. Corbí ens presenta aquí tant novetats de la seva investigació com aprofundiments de reflexions ja fetes anteriorment. Aquest llibre, com els anteriors sobre epistemologia axiològica, no es pot llegir amb una lectura de corregut, perquè és un conjunt de reflexions i meditacions en què el pensament és viu per afrontar les diverses qüestions que es van presentant en una gran transformació cultural com la que patim. És, doncs, un text que cal meditar-ho com ho va fer l'autor.
Què és l’anomenat «efecte perspectiva»?
CETR Les imatges més icòniques de la Terra des de l'espai provenen del programa Apol·lo i ara, més recentment, de les imatges fetes per la missió espacial d'Artemis II. Una d'aquelles primeres fotografies fetes per l'astronauta Harrison Schmitt de l'Apolo 17 es va anomenar La Canica Azul; una foto que simbolitza allò que l'escriptor Frank White anomenaria «efecto perspectiva» i que és definit de la manera següent: «Un sentiment místic de profunda conscienciació que senten molts dels que han experimentat vols espacials i han pogut veure la totalitat del nostre pàl·lid punt blau d'una sola vegada».
Motivació i atenció. L’impacte de “l’economia de l’atenció” de cara al cultiu de la qualitat humana
Teresa Guardans Estem vivint els efectes de l'anomenada “economia de l'atenció” o “capitalisme de l'atenció”, un model econòmic que basa l'obtenció de beneficis en la captació i la manipulació de l'atenció de milers de milions d'éssers humans. Un model econòmic que desenvolupa tota mena de recursos i estratègies per tal de capturar l’atenció humana en l’entorn digital, fragmentant-la i allunyant-la de l’entorn “presencial”, per tal de crear necessitats i dependències que generin demandes que el mercat s’encarregarà de satisfer. Quins efectes pot tenir sobre el desenvolupament de la qualitat humana? Ens fixarem en alguns factors ben concrets.
Les idees: Humà i Intel·ligència Artificial
Queralt Prat-i-Pubill Escric aquest text en un moment d’avanç accelerat de la Intel·ligència artificial (“IA”). Aquest fenomen no només afecta a la nostra manera de treballar o de comunicar-nos, sinó que incideix en la nostra concepció de coneixement, la realitat i el món. En resum, les nostres concepcions i, per tant, afecta a la creació del nostre futur. Dos aspectes fonamentals m’animen, un, la comprensió, de quines son les idees que es socialitzen sobre la IA i la segona, algunes reflexions sobre la nostra concepció de què vol dir ser humà quan els sistemes de IA poden desenvolupar tasques “intel·ligents” millor que nosaltres.