Poemes japonesos a la mort
En la cultura japonesa hi hagut el costum de deixar escrit en forma de poema el darrer pensament davant la pròpia mort imminent. Aquí presentem una petita mostra de poemes escrits per samurais, monjos zen i poetes de haikus extrets de Yoel Hoffmann Poemas japoneses a la muerte. DVD ediciones. Barcelona, 2000. Poemes escrits per samuráis Ota Dokan (1432-1486) estudiós de l’art militar i poeta, va ser apunyalat en la banyera. Amb les mans al punyal que tenia clavat va pronunciar el següent poema i morí: Si no hubiera sabido que ya estaba muerto, habría lamentado perder la vida. Yoshitaka governador d’una de les illes del Japó (XVI) va ser vençut per un dels seus generals rebels. Abans de suïcidar-se va composar: Tanto el vencedor como el vencido no son sino gotas de rocío, sino el resplandor de un rayo. Así deberíamos ver el mundo. Poema del samurai Sukemoto del segle XIV que després d’estampar-hi el seu…
El cel a mig fer
Heus aquí una petita selecció de poemes de Tranströmer (n.1931, a Estocolm, premi Nobel de Literatura 2011) a partir de l'antologia El cel a mig fer (Madrid, Nórdica Libros, 2010. 269 p.). Tranströmer ha compaginat durant tota la seva vida l'escriptura de poemes amb la feina de psicòleg a centres penitenciaris i hospitals. Carlos Pardo escriu en el pròleg que el poeta, amb un estil propi de "gestos petits" es va interessar pels paisatges, la natura, la psicologia i els somnis, i assenyala: "hi ha poetes que ens fan més intel·ligents, més desperts, o més subtils o sentimentals o contradictoris. Tranströmer ens col·loca en el món, en això que anomenem realitat i que es diferencia del realisme en què la realitat no té sentit. Però ens fa sentir fascinació pel fet d’existir en aquest món". Ocells de l’albada Desperto el cotxe que té el parabrisa cobert de pol·len. Em poso…
Especial Joan Maragall (1860-1911)
Amb motiu del centenari de la seva mort (i els 150 anys del naixement) la figura de Joan Maragall, poeta i assagista, s’ha fet més present aquests darrers mesos en diverses publicacions i actes culturals. Volem aprofitar l’ocasió per a recordar un itinerari de recerca que continua sent una aportació ben viva per alimentar les cerques de qualitat humana i espiritualitat al segle XXI.
El esplendor de la nada
Selecció de: Rafael Redondo Barba. El esplendor de la nada. Bilbao, Desclée de Brouwer, 2010. 267 p. ------ Caminar desnudo, escuchando el chasquido de la escarcha, para llegar a nadie, para llegar a nada; como una desnudez que marcha y marcha, viendo en el horizonte un gran atajo. Caminar desnudo, rodando en los caminos igual que rueda un pedazo de esperanza, sin sentirse extranjero en el silencio. Caminar desnudo, y caer en el suelo como cae una hoja de retama en la cuneta; como cae la tormenta, que sólo saber ser tormenta.
Cristino de Vera: el silenci del pintor
Selecció de pensaments del pintor Cristino de Vera (Tenerife, 1931) a partir dels articles, entrevistes i altres textos que recull el llibre: La palabra en el lienzo. Tenerife, Servicio de Publicaciones de la Caja General de Ahorros de Canarias, 2006. 286 p. . LA PALABRA EN EL LIENZO. Cristino de Vera Sólo espero pasar por esta vida con la necesaria paz para poder seguir trabajando... procurar dar mi modesto caudal de poesía a los hombres. Y si no un héroe, ser, como decía Machado, un hombre bueno en el más sencillo sentido. No envanecerme de nada y tener un gran sentido de humildad y comprensión para todo aquello que miro, siento y me rodea. (108) En la vida hay que saber ver los misterios, pero también ser consciente de la comedia humana, nuestra pequeñez. Con lo corta que es la existencia, no sé cómo puede haber gente atrapada en…