La música i la pràctica del silenci.
La música es pot viure com a creador, com a intèrpret i com a oient. Tres maneres de presentar el mateix fenomen, intrínsecament emparentades, tant que han de formar una unitat. El creador, cantant i construint el seu cant, viu, sent i coneix allò Real en la seva subtilitat. La seva creació és una indagació i és el resultat de la indagació. L'intèrpret recrea, viu de nou el que l'autor va crear, indagar i viure. L'oient ha de recrear, amb l'autor i amb l'intèrpret, el que ells han fet. La seva no és una actitud passiva, sinó que ha de ser tan activa, si és possible, com la del creador i la de l'intèrpret. Escoltar música és verificar per si mateix el que altres indagaren, refent la indagació i verificant-la. Hi ha una forma d'escoltar música incorrecta, encara que molt practicada. Consisteix en posar-se en una actitud passiva perquè la…
QUE MI PALABRA SEA LA COSA MISMA
Juan Ramón Jiménez ¡Inteligencia, dame el nombre exacto de las cosas! ...Que mi palabra sea la cosa misma, creada por mi alma nuevamente. Que por mí vayan todos los que no las conocen, a las cosas; que por mí vayan todos los que ya las olvidan, a las cosas; que por mí vayan todos los mismos que las aman, a las cosas... ¡Inteligencia, dame el nombre exacto, y tuyo, y suyo, y mío, de las cosas! * Yo no soy yo. Soy este que va a mi lado sin yo verlo; que, a veces, voy a ver, y que, a veces, olvido. El que calla, sereno, cuando hablo, el que perdona, dulce, cuando odio, el que pasea por donde no estoy, el que quedará en pie cuando yo muera. * Está tan puro ya mi corazón, que lo mismo es que muera o que cante. Puede llenar el libro de…
L’ESTRANYA NECESSITAT DE VEURE I DE FER VEURE
Converses de Charles Juliet amb Bram van Velde (1) El que sempre em crida l'atenció de Bram és la seva aversió a les paraules. Per això amb ell sempre es produeixen grans silencis. Després li faig una pregunta, i la resposta sorgeix breu, franca. De vegades ell mateix sembla sorprendre's, dóna la sensació que només arriba a comprendre’n el seu sentit després, com jo. Acostuma a passar també que la frase queda en suspens perquè Bram està com perdut en si mateix. (84) - Jo no puc emprar paraules. És clar que a vegades tenen una certa utilitat. Però l'essencial no poden dir-ho. De fet Bram arriba a parlar sense fer frases. I, per tant, es comprèn molt bé el que vol expressar. Mai formula raonaments, encadenaments d'idees, però. Només el fet, la comprovació nua, la fulguració que el travessa. (p.90) Acaba d'arribar de Ginebra on viu des de…
REFLEXIONS SOBRE LA POESIA
Pepa Torras Quina és la proposta dels poetes per descobrir l’essència de les coses? i en què s’assembla el seu procés d’indagació amb el que proposen els mestres de saviesa? Es tractaria d’un procés purament racional que parteix d’una o diverses hipòtesis per analitzar-les i arribar a una conclusió final?. Seria allò que defineix el diccionari com reflexionar, això és, tornar sobre una cosa pensada, considerant-la detingudament, aprofundint-la?. Segons aquesta definició, reflexionar suposaria doncs indagar sobre una cosa antiga per poder trobar-li la seva lògica interna, la seva coherència, el seu sentit. És aquest tipus d’indagació la que ens proposa el poeta per copsar la Realitat tal i com és realment? I d’altra banda, és quelcom de ja sabut allò que hem de comprendre, de veure? I també, hem de trobar una lògica o un sentit a la realitat de les coses? Diríem en primer lloc que més aviat es…
LA PINZELLADA. Shitao (1642-1707)
"Per lluny que vagin, per alt que pugin, sempre es comença per un sol pas". "Per a un ésser humà el més important és saber venerar". "Els rius i les muntanyes m’encarreguen que parli per ells, han nascut en mi i jo en ells". "Gran és el do artístic per la persona de gran saviesa, mediocre per la de saviesa mediocre. Primer la ment ha d'abraçar l'Ú perquè el cor pugui crear i romandre en la joia. En aquestes condicions la pintura pot penetrar l'essència de les coses fins a l’imponderable". Aquestes són algunes de les reflexions del pintor xinès Shitao, (1642-1707), també conegut com “El monjo carbassa amarga". Pintor, monjo, poeta i cal•lígraf, Shitao va escriure un tractat sobre tècnica i filosofia pictòriques titulat "En torn a la pintura". Posa l'accent en dos punts bàsics: el primer és el mètode de la pinzellada (i-hua), entenent com a tal no…